Cogovernar amb la ciutadania

La digitalització ha canviat tots els àmbits de la societat: cultural, econòmic i social. Les administracions i els governs se n’han mantingut al marge i només s’hi han produït algunes actuacions específiques. Aquests canvis, tanmateix, no han alterat la seva manera de procedir ni la cultura dels seus empleats i càrrecs directius. I és que els pocs intents de transformació real de les organitzacions del sector públic, basats en un ús estratègic de la tecnologia, no han reeixit.

Tanmateix, aquests canvis disruptius comencen a afectar –i ho faran de ple– les organitzacions públiques i els seus treballadors. La ciutadania i les entitats ja els exigeixen que adaptin i canviïn les seves competències, els perfils professionals, l’organització dels processos i el model de relació entre ells, la ciutadania, les entitats i les empreses.

Aquesta presentació meva a la UPF tracta de la transformació de governs i administracions i la solució que proposo (cogovernar amb la ciutadania – GovUX).

Anuncis

¿Serán de verdad así los gobiernos?

Éstas son las diapositivas que presento en Madrid para explicar cómo serán los gobiernos y las administraciones en los próximos años. Podemos pensar que las funciones y facetas que imagino en la presentación pueden variar o incluso las podemos imaginar distintas, pero no cabe duda que van a tener que transformarse digitalmente y entrar de lleno en las lógicas de movilidad, de redes y de datos abiertos (y big data).

¿Compartes la misma visión? ¿Ves la mía demasiado futurista?

La presentación tiene lugar en el IV Foro de Excelencia en Sanidad, organizado por el Club Excelencia en la Gestión en el Hospital Universitario Fundación Jiménez Díaz.

1r Drinks & Data a la Fàbrica Lehmann

Ahir vaig tenir l’oportunitat d’encetar el cicle de xerrades ‘Drinks & Data’ que organitza l’organització Iniciativa Open Data Barcelona. Em vaig sentir molt ben acompanyat, tant per la nombrosa assistència com per les bones amistats com l’organitzadora mateixa, Lourdes Muñoz, la gent de la XIP, d’Ideograma, de Desidedatum, de la Generalitat, d’ajuntaments (Barcelona, Badalona…), diputacions, universitats i empreses diverses. Gràcies per assistir-hi; com dic sempre: té molt mèrit l’assistència presencial a qualsevol mena d’acte.

 

Parlant d’atenció ciutadana a NacióDigital

«Opina que la tecnologia, ben gestionada, ens ha de portar cap a una transformació. El director general  d’Atenció Ciutadana, Jordi Graells i Costa, defensa una comunicació bidireccional amb la ciutadania aprofitant els avantatges d’un diàleg compartit.

»És la Direcció General de la Generalitat encarregada de gestionar les alertes, avisos, calendaris i informació general dels serveis públics per webs, mòbils, telèfons, blogs i xarxes socials.»

http://bit.ly/graellsnaciodigital Entrevista Jordi Graells a NacióDigital

A ‘Els spin doctors’ de Catalunya Ràdio

Els spin doctors 74 amb Jordi Graells

Ahir Toni Aira em va entrevistar per al programa ‘Els Spin Doctors’ de Catalunya Ràdio, acompanyat de Francesc Canosa, Núria Escalona i Sergi Cutillas. Com a director general d’Atenció Ciutadana, vaig poder explicar els projectes que impulsem actualment des de la ‪Direcció General‬ i de com de necessari és que els governs donin tota la rellevància del món a l’àmbit d’atenció ciutadana.

Fa un cert temps que estic insistint –ho sé– sobre la falta de recursos de l’àmbit que més està en contacte amb la ciutadania. Si de debò ens creiem el pas cap a una Administració del segle XXI, més predictiva que preventiva, que escolta més la gent, amb més govern sobre les dades i, per tant, que creua tota mena de dades per millorar el servei ciutadà, aleshores dedicar més atenció –redundància volguda– a les unitats d’atenció ciutadana i dotar-les de més recursos. Cal reformar l’Administració i moure els recursos cap als òrgans que poden aportar més valor i intel·ligència a la interacció governs/administracions-ciutadans. I estar a l’alçada de l’experiència que han de viure els ciutadans (GovUX: governar per a l’experiència de la ciutadania).

I tu què en penses?

Selfie amb els spindoctors

Accés a la informació amb més coneixement

Llibre COBDCA finals de 2015 el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes va publicar el llibre ’52 mirades més enllà de l’Any de les Biblioteques’, per commemorar aquesta efemèride.

Vaig tenir el goig de compartir edició amb persones que gaudeixen de molt prestigi en el món de les dades i la informació. Aquí podeu consultar la publicació completa i també el meu capítol ‘Accés a la informació amb més coneixement’.

Espero que us agradi!

GovUX: governar per a l’experiència de la ciutadania

Aquesta setmana he tingut l’oportunitat d’explicar al Màster de comunicació política i institucional (que impulsen @toniaira i @nuriaescalona) quines són les polítiques i els serveis que els governs han d’oferir actualment als ciutadans i que denomino amb l’acrònim GovUX. És a dir, una acció centrada en l’experiència de l’usuari que, en l’àmbit públic, no és altre que el ciutadà. Espero que us agradi i que, si voleu, em digueu si compartiu les idees exposades.

Què em dónes a canvi de les dades?

Ahir vaig participar com a moderador d’una taula que tenia aquest títol a la I Jornada #èTICI Jornada èTIC, on es va tractar l’ús ètic de la tecnologia. Aquest és el text que vaig preparar per centrar el tema. Què et sembla? El comparteixes?

La tecnologia ha penetrat en els nostres hàbits quotidians. El big data és el rastre que deixem en la nostra activitat digital de cada dia: comprant productes, contractant viatges, georeferenciant el que fem, pagant en targetes financeres, jugant en línia o qualsevol altra cosa… La informació ha esdevingut molt rellevant perquè coneixem els mecanismes per emmagatzemar-la, tractar-la i gestionar-la per transformar-la en coneixement.

Aquesta nova dimensió de la informació dóna lloc a formes de poder i domini fins ara inimaginables. La nostra intimitat ha deixat de ser un espai privat protegit. Espiar s’ha convertit en un recurs fàcil a l’abast de tothom. És el que fan les grans empreses però també governs i administracions, que ens segueixen com a consumidors o ciutadans.

En l’exercici d’aquesta vigilància, els estats esgrimeixen raons de seguretat nacional i les empreses privades i de serveis la millora de l’oferta de productes i serveis. El cas és que Google, Facebook, Amazon, l’NSA i el CNI saben més a hores d’ara de la nostra vida que nosaltres mateixos. Però també el Banc de Sabadell, la Caixa, Telefónica, Endesa, Agbar, Gas Natural i el supermercat on fem la compra setmanal.

Per analitzar la privacitat i ús de les dades, potser ens cal considerar les persones des de dues perspectives diferents: com a actors cívics i com a consumidors. Per la primera reconeixem el caràcter d’internet i les tecnologies més socials (xarxes, mòbils…) com un servei públic bàsic. D’acord amb això, els poders públics haurien d’establir les condicions d’ús de les dades dels ciutadans, garantint que aquest control fos el mínim possible i que fos establert a partir de criteris consensuats socialment.

En segon lloc, en aquest nou ordre econòmic, els ciutadans i els consumidors som dades. I les empreses de serveis públics (electricitat, telefonia, gas…) i les companyies privades estan venent i revenent aquestes dades al núvol de manera sistemàtica i continuada (dades de trànsit elaborades amb les dades d’usuaris de telefonia, tendències de consum fruit de les operatives de targetes financeres, etc.). En el futur s’accentuarà més encara aquest rol fins convertir-nos en la peça bàsica de l’economia: serem unitats d’informació identificades amb IPs, que manejarem molta més informació i deixarem per tant molta més petjada digital. Per tant, és inajornable fixar les premisses a les quals s’han de subjectar les organitzacions que gestionen les nostres dades.

¿Però és ètica aquesta vigilància absoluta de les nostres vides? ¿L’hem de consentir? ¿O ens hi hem d’oposar amb totes les nostres forces? Si els ciutadans i els consumidors som unitats determinants de la nova economia, ¿no hauríem de poder exigir contrapartides? De la mateixa manera que Google ens ofereix accés a múltiples programes gratuïts a canvi d’identificar-nos-hi, ¿què obtinc jo com a client ‘captiu’ de les empreses proveïdores de serveis públics de telefonia, electricitat, etc.? ¿I de les privades? ¿I quan és una Administració o un Govern: què m’ofereixen? ¿a què es comprometen?
Tant en l’àmbit privat com en el públic, ¿tenim el dret a l’oblit digital? ¿podríem exigir una còpia personal del fitxer que tenen amb les nostres dades? ¿es poden portar les dades personals d’una empresa proveïdora a una altra?

En l’era digital, l’objectiu de la política dels governs ha de ser resoldre l’ús indegut d’aquestes dades personals emmagatzemades massivament i això, perquè sigui realment eficaç, ha de ser possible arreu del món.

El debat està servit 🙂

img: http://thelincolnite.co.uk/wp-content/uploads/2014/02/lincoln-android.jpg

Transformem l’Administració?

5 steps to developing an open government projectEns trobem en un context de digitalització de tota la nostra societat. La penetració de les TIC i les xarxes socials fan innovar els processos i les operacions de les organitzacions. Ens obliguen a pensar què hem de fer perquè les coses canviïn de debò. I a l’Administració?

Què canvia i què no canvia a l’Administració?

  1. Un dels àmbits clau per canviar l’Administració és el d’atenció ciutadana. De fet en el món de l’empresa és l’àrea al voltant del qual pivoten les altres unitats (d’organització, de recursos humans…). A més, l’atenció ciutadana ha de ser multicanal. Els processos d’atenció haurien d’estar integrats de tal manera que el ciutadà no noti si inicia un procés per un canal i el continua o finalitza en uns altres. Hi ha casos interessants d’ús de nous canals digitals. La Generalitat, per exemple, usa canals d’atenció digital avançats com els perfils de Twitter i de Telegram del 012, pels quals un ciutadà demana informació a través de tuits o de missatges instantanis, respectivament.
  2. Això ocasiona que l’experiència d’usuari del ciutadà no encaixi amb el ritme de l’Administració. El ciutadà consumeix informació de manera cada cop més diferent (exemples com el rol de Google o d’altres entitats intermediàries com són les comunitats virtuals d’usuaris, xarxes de recomanació com Booking, etc.) i vol relacionar-se amb l’Administració de manera diferent. Però es troba al davant una organització del segle XX, que encara no ha interioritzat els processos d’un servei digital.
  3. Cal, doncs, introduir tots els canvis (normativa, processos, operativa) en els nostres serveis i tràmits que oferim per acoblar l’Administració al ritme d’una ciutadania cada cop més capacitada en l’ús d’eines digitals del s. XXI. Per exemple, en els tràmits més administratius o en els serveis més assistencials, l’Administració pràcticament intervé (o és útil) en pocs moments. El coneixement públic determinant és a les mans dels usuaris que el comparteixen a les xarxes socials (fòrums, blogs, Twitter…). I això s’accentua molt en l’ús dels mòbils: les noves generacions el fan servir per calcular, jugar, simular, xatejar… més que no pas com a mer telèfon mòbil.
  4. Els dispositius mòbils, que permeten una relació ubiqua i a tothora, són doncs els instruments que faran evolucionar més les organitzacions. El mòbil farà replantejar la relació amb la ciutadania. Perquè és sincronitzat, coses que passen aquí i ara les 24 hores del dia. Mentre que l’Administració porta un ritme més ‘hawaiano’. D’una banda, el mòbil ha esdevingut l’instrument d’identificació personal. De l’altra, des del mòbil produïm dades que poden ser explotades o a les quals podem fer preguntes. L’exemple més actual és l’aplicació de cobertura mòbil que hem publicat des de la Generalitat. El ciutadà proveeix de dades l’Administració i aquesta, a canvi, es compromet a millorar el servei (fent que les companyies proveïdores ampliïn l’abast territorial) o a satisfer alguna altra expectativa de l’usuari col·laborador.

De fet, abans amb el màrqueting havíem de segmentar públics objectius per oferir-los serveis. Ara, amb la digitalització, això ho fem els usuaris mateixos.

Som a l’inici de la transformació digital de l’Administració. La pregunta que ens hem de fer és: com hem d’adaptar els nostres serveis per a aquest canvi?

Governs oberts, mòbils i en xarxa

Aquí teniu el vídeo (a Youtube) de la tertúlia que vam fer el 23 d’octubre a l’Ateneu Barcelonès dins el cicle ‘Nova Societat del Coneixement’ organitzat per Ricard Faura. Hi vaig parlar sobre “Governs a Internet: oberts, mòbils i en xarxa”.

Governs a Internet

Big data, l’assignatura dels governs

Imatge

Vivim de ple en la societat de les dades: cada 40 mesos dupliquem la nostra capacitat d’emmagatzemar dades. El 2020 estarem sobre els 40 zettabytes, és a dir, l’equivalent a 100 milions de cops tot el contingut de la biblioteca del Congrés dels EUA.

Què vol dir el concepte big data (macrodades)?

El big data (les macrodades) és una disciplina derivada de les TIC i Internet que intenta donar valor a les ingents quantitats de dades que empreses i administracions tenen de la informació anònima que produeixen clients i ciutadans, com ara les obtingudes a través  de l’ús de les targetes de crèdit o de la participació a les xarxes socials.

Les macrodades poden ajudar els governs per superar la crisi?

L’explotació d’aquestes dades permetria a governs i administracions afinar les seves polítiques i els seus serveis: distribuir millor els recursos en el territori, dissenyar campanyes de comunicació pública més reals, programar polítiques i mesures de desenvolupament econòmic i d’ocupació, discernir més ajustadament patrons de malalties i assignar-hi la dotació que requereixi, desenvolupar nous medicaments, estalviar en l’ús de recursos públics en general (il·luminació dels carrers, reg dels parcs, etc.).

En definitiva, a més de dissenyar millors polítiques per part de governs, les administracions haurien de poder oferir els serveis a la ciutadania segons les seves necessitats i a partir de l’anàlisi del comportament històric dels ciutadans (com s’identifiquen; quins serveis han usat abans; perfil sanitari, socieconòmic i educatiu, etc.).

En perspectiva interna, governs i administracions podrien saber més coses sobre els seus professionals analitzant-ne les dades. Això hauria de portar a una millor assignació de tasques a més qualificació (una avaluació més òptima de la producció).

Continua llegint

Com caram generar valor amb les dades públiques?

big data week

La meva intervenció en la taula ‘Dades obertes: llestos a barrejar’
Big Data Week. Barcelona, 22 abril de 2013
 

L’Administració és el canal de què disposa l’Estat per coplir els seus objectius. Si volem saber si és eficient, hem de mesurar si s’avança cap al bé comú i el benestar social. I, en un escenari de recursos finits i restriccions pressupostàries, això és impossible de complir amb velles estratègies perquè solament arribem allà on podem i prou.

És bàsica la participació, en aquest entorn del sector públic, d’altres actors com l’empresa privada. Per això, l’Administració obre les seves dades: per col·labora a augmentar fins a l’infinit l’oferta de productes i serveis i personalitzar-los tant com calgui, i poder donar així també satisfacció a les cada cop més complexes demandes i necessitats.

L’Administració, en el procés d’obertura de dades, no es vincula a cap entitat amb exclusivitat, sinó que obre dades en igualtat de condicions. Però ha de poder prescriure aplicacions considerades d’ús preferent per al ciutadà.

Si t’agrada el tema, continua llegint la resta de l’article 😉

Continua llegint