¿Qué estaría bien que sucediera en 2023 en gestión pública?

Además de los hitos en gestión pública que las organizaciones seguro que se esforzarán por hacer realidad, ahora desearía que en el 2023 sucedieran algunos que impactaran en el conjunto de la sociedad. Hitos concretos que, con todo el esfuerzo del mundo, se acaben ejecutando. De lo contrario, serán propósitos de enmienda y mejora que no dejan nunca su condición de semánticas.

En Cataluña –y también otras partes del Estado español– se ha trabajado desde hace tiempo para que las políticas de apertura y reutilización de datos sean una realidad. Ahora podrían completarse con iniciativas más sociales.

Algunas medidas están en manos de administraciones, como la AGE (Administración General del Estado), que ya toca que se decida de una vez y abra el Registro Mercantil para generar valor económico con los datos de las empresas de todos los sectores .

Otras actuaciones estarían más en la órbita de la sociedad en su conjunto. Por ejemplo, en vez de elaborarlos cada uno por su lado, alguien podría proponerse para liderar cuadros de mando que recogieran retos sociales. Los cuadros de mando ‘sociales’ vendrían a considerar a los ciudadanos como seres capaces de transformar sus condiciones sociales, porque proveen de datos y reutilizan inteligentemente las que ya han abierto otros organismos. Su condición de ciudadanos activos movilizadores mejoraría de lleno la gestión pública y la competitividad de las empresas explicando con datos: los efectos de la crisis climática, lo nocivas que son las emisiones de CO2, la contaminación acústica, las razones de la poca extensión del reciclaje en bastantes poblaciones o la distribución geográfica de la renta per cápita relacionándola con otros factores (niveles de estudios, tipología de trabajos, hábitos de consumo, etc)…

El cambio que podríamos provocar sería bestial. Pero, claro, para aprobar mínimamente esta asignatura pendiente, debería demostrarse el dominio de nociones básicas (¡con actuaciones fáciles de implementar!) y que todavía no son asumidas por los actores implicados: abrir todo el conocimiento público en manos de gobiernos y administraciones, abrir registros emblemáticos como el de empresas, divulgación de la ciencia siempre en perspectiva abierta, extensión de instrumentos legales como Creative Commons 0 (por el que podemos incluso renunciar a los límites que provoca la autoría moral en contenidos y servicios públicos) y –una que no es tan fácil porque exige un liderazgo fuerte y de verdad– compartir y poner en común todas las prácticas de las diferentes administraciones actuantes en un territorio en temas como atención ciudadana (como ya se hizo en Cataluña con la creación del grupo ‘Administraciones en Red’), apertura y gobierno de los datos, transformación digital…

Un 2023 un poco ambicioso pero que por pedir no quede ;).

Transparència, participació i col·laboració 2/5

Ull - eyeDins un estat de dret, l’evolució dels nostres principis democràtics ens mena cap a la governança oberta. Fent aquest ús intensiu de la tecnologia, podrem transformar l’Estat des d’una visió innovadora en una organització més oberta i començar a fer política de manera diferent a l’actual: cercant una relació més propera entre classe dirigent i ciutadania.

Al voltant d’aquest concepte de govern obert, s’interrelacionen els principis de la transparència –l’accés a la informació pública i la rendició de comptes–, la participació i la col·laboració.

La transparència en el govern és la responsabilitat més gran que s’assumeix envers la societat. Per a la participació i la col·laboració es requereix molta cultura política i un alt grau de sentiment democràtic. Per això, per avançar cap a noves formes de participació, caldrà una societat amb alts nivells d’inclusió digital; perquè es pugui avançar cap al desafiament que significa la formalització i implementació de processos de consulta pública i de foment de la participació.

Obrint la informació en espais per al conjunt de la ciutadania, els governs aconseguiran la involucració de la ciutadania en els afers públics. Fer accessible el coneixement serà el primer pas per propiciar la participació dels ciutadans en els assumptes públics.

Els governs han de buscar una major coresponsabilitat amb la ciutadania en la creació del bé públic i la gestió del bé comú. Han d’entendre que, com més s’obrin a la col·laboració i a les bones idees externes, més aconseguiran satisfer les necessitats ciutadanes.

Imatge: https://en.m.wikipedia.org/wiki/File:Fully_dilated_eye_during_eye_exam.jpg

Govern obert. Definició 1/5

Govern obertAvui iniciem al Graellsbloc la publicació de cinc apunts de poca extensió relacionats amb el concepte del govern obert. Aquest primer  és una definició general. El segon, ‘Transparència, participació i col·laboració’. El tercer ‘Accés a la informació’. El quart ‘Dades obertes’. I el cinquè ‘Participació’. Esperem que ajudin a aclarir conceptes i que us siguin ben útils.

___________________________

Govern obert, com es menja això?

La tecnologia ha revolucionat la nostra manera de viure. La usem sense dubtar-ho per operar amb el nostre banc, per treure bitllets i embarcar a l’avió, per comparar preus, per fer cites prèvies diverses (ITV, DNI, metges…). I és que Internet ha evolucionat cap a formes molt més socials i intuïtives, arribant al zenit amb les xarxes i les aplicacions mòbils. Per un cantó, podem tenir accés a gran quantitat d’informació, de forma fàcil i en qualsevol moment i, per l’altre, disposem d’eines que faciliten la participació de les persones i, per tant, la interacció entre la comunitat i els seus governants d’una manera més directa i fluida.

Aquesta revolució tecnològica, aplicada a l’àmbit públic, permet que governs i administracions s’apropin amb facilitat a la ciutadania i que les persones es puguin implicar més en la planificació, organització i control dels recursos de la comunitat.

S’obre, així, un nou escenari, un punt de trobada on difondre, contrastar, debatre i aportar amb altres persones i col·lectivitats interessades en el govern i en l’administració del bé comú. Ciutadania, entitats, partits polítics, treballadors públics i càrrecs electes, participen i interactuen en la definició, creació i avaluació de les polítiques públiques. És el govern obert.

Podem dir que un govern és obert quan intenta gestionar els assumptes públics aprofitant el coneixement i la capacitat de tots els actors: ciutadania, empreses i entitats. Això ho fa, bàsicament, mostrant la seva acció amb absoluta transparència, rendint comptes i, quan és possible, fent participar la ciutadania més enllà dels processos electorals vigents.

Com podem valorar que un govern és obert? N’anirem parlant en els propers posts…

[Imatge: brúixola. A la Viquipèdia, en domini públic]