10 anys de Dades obertes gencat

Introducció

Les polítiques d’obertura i reutilització de dades han significat un abans i un després en el conjunt d’actuacions de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. També pels seus efectes sobre el conjunt de polítiques i webs open data de la resta d’administracions (locals, organismes estatutaris, universitats, AGE, etc).

D’una banda, en els seus inicis, quan les va començar a impulsar i organitzar la Direcció General d’Atenció Ciutadana, el 2010, amb l’elaboració del primer web de transparència que va assolir el 2014 el primer lloc del rànquing de l’Estat espanyol (amb dues administracions més), tenint en compte que partia d’una posició molt endarrerida.

I, de l’altra, quan el 2016 es va crear la Secretaria de Transparència i Govern Obert, dins el Departament d’Exteriors, per assumir la responsabilitat d’aquestes polítiques que li va transferir Atenció Ciutadana, aleshores adscrita al Departament de la Presidència, tret d’un període molt curt en què va estar sota la responsabilitat del Departament de Governació. I el nou web de transparència va repetir un bon posicionament en el rànquing de 2016.

Actualment, el web de dades obertes és un referent de primer ordre a nivell europeu. S’ha fet molta feina i cal celebrar-ho en aquest desè aniversari. Per tant, l’enhorabona a totes les persones implicades!

Context a l’Administració

Partim de la idea que els models tradicionals de formació en comunicació pública institucional s’estan esgotant i busquen noves estratègies en les teories de gestió del coneixement que facin més eficaços els seus missatges. I, per un altre costat, es constata el poc impacte en la ciutadania dels models de comunicació pública institucional push o pull amb continguts no desitjats o repositats en webs i intranets.

En canvi, des d’Atenció Ciutadana observem com la comunicació de servei horitzontal, concisa, útil i mobilitzadora pot esdevenir l’element clau per a organitzacions del segle XXI. I aquesta estratègia de comunicació/relació degudament suportada per metodologies d’interacció i desenvolupament personal i organitzacional pot ser la clau de volta que afavoreixi l’ús de les dades per part de públics més amplis.

Per a això, en el cas de les dades personals, caldria reconèixer al màxim nivell que el ciutadà és el sobirà de les seves dades (si cal, dins la constitució del país). Si el ciutadà les ha de cedir al Govern o a l’Administració, cal consentiment explícit en el sentit de “jo ciutadà et cedeixo les meves dades per a l’ús que tu govern em demanes, i les custodies i em dius a qui les ensenyaràs per complir els teus objectius de servei públic…”.

Segurament, aquesta pràctica conscienciaria i apoderaria el ciutadà per gestionar millor la cessió de les seves dades en altres àmbits. Com deia Simona Levi en el programa ‘Big data: els perills de viure connectats’ de 8.11.2020 a TV3, “Per què has de lliurar el DNI per donar-te d’alta en un gimnàs? No cal!”. I, el que és més rellevant, faria recuperar la confiança de la ciutadania en els poders públics, actualment molt distant per tots els casos d’ús indegut de les seves dades, també per part de governs, sobretot des de 2016 quan l’opinió pública coneix el cas de la consultora Cambridge Analytica.

Cap on s’ha d’orientar l’open data a Catalunya?

1. Cal circumscriure l’estratègia d’obertura de dades en una altra de més general: la del coneixement obert. No podem deslligar les dades obertes de la reivindicació d’obrir tota la resta de continguts, textuals i objectes (imatges, vídeos, etc). Crec que això, quan vam començar el moviment open data a Catalunya i a l’Estat espanyol, la Generalitat ho va fer prou bé. Tant és així, que pels volts també de 2010 l’aleshores cap de la Unitat de la Informació Digital del Sector Públic a la DG de Societat de la Informació de la Comissió Europea, Javier Hernández-Ros, ens va venir a trobar per demanar que avancéssim la implantació, a la Generalitat de Catalunya, de la Directiva 2003/98/CE de RISP del Parlament Europeu i del Consell (transposada per la Llei espanyola 37/2007). Estava convençut que ho faríem (i això que no ens coneixíem).

– Basant-se en aquesta normativa RISP europea, gencat va adoptar les llicències Creative Commons (CC) en l’avís legal com a instrument que especifiqués els drets que s’obrien.

– De fet, la Generalitat va ser la primera Administració en usar les llicències CC (en concret, amb una CC BY-NC-ND)  el juny de 2007 en la publicació de l’opuscle informatiu de la nova presó de Brians II, al Departament de Justícia.

– Aquest primer avís legal de gencat open data va anar prenent forma en la llicència Creative Commons 0 adoptada ara farà dos anys per al conjunt de suports comunicatius d’Atenció Ciutadana gencat.

– Adoptar la CC0 ha estat un salt molt gran. Amb aquesta llicència, el reutilitzador no ha de demanar cap mena de permís. És a dir, amb la CC0 l’autor et dona els drets de reproducció, còpia, transformació i comercial (guany de diners) directament i eliminant intermediaris. Es demana, d’acord amb la RISP de no desnaturalitzar la informació i, en conseqüència, d’esmentar-ne la font i de quina versió es tracta, per evitar confusions.

– En definitiva, amb la CC0 els continguts de la Generalitat de Catalunya tenen un règim homologable al domini públic, que és l’estat en què hauria d’estar tot el que crea o proveeix l’Administració. 

2. Cal abandonar el nivell de teorització en la gestió pública malgastant conceptes kleenex a l’hora de definir-hi el canvi: disrupció, transformació, apoderament… per no citar innovació, transparència, digitalització (i tota la corrua dels co: codisseny, cocreació, coavaluació…). És temps d’acció i de no fer-nos trampes al solitari i de deixar de mirar-nos el melic. Com a Administració pública que aporta valor quan atén el ciutadà, hem de demostrar que ho podem fer.

– Ja que parlem de cocrear, busquem si realment hi ha algun exemple a l’Administració. Per fugir d’aquest excés de retòrica semàntica i per saber si hi ha casos que ens poden orientar sobre com fer-ho.

– Hi ha un conjunt de metodologies senzilles per bastir interaccions amb la ciutadania per conèixer com han de ser els serveis.

– Les propostes han de ser reals, plausibles i ben senzilles.

– Com per exemple el procés de disseny conjunt que van impulsar Atenció Ciutadana i el CTTI a començament de 2013 amb els usuaris que havien usat l’aplicació mòbil Eleccions 2012 de gencat, app pionera en el seguiment de resultats electorals. Es va llançar el concurs Idees Obertes gencat. Les funcionalitats guanyadores proposades pels usuaris es van incorporar en el full de ruta de l’evolució de l’app Eleccions 2015 (27S) i s’han continuat evolucionant fins a la de les Eleccions 2017 (21D).

– Aquests processos de cocreació efectiva es poden valer d’aplicacions que agiliten i simplifiquen enormement l’aportació i gestió d’idees ciutadanes, com UserReport i Responster (gratuïtes); Survicate, Qualtrics i Wootric (freemium; és a dir, part gratuïta i part amb més funcionalitats de pagament); UserVoice (500$/mes), Feature UpVote, UseResponse (49$/mes), UserEcho, SatisMeter, FreshDesk, ZenDesk, Desk.com (de pagament).

– En definitiva, el plantejament hauria de ser tots els serveis es fan conjuntament amb la ciutadania i dels que no es poden fer se n’ha d’argumentar l’exempció. No hauria de passar gaire temps que aquesta pauta sigui la norma. Pot ser una de les vies que ajudin a evitar que les polítiques d’obertura de dades acabin satisfent només un determinat grup d’infomediaris, que, a ulls de la ciutadania, seria un grup d’interès més.

Metodologies per innovar

Ahir al matí, vaig impartir la 14a sessió ‘DGAC amb Coneixement’ amb el títol ‘Metodologies per innovar’. Es tractava d’oferir pautes per generar idees per presentar en el II Concurs d’Idees de la Direcció General d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya.

Publico la presentació en el blog perquè mostra exemples clars d’innovació de productes i serveis i alhora ens ajuda a interpretar els canvis i les millores que podem observar en els objectes i els serveis que ens envolten. Per això, després de seguir aquests pautes, ben segur que us mirareu la realitat amb una visió més lúdica, fins al punt que us ho passareu bé interpretant quines funcionalitats/prestacions hi han canviat els autors de qualsevol de les innovacions que contemplem.

Oi que us passa això? Confirmeu-m’ho, eh!

 

Administració en xarxa al Conversion Thursday

El dijous 8 de setembre he intervingut al primer Conversion Thursday Barcelona de la temporada 2011-2012. Em van demanar que parlés de l’experiència de gencat en les iniciatives pioneres de l’Administración pública com l’obertura de dades i l’ús corporatiu de les xarxes socials. Quins reptes plantegen? Quines oportunitats s’obren? Quines lliçons en podem extreure? Com podem mesurar l’èxit o fracàs de les nostres actuacions?

El lloc (Maumau Underground de Poble Sec de Barcelona) i el format van ser especials. També vam gravar vídeo per a Barcelona TV.

Aquesta és la presentació.

administració en xarxa

Open Data Generalitat de Catalunya

L’Administració hi posa la farina i les empreses (i ciutadania) en fan brioixos i altres pastes. És així? /
La Administración pone la harina y las empresas (y ciudadanía) la convierten en bollería y otras pastas. ¿Es así?

Presentació al Web Congress Barcelona (Teatre Coliseum, 1 març) i a #ecommretail (Fira Montjuic, 3 de març).

Gestió del coneixement a l’Administració

Aquestes són les diapositives de la sessió impartida a la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya per explicar com es gestiona el coneixement en el nou model d’innovació per col·laboració per xarxa social (entre professionals, ciutadania, altres actors…), a partir de 10 històries molt actuals 🙂 Disponibles en català.

Darrerament també he impartit les sessions següents:

20 sessions web: gràcies per aquests 5 anys!

També la presentació feta amb Prezi. Tant l’una com l’altra resumeixen les vint sessions web que hem organitzat a la Generalitat de Catalunya des de l’abril de 2005 fins al maig de 2010, gràcies al Departament de Justícia (molt especialment a la gent del Servei de Difusió i el CEJFE), i amb les quals, com coneixeu, tinc la responsabilitat d’anar-les programant.

Al llarg d’aquestes jornades diferents ponents han exposat la seva expertesa en temes de treball col·laboratiu, xarxes socials, comunicació institucional, etc. amb l’objectiu d’oferir noves idees per innovar l’Administració. Vistes en perspectiva, les sessions web són un termòmetre dels canvis que han tingut lloc durant aquests cinc anys.

En un àmbit més personal, al moment de confegir el Prezi i de repassar les idees clau, m’he emocionat especialment en tractar la 4a sessió web ‘De la societat analògica a la digital’, ja que des de fa uns mesos no tenim entre nosaltres el bon amic Antoni Farrés.

Per tot plegat, hem volgut acabar el Prezi amb l’expressió “Gràcies per aquests 5 anys!” perquè, per a mi, ha sigut un autèntic regal poder-hi participar!

Guia de xarxes socials de la Generalitat

Avui estem de festa: hem publicat la Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya!

La Generalitat de Catalunya ha elaborat el Manual de redacció i estil de l’Oficina Virtual de Tràmits (OVT) i la Guia d’usos i estil a les xarxes socials. El manual explica els criteris i les pautes per a la xarxa interna de responsables de l’OVT mentre que la guia es publica amb la intenció de disposar d’unes pautes comunes perquè els departaments, serveis i marques de la Generalitat puguin ser presents a les xarxes socials de manera coherent i homogènia. La guia, que s’ha editat en català, castellà i anglès, és ja un manual de referència internacional. A més, és una obra dinàmica i oberta, que va incorporant els criteris aportats per l’experiència de les persones que conformen la xarxa gencat, a partir d’un funcionament pioner en l’atenció tècnica i funcional mitjançant un model de comunitat de pràctica. Us animeu a formar-ne part aportant-hi el vostre coneixement?