Què aniria bé que passés el 2023 en gestió pública?

A més de les fites en gestió pública que les organitzacions segur que maldaran per fer realitat, ara desitjaria que el 2023 en succeïssin algunes que impactessin en el conjunt de la societat. Fites concretes que, amb tot l’esforç del món, s’acabin executant. Altrament, seran propòsits d’esmena i millora que no deixen mai la seva condició de semàntiques i prou.

A Catalunya –i també altres parts de l’Estat espanyol– s’ha treballat des de fa temps perquè les polítiques d’obertura i reutilització de dades siguin una realitat. Ara es podrien completar amb iniciatives més socials.

Algunes mesures són en mans d’administracions, com l’AGE (Administració General de l’Estat), que ja toca que faci un cop de cap i obri el Registre Mercantil per generar valor econòmic amb les dades de les empreses de tots els sectors.

D’altres actuacions estarien més en l’òrbita de la societat en el seu conjunt. Per exemple, en comptes d’elaborar-los cadascú pel seu cantó, algú podria proposar-se per liderar quadres de comandament que recollissin reptes socials. Els quadres de comandament ‘socials’ vindrien a considerar els ciutadans com a éssers capaços de transformar les seves condicions socials, perquè proveeixen de dades i reutilitzen intel·ligentment les que ja han obert altres organismes. La seva condició de ciutadans actius mobilitzadors milloraria de ple la gestió pública i la competitivitat de les empreses explicant amb dades: els efectes de la crisi climàtica, com de nocives són les emissions de CO2, la contaminació acústica, les raons de la poca extensió del reciclatge en força poblacions o la distribució geogràfica de la renda per càpita relacionant-la amb altres factors (nivells d’estudis, tipologia de feines, hàbits de consum, etc)…

El canvi que podríem provocar seria bestial. Però, és clar, per aprovar mínimament aquesta assignatura pendent, caldria demostrar el domini de nocions bàsiques (amb actuacions fàcils d’implementar!) i que encara no són assumides pels actors implicats: obrir tot el coneixement públic en mans de governs i administracions, obrir registres emblemàtics com el d’empreses, divulgació de la ciència sempre en perspectiva oberta, extensió d’instruments legals com Creative Commons 0 (pel qual podem fins i tot renunciar als límits que provoca l’autoria moral en continguts i serveis públics) i –una que no és tan fàcil perquè exigeix un lideratge fort i de debò– compartir i posar en comú totes les pràctiques de les diferents administracions actuants en un territori en temes com atenció ciutadana (com ja es va fer a Catalunya amb la creació del grup ‘Administracions en Xarxa’), obertura i govern de les dades, transformació digital…

Una 2023 ambiciós. Per demanar que no quedi ;).

Quina Administració volem el segle XXI?

El passat dia 21 de gener vaig tenir el goig d’entrevistar el bon amic Alberto Ortiz de Zárate a l’inici del I Congrés de Govern Digital, que va tenir lloc a Barcelona. Estic molt satisfet del contingut i de les idees pràctiques que van anar sorgint. I vosaltres?

El pasado 21 de enero entrevisté al buen amigo Alberto Ortiz de Zárate en el I Congreso de Gobierno Digital, que tuvo lugar en Barcelona. Esto muy satisfecho del contenido e ideas prácticas que surgieron. ¿Y vosotros?

42 veus sobre govern obert

Dijous va tenir lloc al Mobile World Centre de Barcelona la presentació d’una obra col·laborativa promoguda per la XIP. L’objectiu del llibre és definir els 42 estàndards que apareixen al vídeo de la XIP i que un govern ha de tenir en consideració per esdevenir un autèntic govern obert, tal com explica el blog de la XIP.

En l’acte hi va participar Màrius Serra, que va aportar a l’acte un format amè clarament diferent a aquesta mena d’esdeveniments: va explicar un conte, es va referir a divertides anècdotes relacionades amb l’Administració i va acabar preguntant al nombrós públic per les respostes als #enXIPmàrius formulats en les darreres setmanes.

 

Govern obert. Definició 1/5

Avui iniciem al Graellsbloc la publicació de cinc apunts de poca extensió relacionats amb el concepte del govern obert. Aquest primer  és una definició general. El segon, ‘Transparència, participació i col·laboració’. El tercer ‘Accés a la informació’. El quart ‘Dades obertes’. I el cinquè ‘Participació’. Esperem que ajudin a aclarir conceptes i que us siguin ben útils.

___________________________

Govern obert, com es menja això?

La tecnologia ha revolucionat la nostra manera de viure. La usem sense dubtar-ho per operar amb el nostre banc, per treure bitllets i embarcar a l’avió, per comparar preus, per fer cites prèvies diverses (ITV, DNI, metges…). I és que Internet ha evolucionat cap a formes molt més socials i intuïtives, arribant al zenit amb les xarxes i les aplicacions mòbils. Per un cantó, podem tenir accés a gran quantitat d’informació, de forma fàcil i en qualsevol moment i, per l’altre, disposem d’eines que faciliten la participació de les persones i, per tant, la interacció entre la comunitat i els seus governants d’una manera més directa i fluida.

Aquesta revolució tecnològica, aplicada a l’àmbit públic, permet que governs i administracions s’apropin amb facilitat a la ciutadania i que les persones es puguin implicar més en la planificació, organització i control dels recursos de la comunitat.

S’obre, així, un nou escenari, un punt de trobada on difondre, contrastar, debatre i aportar amb altres persones i col·lectivitats interessades en el govern i en l’administració del bé comú. Ciutadania, entitats, partits polítics, treballadors públics i càrrecs electes, participen i interactuen en la definició, creació i avaluació de les polítiques públiques. És el govern obert.

Podem dir que un govern és obert quan intenta gestionar els assumptes públics aprofitant el coneixement i la capacitat de tots els actors: ciutadania, empreses i entitats. Això ho fa, bàsicament, mostrant la seva acció amb absoluta transparència, rendint comptes i, quan és possible, fent participar la ciutadania més enllà dels processos electorals vigents.

Com podem valorar que un govern és obert? N’anirem parlant en els propers posts…

[Imatge: brúixola. A la Viquipèdia, en domini públic]

Com caram generar valor amb les dades públiques?

La meva intervenció en la taula ‘Dades obertes: llestos a barrejar’
Big Data Week. Barcelona, 22 abril de 2013 

L’Administració és el canal de què disposa l’Estat per coplir els seus objectius. Si volem saber si és eficient, hem de mesurar si s’avança cap al bé comú i el benestar social. I, en un escenari de recursos finits i restriccions pressupostàries, això és impossible de complir amb velles estratègies perquè solament arribem allà on podem i prou.

És bàsica la participació, en aquest entorn del sector públic, d’altres actors com l’empresa privada. Per això, l’Administració obre les seves dades: per col·labora a augmentar fins a l’infinit l’oferta de productes i serveis i personalitzar-los tant com calgui, i poder donar així també satisfacció a les cada cop més complexes demandes i necessitats.

L’Administració, en el procés d’obertura de dades, no es vincula a cap entitat amb exclusivitat, sinó que obre dades en igualtat de condicions. Però ha de poder prescriure aplicacions considerades d’ús preferent per al ciutadà.

Si t’agrada el tema, continua llegint la resta de l’article 😉