Substituirà una màquina el meu treball?

Substituiran els robots el nostre lloc de treball? He llegit un bon article de la McKinsey que resumeixo.

Fins no fa gaire semblava una pregunta provocadora o un joc sense conseqüències. Després d’insistir-hi en sentit contrari durant més de deu anys, ara fins i tot els conductors s’adonen que la seva professió serà automatitzada; senzillament perquè la conducció sense conductor físic és més eficient i rendible en tots els sentits. L’automatització, així, anirà més enllà de les feines industrials i rutinàries i afectarà sectors clau del coneixement com són el de la salut i de les finances. Aquest nivell de robotització dependrà també de l’evolució de la tecnologia, per exemple com avançarà la tecnologia de generació de llenguatge natural.

De l’estudi, que s’ha fet als Estats Units en més de 800 ocupacions, se’n mostraran aviat uns resultats més complets. Però ara ja es disposen d’algunes dades provisionals addicionals. S’ha conclòs que, amb la tecnologia actual, es podria automatitzar el 45% de les activitats humanes remunerades i que el 60% de totes les activitats podrien veure automatitzades el 30% o més de les seves activitats.

La infografia següent mostra la viabilitat tècnica d’automatització (com més blau més viable) per a 7 feines tipus dins 19 sectors de producció. Per exemple, la venda al detall va associada a activitats com la recollida o el tractament de la informació, la interacció amb els clients i l’organització de les presentacions de mercaderies (classificades com a predictibles). Aquestes activitats tenen un potencial d’automatització diferent, determinat pel temps que els treballadors hi dediquen al llarg de la setmana.

Grau d'automatització feines per sectors.

La venda al detall, juntament amb la manufactura, els serveis relacionats amb el menjar i l’allotjament són els més susceptibles de ser automatitzats, com en general aquelles feines físiques o de maneig de màquines en entorns predictibles (soldadura, preparació d’aliments, empaquetatge…) més que no pas d’entorns impredictibles (construcció, silvicultura, criança natural d’aviram…).

En els processos d’automatització, cal tenir en compte altres aspectes com:.

  • L’automatització s’esdevé en ocupacions ben diverses, independentment del nivell de coneixement i especialització que continguin (automatitzar la feina dels auditors i la del personal d’una hamburgueseria).
  • Hi ha ocupacions que requereixen de les habilitats cognitives i socials, del judici i de la intel·ligència emocional, com per exemple en el comerç minorista.
  • En alguns casos la robotització potser no serà la millor solució ja que pot succeir que en aquell sector concret els sous dels treballadors siguin més competitius per ser més baixos (com en els bars i la restauració).
  • Les activitats més difícils d’automatitzar amb la tecnologia actual són les que impliquen la gestió i desenvolupament de persones o les que requereixen de coneixement per a la presa de decisions, la planificació o la feina creativa. Aquestes activitats definides com les feines de coneixement, on la interacció humana és la clau, fan que feines de l’entorn de la cura de la salut i l’educació siguin més difícils d’automatitzar. Per exemple, menys d’un 30% de les feines d’infermeria i un 13% dels higienistes dentals poden ser automatitzades. Amb tot, es podrien automatitzar feines de tanta inversió de coneixement com l’administració d’anestèsia o la lectura d’exploracions radiològiques. El mateix s’esdevé en l’àmbit d’ensenyament, on la part més significativa de feines automatitzables són aquelles més colaterals i que tenen lloc fora de classe.
  • Com més avanci el desenvolupament de la tecnologia de l’automatització més habilitats avançades es podran substituir. La intel·ligència artificial acabarà dissenyant components clau en entorns que ara es consideren impredictibles. El desenvolupament de la tecnologia de la veu, com s’ha dit, revolucionaràs la robotització de les feines actuals.
  • No n’hi ha prou amb les possibilitats tècniques per avaluar l’evolució cap a l’automatització de determinades ocupacions. Dependrà també del nivell d’interacció tècnica, dels beneficis i dels costos (o el model de negoci), de la dinàmica de l’oferta i la demanda de la mà d’obra i també de diversos factors de regulació i socials.
  • Els alts càrrecs i executius han de saber liderar aquest enorme procés de canvi. L’automatització de processos de negoci capgira la cultura de les organitzacions i cal que sigui percebuda com una bona palanca de canvi, alliberant les persones de les feines repetitives per centrar-se en les competències bàsiques que cap robot o algoritme pot reemplaçar, si més no encara. La majoria dels beneficis poden provenir no de la reducció dels costos laborals, sinó d’augmentar la productivitat a través d’un menor nombre d’errors, una major producció així com la millora de la qualitat, la seguretat i la celeritat.

El mapa de calor següent mostra la gran variació en la forma d’automatizar les diferents activitats de tots els sectors:

Mapa de calor de nivell d'automatització d'activitats i ocupacions

 

Anuncis

Atenció ciutadana per robots?

No, no ens espantem. No proposem d’abaratir costos fent que la ciutadania s’hagi de relacionar amb aquests artefactes creats a imatge i semblança dels éssers humans.

Tanmateix, si governs i administracions volen arribar al ciutadà-usuari, hauran de tenir molt en compte el seu perfil i desitjos actuals. Ara el ciutadà vol rebre la informació i els serveis de valor de l’Administració al seu aparell de butxaca quan ell vulgui. Se sent més lliure per triar i per exigir. Al mateix temps aquest ciutadà mòbil sap que, segons quines siguin les seves accions en línia i la seva experiència d’usuari digital, acabarà tenint una reputació digital o una altra.

Per arribar-hi, l’Administració ha de complementar eines com el web amb altres formes de comunicació no tan reactives. És a dir, cal entendre que el ciutadà és el centre del sistema i que governs i administracions l’han d’anar a buscar perquè són els qui hi volen contactar de manera proactiva.

Per relacionar-s’hi amb aquest nou enfocament, convindrà tenir ben en compte que la conversa real entre usuaris i institució està migrant dels webs i de les xarxes socials cap a aplicacions de xat i missatgeria instantània i xat (Telegram, WhatsApp, Facebook Messenger…). En aquests canals de missatgeria, la finalitat és conversar, relacionar-se i trobar noves experiències de comunicació personal de proximitat, ja que aquestes aplicacions faciliten enormement les converses des d’uns dispositius mòbils, disponibles 24 hores al dia i amb funcionalitats tant potents com la georeferenciació.

En aquest context d’eclosió de xats i missatgeria immediata, han sorgit els xatbots (o bots), robots que atenen per veu –poden simular converses amb usuaris humans–  i que completen l’acció d’altres aplicacions ja existents. Són molt aptes per a aquella comunicació que es pot automatitzar perquè és més de caràcter repetitiu i on l’acció humana no aporta valor. Per exemple, l’acció de cridar un taxi. De manera anàloga podríem automatitzar la compra de viatges per avió o d’entrades per al cinema, jugar, aconseguir cita amb el metge, sol·licitar hipoteques o qualsevol gestió bancària, simular/calcular el cost dels nostres impostos, etc.

En els propers mesos assistirem al gran salt en l’ús de bots per part les marques. Com en el cas de la companyia KLM que interactua amb els clienta a través de bots del Messenger de Facebook. Un cop el passatger ha reservat un vol en l’aerolínia holandesa, li envien missatges, confirmen reserves, actualitzen vols i faciliten les targetes d’embarcament. Des del Messenger mateix, el passatger pot xatejar directament amb KLM.Bot KLM a Facebook
Aquesta serà una de les prioritats de Facebook per aportar valor als seus ja més d’un milió set-cents mil usuaris.

Les interaccions per bot en missatgeria són accions experiències opt-in (és a dir, l’usuari s’hi ha de donar d’alta expressament). La comunicació opt-in és similar a un correu electrònic i per tant els usuaris han de donar inici a les converses amb els robots. Ningú no ha de rebre correu brossa.

D’una banda, l’usuari pot obrir una conversa i xatejar o bé, de l’altra, pot accedir a contingut més personalitzat sobre el servei nuclear. En aquesta interacció serà vital oferir serveis que generin compromís cap a la marca, com ara que una botiga de queviures ofereixi serveis perifèrics com un bot generador de receptes gastronòmiques.

Sobre aquest darrer exemple, imaginem-nos en l’àmbit de l’Administració que el ciutadà escriu el nom d’un tema i acte seguit el bot li recomana tot un reguitzell d’ajuts i altres serveis relacionats.

Els usos i possibilitats de les aplicacions de missatgeria i dels bots són infinites. L’obertura d’un bot al Messenger de Facebook o de qualsevol altra aplicació és l’inici del sorgiment d’uns nous mitjans socials que superen la relació d’un a un per passar a la d’un a molts a l’hora de comercialitzar productes o de prestar serveis.

[Img: ‘F8 Developer 2016, ¿qué sorpresas ha preparado Facebook’ El Androide Libre]