Zer ote da GovUX? / ¿Qué es eso del GovUX?

Divendres 25 de maig vaig participar com a ponent en el VII Congrés de Gestió Avançada en les administracions públiques amb la ponència ‘Zer ote da GovUX’ / ¿Qué es eso del GovUX?’ a Bilbo/Bilbao. Els debats van ser molt enriquidors i m’hi vaig sentir molt ben acollit.

A més del contingut de la meva ponència que publico sencera en format de diapositives, també em van fer l’entrevista ‘La ciudadanía está al límite del crédito que ha dado al servicio público’. A veure si coincidim 😉

Anuncis

Quarta Revolució Industrial o Transhumanisme?

Vivim un canvi de paradigma en les societats occidentals i que marcarà el ritme de la propera dècada. Canvies tecnològics, però també socials, econòmics i científics de gran calatge que deixaran a contrapeu tots els qui no facin l’esforç de transformar-se per entendre’ls i incorporar-los en les seves esferes personal, social i professional.

Cotxes sense conductor, bufets d’advocats que ofereixen serveis gratuïts per captar clients, iniciatives diverses que desintermedien la prestació de serveis o l’adquisició de productes (com el cas de Fiverr, el web que els ofereix al cost de cinc euros), però també en un futur no llunyà accés a les dades biomètriques per millorar la qualitat de vida (i perllongar-la), impressió en 3D de tota mena d’objectesindustrial Revolutio
(i també d’òrgans humans), intel·ligència artificial en robots que substitueixen els humans en la majoria de feines, etc.

És el que els experts en van anomenant Quarta Revolució Industrial, si ens fixem en la part més d’infraestructures, o Transhumanisme (o Posthumanisme), si la referència és a l’evolució biotecnològica de què es beneficiaran principalment les persones amb cert poder adquisitiu.

Els canvis que tindran lloc en la nova era els intenta projectar el llibre Beyond Genuine stupidity: ensuring AI serves humanity (Més enllà de l’estupidesa genuïna: garantir que la intel·ligència artificial serveixi la humanitat), de la consultora britànica Fast Future (Rohit Talwar et al.).

Les prediccions que gosen fer els autors són tan atrevides com interessants: sobre els l’ocàs de l’assetjament a la feina, l’intent de mantenir els trets femenins dels negocis, l’auge de la robotització i la intel·ligència artificial, la millora de l’espècie humana (transhumants), les criptomonedes, els drons, el problema de la salut mental a la feina per estrès, etc.

Però, jo em quedo amb la necessitat de situar les persones, el factor humà, al centre de l’estratègia com a valor afegit dels negocis. A les persones (i no pas les màquines), com a elements diferenciadors, se’ls valorarà capacitats com la flexibilitat, l’adaptació, l’empatia, el judici crític, la improvisació o la seducció. I aquestes habilitats humanes hauran de ser traslladables als productes i serveis que es transaccionin.

La complexitat a l’hora de generar negoci obligarà a funcionar amb un ecosistema productiu basat en una xarxa de socis externs. L’objectiu ja no és tant impulsar el disseny i desenvolupament d’un projecte, sinó detectar amb quin proveïdor ho faré més eficaçment i eficientment. Un sistema d’elaboració/prestació de productes/serveis en xarxa que obliga indefectiblement a fer canvis fonamentals. D’una banda, calen gerents que siguin líders amb capacitat de fer funcionar xarxes. De l’altra, els professionals han d’aprendre a compartir i a produir productes o a crear serveis en associació amb tots els altres actors que aporten també valor.

Ens imaginem per un moment els canvis que aquest nou model exigeix que faci l’Administració? Cal reinventar urgentment la manera de liderar i de funcionar de governs i administracions. També de motivar-ne i retribuir-ne els treballadors. Com, si no, podrà coexistir el règim del funcionariat, per exemple, amb aplicacions i aparells que facin ús de la intel·ligència artificial? L’atur tecnològic afectarà de ple també l’àmbit públic.

Cogovernar amb la ciutadania

La digitalització ha canviat tots els àmbits de la societat: cultural, econòmic i social. Les administracions i els governs se n’han mantingut al marge i només s’hi han produït algunes actuacions específiques. Aquests canvis, tanmateix, no han alterat la seva manera de procedir ni la cultura dels seus empleats i càrrecs directius. I és que els pocs intents de transformació real de les organitzacions del sector públic, basats en un ús estratègic de la tecnologia, no han reeixit.

Tanmateix, aquests canvis disruptius comencen a afectar –i ho faran de ple– les organitzacions públiques i els seus treballadors. La ciutadania i les entitats ja els exigeixen que adaptin i canviïn les seves competències, els perfils professionals, l’organització dels processos i el model de relació entre ells, la ciutadania, les entitats i les empreses.

Aquesta presentació meva a la UPF tracta de la transformació de governs i administracions i la solució que proposo (cogovernar amb la ciutadania – GovUX).

Estar a la feina sense ser-hi

Jovellanos per Goya - DesmotivacióHeu sentit a parlar mai del presentisme?

És l’absència laboral no física, però sí mental, del lloc de treball. I és segurament una de les principals causes que fan minvar el funcionament de tota mena d’organitzacions avui en dia.

I a l’Administració? És una pràctica molt estesa? Identifiqueu el que aquí es comenta amb el vostre entorn més o menys immediat?

Com ho veieu?

Continua llegint