Quina Administració volem el segle XXI?

El passat dia 21 de gener vaig tenir el goig d’entrevistar el bon amic Alberto Ortiz de Zárate a l’inici del I Congrés de Govern Digital, que va tenir lloc a Barcelona. Estic molt satisfet del contingut i de les idees pràctiques que van anar sorgint. I vosaltres?

El pasado 21 de enero entrevisté al buen amigo Alberto Ortiz de Zárate en el I Congreso de Gobierno Digital, que tuvo lugar en Barcelona. Esto muy satisfecho del contenido e ideas prácticas que surgieron. ¿Y vosotros?

42 veus sobre govern obert

Dijous va tenir lloc al Mobile World Centre de Barcelona la presentació d’una obra col·laborativa promoguda per la XIP. L’objectiu del llibre és definir els 42 estàndards que apareixen al vídeo de la XIP i que un govern ha de tenir en consideració per esdevenir un autèntic govern obert, tal com explica el blog de la XIP.

La XIP al Mobile World Centre

En l’acte hi va participar Màrius Serra, que va aportar a l’acte un format amè clarament diferent a aquesta mena d’esdeveniments: va explicar un conte, es va referir a divertides anècdotes relacionades amb l’Administració i va acabar preguntant al nombrós públic per les respostes als #enXIPmàrius formulats en les darreres setmanes.

enXIPmàrius

 

Llibre '42 veus sobre el govern obert'

Govern obert. Definició 1/5

Govern obertAvui iniciem al Graellsbloc la publicació de cinc apunts de poca extensió relacionats amb el concepte del govern obert. Aquest primer  és una definició general. El segon, ‘Transparència, participació i col·laboració’. El tercer ‘Accés a la informació’. El quart ‘Dades obertes’. I el cinquè ‘Participació’. Esperem que ajudin a aclarir conceptes i que us siguin ben útils.

___________________________

Govern obert, com es menja això?

La tecnologia ha revolucionat la nostra manera de viure. La usem sense dubtar-ho per operar amb el nostre banc, per treure bitllets i embarcar a l’avió, per comparar preus, per fer cites prèvies diverses (ITV, DNI, metges…). I és que Internet ha evolucionat cap a formes molt més socials i intuïtives, arribant al zenit amb les xarxes i les aplicacions mòbils. Per un cantó, podem tenir accés a gran quantitat d’informació, de forma fàcil i en qualsevol moment i, per l’altre, disposem d’eines que faciliten la participació de les persones i, per tant, la interacció entre la comunitat i els seus governants d’una manera més directa i fluida.

Aquesta revolució tecnològica, aplicada a l’àmbit públic, permet que governs i administracions s’apropin amb facilitat a la ciutadania i que les persones es puguin implicar més en la planificació, organització i control dels recursos de la comunitat.

S’obre, així, un nou escenari, un punt de trobada on difondre, contrastar, debatre i aportar amb altres persones i col·lectivitats interessades en el govern i en l’administració del bé comú. Ciutadania, entitats, partits polítics, treballadors públics i càrrecs electes, participen i interactuen en la definició, creació i avaluació de les polítiques públiques. És el govern obert.

Podem dir que un govern és obert quan intenta gestionar els assumptes públics aprofitant el coneixement i la capacitat de tots els actors: ciutadania, empreses i entitats. Això ho fa, bàsicament, mostrant la seva acció amb absoluta transparència, rendint comptes i, quan és possible, fent participar la ciutadania més enllà dels processos electorals vigents.

Com podem valorar que un govern és obert? N’anirem parlant en els propers posts…

[Imatge: brúixola. A la Viquipèdia, en domini públic]

Com caram generar valor amb les dades públiques?

big data week

La meva intervenció en la taula ‘Dades obertes: llestos a barrejar’
Big Data Week. Barcelona, 22 abril de 2013
 

L’Administració és el canal de què disposa l’Estat per coplir els seus objectius. Si volem saber si és eficient, hem de mesurar si s’avança cap al bé comú i el benestar social. I, en un escenari de recursos finits i restriccions pressupostàries, això és impossible de complir amb velles estratègies perquè solament arribem allà on podem i prou.

És bàsica la participació, en aquest entorn del sector públic, d’altres actors com l’empresa privada. Per això, l’Administració obre les seves dades: per col·labora a augmentar fins a l’infinit l’oferta de productes i serveis i personalitzar-los tant com calgui, i poder donar així també satisfacció a les cada cop més complexes demandes i necessitats.

L’Administració, en el procés d’obertura de dades, no es vincula a cap entitat amb exclusivitat, sinó que obre dades en igualtat de condicions. Però ha de poder prescriure aplicacions considerades d’ús preferent per al ciutadà.

Si t’agrada el tema, continua llegint la resta de l’article 😉

Continua llegint