Què aniria bé que passés el 2023 en gestió pública?

A més de les fites en gestió pública que les organitzacions segur que maldaran per fer realitat, ara desitjaria que el 2023 en succeïssin algunes que impactessin en el conjunt de la societat. Fites concretes que, amb tot l’esforç del món, s’acabin executant. Altrament, seran propòsits d’esmena i millora que no deixen mai la seva condició de semàntiques i prou.

A Catalunya –i també altres parts de l’Estat espanyol– s’ha treballat des de fa temps perquè les polítiques d’obertura i reutilització de dades siguin una realitat. Ara es podrien completar amb iniciatives més socials.

Algunes mesures són en mans d’administracions, com l’AGE (Administració General de l’Estat), que ja toca que faci un cop de cap i obri el Registre Mercantil per generar valor econòmic amb les dades de les empreses de tots els sectors.

D’altres actuacions estarien més en l’òrbita de la societat en el seu conjunt. Per exemple, en comptes d’elaborar-los cadascú pel seu cantó, algú podria proposar-se per liderar quadres de comandament que recollissin reptes socials. Els quadres de comandament ‘socials’ vindrien a considerar els ciutadans com a éssers capaços de transformar les seves condicions socials, perquè proveeixen de dades i reutilitzen intel·ligentment les que ja han obert altres organismes. La seva condició de ciutadans actius mobilitzadors milloraria de ple la gestió pública i la competitivitat de les empreses explicant amb dades: els efectes de la crisi climàtica, com de nocives són les emissions de CO2, la contaminació acústica, les raons de la poca extensió del reciclatge en força poblacions o la distribució geogràfica de la renda per càpita relacionant-la amb altres factors (nivells d’estudis, tipologia de feines, hàbits de consum, etc)…

El canvi que podríem provocar seria bestial. Però, és clar, per aprovar mínimament aquesta assignatura pendent, caldria demostrar el domini de nocions bàsiques (amb actuacions fàcils d’implementar!) i que encara no són assumides pels actors implicats: obrir tot el coneixement públic en mans de governs i administracions, obrir registres emblemàtics com el d’empreses, divulgació de la ciència sempre en perspectiva oberta, extensió d’instruments legals com Creative Commons 0 (pel qual podem fins i tot renunciar als límits que provoca l’autoria moral en continguts i serveis públics) i –una que no és tan fàcil perquè exigeix un lideratge fort i de debò– compartir i posar en comú totes les pràctiques de les diferents administracions actuants en un territori en temes com atenció ciutadana (com ja es va fer a Catalunya amb la creació del grup ‘Administracions en Xarxa’), obertura i govern de les dades, transformació digital…

Una 2023 ambiciós. Per demanar que no quedi ;).

¿Qué estaría bien que sucediera en 2023 en gestión pública?

Además de los hitos en gestión pública que las organizaciones seguro que se esforzarán por hacer realidad, ahora desearía que en el 2023 sucedieran algunos que impactaran en el conjunto de la sociedad. Hitos concretos que, con todo el esfuerzo del mundo, se acaben ejecutando. De lo contrario, serán propósitos de enmienda y mejora que no dejan nunca su condición de semánticas.

En Cataluña –y también otras partes del Estado español– se ha trabajado desde hace tiempo para que las políticas de apertura y reutilización de datos sean una realidad. Ahora podrían completarse con iniciativas más sociales.

Algunas medidas están en manos de administraciones, como la AGE (Administración General del Estado), que ya toca que se decida de una vez y abra el Registro Mercantil para generar valor económico con los datos de las empresas de todos los sectores .

Otras actuaciones estarían más en la órbita de la sociedad en su conjunto. Por ejemplo, en vez de elaborarlos cada uno por su lado, alguien podría proponerse para liderar cuadros de mando que recogieran retos sociales. Los cuadros de mando ‘sociales’ vendrían a considerar a los ciudadanos como seres capaces de transformar sus condiciones sociales, porque proveen de datos y reutilizan inteligentemente las que ya han abierto otros organismos. Su condición de ciudadanos activos movilizadores mejoraría de lleno la gestión pública y la competitividad de las empresas explicando con datos: los efectos de la crisis climática, lo nocivas que son las emisiones de CO₂, la contaminación acústica, las razones de la poca extensión del reciclaje en bastantes poblaciones o la distribución geográfica de la renta per cápita relacionándola con otros factores (niveles de estudios, tipología de trabajos, hábitos de consumo, etc)…

El cambio que podríamos provocar sería bestial. Pero, claro, para aprobar mínimamente esta asignatura pendiente, debería demostrarse el dominio de nociones básicas (¡con actuaciones fáciles de implementar!) y que todavía no son asumidas por los actores implicados: abrir todo el conocimiento público en manos de gobiernos y administraciones, abrir registros emblemáticos como el de empresas, divulgación de la ciencia siempre en perspectiva abierta, extensión de instrumentos legales como Creative Commons 0 (por el que podemos incluso renunciar a los límites que provoca la autoría moral en contenidos y servicios públicos) y –una que no es tan fácil porque exige un liderazgo fuerte y de verdad– compartir y poner en común todas las prácticas de las diferentes administraciones actuantes en un territorio en temas como atención ciudadana (como ya se hizo en Cataluña con la creación del grupo ‘Administraciones en Red’), apertura y gobierno de los datos, transformación digital…

Un 2023 un poco ambicioso pero que por pedir no quede ;).

L’atenció ciutadana, l’ofici més bell del món

Que la relació amorívola dels governs amb la ciutadania viu moments crítics no és cap novetat. Per l’exigència ciutadana en la bona gestió dels afers públics, però també per unes necessitats més complexes que abans resolien altres actors (empreses, entitats…).

La tecnopolítica podria ser la ciència alcavota que ajudés en aquesta relació trencada, perquè tracta de millorar la interacció entre els actors mitjançant eines digitals en xarxa. En aquest framework tant decisiu per als poders públics, tots els actors hi excaven per trobar el bé intangible més idoni (cultura organitzacional, capital intel·lectual, marca, legitimitat, reputació, responsabilitat social, transparència, confiança, experiència positiva…) per comunicar i incidir millor en la seva audiència. Es tracta de trobar-ne un pel qual el ciutadà es pugui sentir per exemple més segur amb el seu entorn, orgullós del seu país o amb ganes d’implicar-se amb els conciutadans per solucionar problemes comuns o els seus més propis.

I el cas és que n’hi ha un que hi excel·leix: la governança en xarxa! Aquest intangible propicia una interacció més d’igual a igual de governs i administracions amb els altres actors i, per tant, una relació amb més valor públic. Aquí les polítiques d’atenció ciutadana són les més efectives perquè arriben al ciutadà en el moment oportú mitjançant la via digital, telefònica o presencial. I ho fan amb continguts útils que el mobilitzen i l’apoderen per millorar les seves condicions de vida.

L’atenció ciutadana és una política transversal que es val de la comunicació de servei per satisfer l’experiència del ciutadà en tots els seus cicles vitals (personal, social, lúdic, professional). Si el ciutadà percep que és ben atès pel govern, augmentarà la seva confiança i corresponsabilització cap als poders públics.

La situació d’emergència de la COVID ha demostrat com Atenció Ciutadana va oferir continguts d’una manera més adequada a l’expectativa de la ciutadania. I els va consolidar com la font fiable, que no sols és oferir informació veraç sinó que sigui la justa, en el moment oportú i en el registre que comprengui i li agradi (simple, en format multimèdia, accessible…).

I què hi pot haver ara més bell que l’atenció ciutadana faci realitat aquest repte?

ÍTACA per mesurar les teves competències digitals / para medir tus competencias digitales / for measuring your digital skills / pour mesurer votres compétences numériques

CAT: ÍTACA és un senzill test per autoavaluar el nivell de transformació [digital] d’un alt càrrec. Però també serveix per a qualsevol professional que vulgui mesurar el domini d’eines digitals per transformar el seu entorn més immediat. Ara incorpora continguts adaptats a serveis i eines més actuals (xarxes, missatgeria, bots…).

Adreçat a professionals tant d’empreses privades com públiques. els seus hàbits digitals personals i els que té en l’exercici del seu càrrec. El test es pot anar fent progressivament i veure en cada moment el nivell d’evolució o de progrés.
👉🏾 ÍTACA català https://bit.ly/ITACACAT

_______________

ESP: ÍTACA quiere ser un instrumento simple y eficaz para medir las competencias digitales en las que debe estar formado un alto cargo (o cualquier otro profesional) en el siglo veintiuno uno. La encuesta se basa en un sencillo formulario de Google que puede autoadministrarse sin ninguna dificultad..

👉🏾 ÍTACA castellano https://bit.ly/ITACAESP

_______________

EN: ÍTACA wants to be a simple and effective instrument for measuring the digital skills in which a high position (or any other professional) must be achieved in the twenty-first century. The survey is based on a simple Google form that can be self-administered with no difficulty.

👉🏾 ÍTACA English https://bit.ly/ITACAEN

_______________

FR: ITACA se veut un instrument simple et efficace pour mesurer les compétences numériques dans lesquelles un cadre supérieur (ou tout autre professionnel) doit se former au XXIe siècle. L’enquête est basée sur un simple formulaire Google qui peut être auto-administré sans aucune difficulté.

👉🏾 ÍTACA français https://bit.ly/ITACAFR

Atendre ciutadans sense oblidar que ho som ✊

Aquest és el text en català del meu article que publica en anglès el número 12 de la revista EPuM (European Public Mosaic) ‘Serving and informing citizens without forgetting that’s what we are’ [en PDF].

Governs que busquen la segona oportunitat

La relació dels governs amb el conjunt de la societat viu moments de qüestionament perquè la ciutadania els exigeix que gestionin bé els afers públics i que, al capdavall, li acabin millorant les condicions de vida. Les necessitats es tornen més complexes i el nivell de demandes s’incrementa tant que sovint es demana als poders públics que solucionin assumptes que havien estat sempre en terreny d’altres actors (empreses, entitats…).

10 anys de Dades obertes gencat

Introducció

Les polítiques d’obertura i reutilització de dades han significat un abans i un després en el conjunt d’actuacions de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. També pels seus efectes sobre el conjunt de polítiques i webs open data de la resta d’administracions (locals, organismes estatutaris, universitats, AGE, etc).

D’una banda, en els seus inicis, quan les va començar a impulsar i organitzar la Direcció General d’Atenció Ciutadana, el 2010, amb l’elaboració del primer web de transparència que va assolir el 2014 el primer lloc del rànquing de l’Estat espanyol (amb dues administracions més), tenint en compte que partia d’una posició molt endarrerida.

ÍTACA: Índex de transformació digital d’alts càrrecs per autodiagnosi

27Ladies and gentlemen, dames i cavallers… us presento l’ÍTACA, l’Índex de transformació [digital] d’alts càrrecs per autodiagnosi. Mitjançant l’ÍTACA, pots conèixer el teu grau de transformació digital com a alt càrrec i/o responsable de qualsevol institució. Pots emplenar la bateria de preguntes, que puntuen sobre cent.

Així veuràs, de manera ràpida i senzilla, la progressió que vas fent en l’aplicació d’estratègies per a la teva digitalització en els àmbits privat i professional.

Hi ha altres propostes per diagnosticar el nivell de coneixements i habilitats relacionades amb el món digital, però orientades més a l’empresa que al directiu o alt càrrec (Diagnòstic competències digitals de Roca Salvatella o Índice de madurez digital de las empresas d´Íncipy-Inesdi).

Amb ÍTACA, parteixo de la idea bàsica que per canviar una institució, cal transformar-la i enfocar-la a les persones. I la digitalització de les persones directives forma part d’una transformació més àmplia en altres valors humans més actuals. Com ara un lideratge inspirat en qualitats femenines com l’empatia, la flexibilitat i la tolerància. I també un estil directiu orientat a la diversitat de gènere, d’orientació sexual, de capacitats, cultural i generacional. Tanmateix, sent conscient que la transformació digital és la que pot fer més mandra d’afrontar perquè, a més de valors, comporta l’assumpció i la pràctica de nous coneixement i habilitats.

Compto que l’administració de l’ÍTACA et resultarà ben profitosa. Si t’ho sembla,explica-me’n aquí o a les xarxes la teva experiència.
Que en gaudeixis!

Vídeo de ‘Gobernando para la experiencia de usuario del ciudadano’

Vídeo de mi intervención ‘Gobernando para la experiencia de usuario del ciudadano’ en el IX Encuentro Ibérico de la Asociación de Educación en Investigación y Ciencia de la Información de Iberoamérica y el Caribe #EDICIC. Gracias a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona por brindarme la oportunidad de plantear algunas de las líneas de trabajo que estamos siguiendo desde la Direcció General de Atención Ciudadana de la Generalitat de Catalunya.

Gobernando para la experiencia de usuario del ciudadano

Aquí está mi presentación ‘Gobernando para la experiencia de usuario del ciudadano’ en el IX Encuentro Ibérico de la Asociación de Educación en Investigación y Ciencia de la Información de Iberoamérica y el Caribe #EDICIC. En la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

Sessió de digitalització de personal directiu a l’#MDP UOC-EAPC

Foto final i diapositives de la primera sessió sobre una visió més estratègica de la sessió ‘Personal directiu digital: transformació digital i governança oberta’.

ÍTACA: Índice de transformación [digital] de altos cargos por autodiagnosis

Ladies and gentlemen, damas y caballeros … os presento ÍTACA, el Índice de transformación [digital] de altos cargos por autodiagnosis. Mediante ÍTACA, puedes conocer tu grado de transformación digital como alto cargo y/o responsable de cualquier institución. Puedes rellenar la batería de preguntas, que puntúan sobre cien.

Zer ote da GovUX? / ¿Qué es eso del GovUX?

Divendres 25 de maig vaig participar com a ponent en el VII Congrés de Gestió Avançada en les administracions públiques amb la ponència ‘Zer ote da GovUX’ / ¿Qué es eso del GovUX?’ a Bilbo/Bilbao. Els debats van ser molt enriquidors i m’hi vaig sentir molt ben acollit.

A més del contingut de la meva ponència que publico sencera en format de diapositives, també em van fer l’entrevista ‘La ciudadanía está al límite del crédito que ha dado al servicio público’. A veure si coincidim 😉

Quarta Revolució Industrial o Transhumanisme?

Vivim un canvi de paradigma en les societats occidentals i que marcarà el ritme de la propera dècada. Canvies tecnològics, però també socials, econòmics i científics de gran calatge que deixaran a contrapeu tots els qui no facin l’esforç de transformar-se per entendre’ls i incorporar-los en les seves esferes personal, social i professional.

II Concurs d’Idees de la DGAC

Hi ha una cosa que li passa com al sexe o als superesports, és a dir, aquelles activitats que tothom practiquem amb escreix, però que, a l’hora de la veritat, la realitat és de “menos lobos, caperucita”. I, per tant, tot i que es fa, es practica segur més moderadament… Em refereixo a la ‘innovació’. El recurs invocat de manera excessivament reiterativa. Aquella paraula màgica que tothom gosa pronunciar com a remei suprem a tots els mals de la seva organització o empresa. Però que, per desgràcia, quan intentem escatir l’esperit i la voluntat que hi ha al darrere, quan ‘rasquem’ en els projectes que promouen anomenats ‘innovadors’, costa trobar-hi activitat sostinguda en el temps.

Això és el que precisament intentem treballar en grup a la Direcció General d’Atenció Ciutadana (DGAC) de la Generalitat de Catalunya (Departament de la Presidència). Ens hem proposat que siguin els professionals mateixos els qui decideixin què cal canviar de l’organització mitjançant idees que s’implantin de debò. Mireu-ne el resultat de la primera edició del Concurs.

Es parteix de la convicció que la cultura corporativa d’una organització són els valors i les creences que defineixen els llaços entres processos, professionals i directius. Com més forta és aquesta cultura, més feliços i identificats amb l’organització se senten els treballadors.

Per aquesta raó la DGAC convoca la segona edició del seu Concurs d’Idees. Aquí en podeu trobar les característiques. Esperem que us interessi i, per què no, que hi exposeu les idees que tingueu 😉 http://gen.cat/IIconcursideesform.

Metodologies per innovar

Ahir al matí, vaig impartir la 14a sessió ‘DGAC amb Coneixement’ amb el títol ‘Metodologies per innovar’. Es tractava d’oferir pautes per generar idees per presentar en el II Concurs d’Idees de la Direcció General d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya.

Publico la presentació en el blog perquè mostra exemples clars d’innovació de productes i serveis i alhora ens ajuda a interpretar els canvis i les millores que podem observar en els objectes i els serveis que ens envolten. Per això, després de seguir aquests pautes, ben segur que us mirareu la realitat amb una visió més lúdica, fins al punt que us ho passareu bé interpretant quines funcionalitats/prestacions hi han canviat els autors de qualsevol de les innovacions que contemplem.

Oi que us passa això? Confirmeu-m’ho, eh!

 

Vuit premisses per a la transformació digital de l’Administració

Ens heu demanat que sintetitzem el contingut de l’entrevista “Una bona política d’atenció ciutadana podria ser un exemple molt il·lustratiu de cap on avançarà el país”, del butlletí PublicAcció, en el número 58 en data 1 de març de 2017:

1. Cal un nou lideratge digital fort a governs i administracions. Crear totes les condicions per avançar cap un estil de direcció més relacional.
2. Hi ha d’haver canvis profunds relacionats amb la digitalització, els fluxos de dades i l’organtizació basada en models comunitaris.
3. Obrir totes les dades de l’Administració.
4. Avançar cap un model d’Administració més predictiva i menys reactiva (big data i revalorització completa de les dades).
5. Implementar de debò polítiques i serveis públics crowd.
6. Automatitzar l’atenció ciutadana repetitiva en bots i intel·ligència artificial.
7. Organitzar els recursos de tal manera que els professionals decideixin i prototipin directament seguint estratègies de lean management i intel·ligència col·lectiva.
8. Compaginar a tothora el treball amb els interessos culturals, esportius i creatius dels professionals.

Innovant per fer fàcil l’atenció ciutadana

Aquest és el títol que recull més bé els tres esdeveniments de la setmana on he tingut el plaer de participar. Són materials i continguts molt recomanables per a les persones i organitzacions que volem avançar en la transformació en el termini més curt de temps possible. En facilito els enllaços:

1. La conferència ‘Innovant la innovació’ (presentació i vídeo) que vaig impartir el dilluns 13 de març dins la II Jornada d’Innovació a l’Escola d’Administració Pública.
   
   
2. L’entrevista “Una bona política d’atenció ciutadana podria ser un exemple molt il·lustratiu de cap on avançarà el país”, que em va fer el butlletí PublicAcció, en el número 58, que la Generalitat envia a tots els seus professionals en la qual explico per què crec que el canvi a l’Administració és inajornable.
3. La 47a edició de les sessions web que organitzem a la Generalitat, amb el tema ‘Al límit de la publicitat digital per atreure els usuaris’ i la participació de @gemmaescribano, directora de Màrqueting de Wallapop. Amb uns continguts que aplicarem a gencat tant com puguem (ja ens coneixeu ;)).

Cogovernar amb la ciutadania

La digitalització ha canviat tots els àmbits de la societat: cultural, econòmic i social. Les administracions i els governs se n’han mantingut al marge i només s’hi han produït algunes actuacions específiques. Aquests canvis, tanmateix, no han alterat la seva manera de procedir ni la cultura dels seus empleats i càrrecs directius. I és que els pocs intents de transformació real de les organitzacions del sector públic, basats en un ús estratègic de la tecnologia, no han reeixit.

Tanmateix, aquests canvis disruptius comencen a afectar –i ho faran de ple– les organitzacions públiques i els seus treballadors. La ciutadania i les entitats ja els exigeixen que adaptin i canviïn les seves competències, els perfils professionals, l’organització dels processos i el model de relació entre ells, la ciutadania, les entitats i les empreses.

Aquesta presentació meva a la UPF tracta de la transformació de governs i administracions i la solució que proposo (cogovernar amb la ciutadania – GovUX).

Substituirà una màquina el meu treball?

Substituiran els robots el nostre lloc de treball? He llegit un bon article de la McKinsey que resumeixo.

Fins no fa gaire semblava una pregunta provocadora o un joc sense conseqüències. Després d’insistir-hi en sentit contrari durant més de deu anys, ara fins i tot els conductors s’adonen que la seva professió serà automatitzada; senzillament perquè la conducció sense conductor físic és més eficient i rendible en tots els sentits. L’automatització, així, anirà més enllà de les feines industrials i rutinàries i afectarà sectors clau del coneixement com són el de la salut i de les finances. Aquest nivell de robotització dependrà també de l’evolució de la tecnologia, per exemple com avançarà la tecnologia de generació de llenguatge natural.

¿Serán de verdad así los gobiernos?

Éstas son las diapositivas que presento en Madrid para explicar cómo serán los gobiernos y las administraciones en los próximos años. Podemos pensar que las funciones y facetas que imagino en la presentación pueden variar o incluso las podemos imaginar distintas, pero no cabe duda que van a tener que transformarse digitalmente y entrar de lleno en las lógicas de movilidad, de redes y de datos abiertos (y big data).

¿Compartes la misma visión? ¿Ves la mía demasiado futurista?

La presentación tiene lugar en el IV Foro de Excelencia en Sanidad, organizado por el Club Excelencia en la Gestión en el Hospital Universitario Fundación Jiménez Díaz.