Què em dónes a canvi de les dades?

Ahir vaig participar com a moderador d’una taula que tenia aquest títol a la I Jornada #èTICI Jornada èTIC, on es va tractar l’ús ètic de la tecnologia. Aquest és el text que vaig preparar per centrar el tema. Què et sembla? El comparteixes?

La tecnologia ha penetrat en els nostres hàbits quotidians. El big data és el rastre que deixem en la nostra activitat digital de cada dia: comprant productes, contractant viatges, georeferenciant el que fem, pagant en targetes financeres, jugant en línia o qualsevol altra cosa… La informació ha esdevingut molt rellevant perquè coneixem els mecanismes per emmagatzemar-la, tractar-la i gestionar-la per transformar-la en coneixement.

Aquesta nova dimensió de la informació dóna lloc a formes de poder i domini fins ara inimaginables. La nostra intimitat ha deixat de ser un espai privat protegit. Espiar s’ha convertit en un recurs fàcil a l’abast de tothom. És el que fan les grans empreses però també governs i administracions, que ens segueixen com a consumidors o ciutadans.

En l’exercici d’aquesta vigilància, els estats esgrimeixen raons de seguretat nacional i les empreses privades i de serveis la millora de l’oferta de productes i serveis. El cas és que Google, Facebook, Amazon, l’NSA i el CNI saben més a hores d’ara de la nostra vida que nosaltres mateixos. Però també el Banc de Sabadell, la Caixa, Telefónica, Endesa, Agbar, Gas Natural i el supermercat on fem la compra setmanal.

Per analitzar la privacitat i ús de les dades, potser ens cal considerar les persones des de dues perspectives diferents: com a actors cívics i com a consumidors. Per la primera reconeixem el caràcter d’internet i les tecnologies més socials (xarxes, mòbils…) com un servei públic bàsic. D’acord amb això, els poders públics haurien d’establir les condicions d’ús de les dades dels ciutadans, garantint que aquest control fos el mínim possible i que fos establert a partir de criteris consensuats socialment.

En segon lloc, en aquest nou ordre econòmic, els ciutadans i els consumidors som dades. I les empreses de serveis públics (electricitat, telefonia, gas…) i les companyies privades estan venent i revenent aquestes dades al núvol de manera sistemàtica i continuada (dades de trànsit elaborades amb les dades d’usuaris de telefonia, tendències de consum fruit de les operatives de targetes financeres, etc.). En el futur s’accentuarà més encara aquest rol fins convertir-nos en la peça bàsica de l’economia: serem unitats d’informació identificades amb IPs, que manejarem molta més informació i deixarem per tant molta més petjada digital. Per tant, és inajornable fixar les premisses a les quals s’han de subjectar les organitzacions que gestionen les nostres dades.

¿Però és ètica aquesta vigilància absoluta de les nostres vides? ¿L’hem de consentir? ¿O ens hi hem d’oposar amb totes les nostres forces? Si els ciutadans i els consumidors som unitats determinants de la nova economia, ¿no hauríem de poder exigir contrapartides? De la mateixa manera que Google ens ofereix accés a múltiples programes gratuïts a canvi d’identificar-nos-hi, ¿què obtinc jo com a client ‘captiu’ de les empreses proveïdores de serveis públics de telefonia, electricitat, etc.? ¿I de les privades? ¿I quan és una Administració o un Govern: què m’ofereixen? ¿a què es comprometen?
Tant en l’àmbit privat com en el públic, ¿tenim el dret a l’oblit digital? ¿podríem exigir una còpia personal del fitxer que tenen amb les nostres dades? ¿es poden portar les dades personals d’una empresa proveïdora a una altra?

En l’era digital, l’objectiu de la política dels governs ha de ser resoldre l’ús indegut d’aquestes dades personals emmagatzemades massivament i això, perquè sigui realment eficaç, ha de ser possible arreu del món.

El debat està servit 🙂

img: http://thelincolnite.co.uk/wp-content/uploads/2014/02/lincoln-android.jpg

Anuncis

Transformem l’Administració?

5 steps to developing an open government projectEns trobem en un context de digitalització de tota la nostra societat. La penetració de les TIC i les xarxes socials fan innovar els processos i les operacions de les organitzacions. Ens obliguen a pensar què hem de fer perquè les coses canviïn de debò. I a l’Administració?

Què canvia i què no canvia a l’Administració?

  1. Un dels àmbits clau per canviar l’Administració és el d’atenció ciutadana. De fet en el món de l’empresa és l’àrea al voltant del qual pivoten les altres unitats (d’organització, de recursos humans…). A més, l’atenció ciutadana ha de ser multicanal. Els processos d’atenció haurien d’estar integrats de tal manera que el ciutadà no noti si inicia un procés per un canal i el continua o finalitza en uns altres. Hi ha casos interessants d’ús de nous canals digitals. La Generalitat, per exemple, usa canals d’atenció digital avançats com els perfils de Twitter i de Telegram del 012, pels quals un ciutadà demana informació a través de tuits o de missatges instantanis, respectivament.
  2. Això ocasiona que l’experiència d’usuari del ciutadà no encaixi amb el ritme de l’Administració. El ciutadà consumeix informació de manera cada cop més diferent (exemples com el rol de Google o d’altres entitats intermediàries com són les comunitats virtuals d’usuaris, xarxes de recomanació com Booking, etc.) i vol relacionar-se amb l’Administració de manera diferent. Però es troba al davant una organització del segle XX, que encara no ha interioritzat els processos d’un servei digital.
  3. Cal, doncs, introduir tots els canvis (normativa, processos, operativa) en els nostres serveis i tràmits que oferim per acoblar l’Administració al ritme d’una ciutadania cada cop més capacitada en l’ús d’eines digitals del s. XXI. Per exemple, en els tràmits més administratius o en els serveis més assistencials, l’Administració pràcticament intervé (o és útil) en pocs moments. El coneixement públic determinant és a les mans dels usuaris que el comparteixen a les xarxes socials (fòrums, blogs, Twitter…). I això s’accentua molt en l’ús dels mòbils: les noves generacions el fan servir per calcular, jugar, simular, xatejar… més que no pas com a mer telèfon mòbil.
  4. Els dispositius mòbils, que permeten una relació ubiqua i a tothora, són doncs els instruments que faran evolucionar més les organitzacions. El mòbil farà replantejar la relació amb la ciutadania. Perquè és sincronitzat, coses que passen aquí i ara les 24 hores del dia. Mentre que l’Administració porta un ritme més ‘hawaiano’. D’una banda, el mòbil ha esdevingut l’instrument d’identificació personal. De l’altra, des del mòbil produïm dades que poden ser explotades o a les quals podem fer preguntes. L’exemple més actual és l’aplicació de cobertura mòbil que hem publicat des de la Generalitat. El ciutadà proveeix de dades l’Administració i aquesta, a canvi, es compromet a millorar el servei (fent que les companyies proveïdores ampliïn l’abast territorial) o a satisfer alguna altra expectativa de l’usuari col·laborador.

De fet, abans amb el màrqueting havíem de segmentar públics objectius per oferir-los serveis. Ara, amb la digitalització, això ho fem els usuaris mateixos.

Som a l’inici de la transformació digital de l’Administració. La pregunta que ens hem de fer és: com hem d’adaptar els nostres serveis per a aquest canvi?

Quina Administració volem el segle XXI?

El passat dia 21 de gener vaig tenir el goig d’entrevistar el bon amic Alberto Ortiz de Zárate a l’inici del I Congrés de Govern Digital, que va tenir lloc a Barcelona. Estic molt satisfet del contingut i de les idees pràctiques que van anar sorgint. I vosaltres?

El pasado 21 de enero entrevisté al buen amigo Alberto Ortiz de Zárate en el I Congreso de Gobierno Digital, que tuvo lugar en Barcelona. Esto muy satisfecho del contenido e ideas prácticas que surgieron. ¿Y vosotros?

Governs oberts, mòbils i en xarxa

Aquí teniu el vídeo (a Youtube) de la tertúlia que vam fer el 23 d’octubre a l’Ateneu Barcelonès dins el cicle ‘Nova Societat del Coneixement’ organitzat per Ricard Faura. Hi vaig parlar sobre “Governs a Internet: oberts, mòbils i en xarxa”.

Governs a Internet

42 veus sobre govern obert

Dijous va tenir lloc al Mobile World Centre de Barcelona la presentació d’una obra col·laborativa promoguda per la XIP. L’objectiu del llibre és definir els 42 estàndards que apareixen al vídeo de la XIP i que un govern ha de tenir en consideració per esdevenir un autèntic govern obert, tal com explica el blog de la XIP.

La XIP al Mobile World Centre

En l’acte hi va participar Màrius Serra, que va aportar a l’acte un format amè clarament diferent a aquesta mena d’esdeveniments: va explicar un conte, es va referir a divertides anècdotes relacionades amb l’Administració i va acabar preguntant al nombrós públic per les respostes als #enXIPmàrius formulats en les darreres setmanes.

enXIPmàrius

 

Llibre '42 veus sobre el govern obert'

Transparència, participació i col·laboració 2/5

Ull - eyeDins un estat de dret, l’evolució dels nostres principis democràtics ens mena cap a la governança oberta. Fent aquest ús intensiu de la tecnologia, podrem transformar l’Estat des d’una visió innovadora en una organització més oberta i començar a fer política de manera diferent a l’actual: cercant una relació més propera entre classe dirigent i ciutadania.

Al voltant d’aquest concepte de govern obert, s’interrelacionen els principis de la transparència –l’accés a la informació pública i la rendició de comptes–, la participació i la col·laboració.

La transparència en el govern és la responsabilitat més gran que s’assumeix envers la societat. Per a la participació i la col·laboració es requereix molta cultura política i un alt grau de sentiment democràtic. Per això, per avançar cap a noves formes de participació, caldrà una societat amb alts nivells d’inclusió digital; perquè es pugui avançar cap al desafiament que significa la formalització i implementació de processos de consulta pública i de foment de la participació.

Obrint la informació en espais per al conjunt de la ciutadania, els governs aconseguiran la involucració de la ciutadania en els afers públics. Fer accessible el coneixement serà el primer pas per propiciar la participació dels ciutadans en els assumptes públics.

Els governs han de buscar una major coresponsabilitat amb la ciutadania en la creació del bé públic i la gestió del bé comú. Han d’entendre que, com més s’obrin a la col·laboració i a les bones idees externes, més aconseguiran satisfer les necessitats ciutadanes.

Imatge: https://en.m.wikipedia.org/wiki/File:Fully_dilated_eye_during_eye_exam.jpg

Govern obert. Definició 1/5

Govern obertAvui iniciem al Graellsbloc la publicació de cinc apunts de poca extensió relacionats amb el concepte del govern obert. Aquest primer  és una definició general. El segon, ‘Transparència, participació i col·laboració’. El tercer ‘Accés a la informació’. El quart ‘Dades obertes’. I el cinquè ‘Participació’. Esperem que ajudin a aclarir conceptes i que us siguin ben útils.

___________________________

Govern obert, com es menja això?

La tecnologia ha revolucionat la nostra manera de viure. La usem sense dubtar-ho per operar amb el nostre banc, per treure bitllets i embarcar a l’avió, per comparar preus, per fer cites prèvies diverses (ITV, DNI, metges…). I és que Internet ha evolucionat cap a formes molt més socials i intuïtives, arribant al zenit amb les xarxes i les aplicacions mòbils. Per un cantó, podem tenir accés a gran quantitat d’informació, de forma fàcil i en qualsevol moment i, per l’altre, disposem d’eines que faciliten la participació de les persones i, per tant, la interacció entre la comunitat i els seus governants d’una manera més directa i fluida.

Aquesta revolució tecnològica, aplicada a l’àmbit públic, permet que governs i administracions s’apropin amb facilitat a la ciutadania i que les persones es puguin implicar més en la planificació, organització i control dels recursos de la comunitat.

S’obre, així, un nou escenari, un punt de trobada on difondre, contrastar, debatre i aportar amb altres persones i col·lectivitats interessades en el govern i en l’administració del bé comú. Ciutadania, entitats, partits polítics, treballadors públics i càrrecs electes, participen i interactuen en la definició, creació i avaluació de les polítiques públiques. És el govern obert.

Podem dir que un govern és obert quan intenta gestionar els assumptes públics aprofitant el coneixement i la capacitat de tots els actors: ciutadania, empreses i entitats. Això ho fa, bàsicament, mostrant la seva acció amb absoluta transparència, rendint comptes i, quan és possible, fent participar la ciutadania més enllà dels processos electorals vigents.

Com podem valorar que un govern és obert? N’anirem parlant en els propers posts…

[Imatge: brúixola. A la Viquipèdia, en domini públic]

Un premi al Graellsbloc molt repartit ;-)

Guanyadors Premis Blogs 2013

Ahir dissabte 28 de setembre, al Teatre Auditori de Granollers, més cinc-centes persones van presenciar el principal acte de reconeixement a les activitats personals, professionals i socials que tenen lloc a Internet a Catalunya. Els Premis Blogs, atorgats per l’associació STIC.cat, van guardonar 32 blocs, distribuïts en 15 categories temàtiques (dins les quals es distingia entre blogs personals, corporatius i professionals), i un premi especial STIC, que han obtingut els bons amics d’Amical Wikimedia per la gran tasca que fan per al país i la cultura en general.

El Graellsbloc va estar considerat el millor blog personal en la categoria ‘Política, economia i societat’. Aquest reconeixement, que ens satisfà moltíssim, l’hem d’entendre dedicat a moltes persones, com diem al títol d’aquest apunt. Ja coneixeu el tarannà del Graellsbloc i de què parla: innovació (maldant per millorar els àmbits que ens envolten: personal. social, econòmic, polític), confiança en la ciutadania (tots sabem moltes coses que ens ajudaran a aconseguir tot el que ens proposem), llibertat (condició imprescindible per a aquest nou sistema que anhelem) i valors (correcció, solidaritat, honestedat…).

Durant una bona colla d’anys, moltes persones hi heu estat col·laborant deixant hores de dedicació, aportant comentaris, proposant idees… Per això el premi és per a la família (Menu, Alba, Martí, els pares i tiets que  hi han anat sortint i que ja no hi són), l’altra ‘gran’ família de les xarxes socials, els companys de feina, els directius de les institucions on treballem, els col·laboradors de desenes de projectes, la gent de l’Esplai La Teranyina, els membres de grups on participem (xipaires et alii)… TOTS  heu estat decisius perquè el Graellsbloc pogués optar a aquest important reconeixement i guanyar-lo.

Per tant, moltes felicitats premiats pel Graellsbloc i moltes més també per a la resta de premiats, participants i organitzadors ;-)))

Continua llegint

«Catalunya serà oberta o no serà»

Catosfera 2013[Imatge de l’acte a la Catostera]

El recurs de parafrasejar Torres i Bages –i de retruc l’ínclit Toni Farrés, que va adaptar la frase inicial per un «Catalunya serà digital o no serà» en comptes de l’adjectiu cristiana– em serveix per mostrar la presentació que he preparat per a la Catosfera 2013. Dissabte 28 de setembre, de 16 a 17 hores, juntament amb Arnau Duran, president de l’Amical Wikimedia catalana, serem a la taula: ‘Viquipèdia i Dades Obertes [gencat]. La democratització del coneixement: tot a l’abast de tots’.

M’ajudes a enllestir-la? Et sembla bé? Què hi afegiries/trauries? Dóna’m feedback! Gràcies al coneixement de tots plegats podem treballar aquests continguts amb nous aspectes, punts de vista i matisos! Gràcies per endavant!

Coincidint amb les Jornades de la Catosfera, l’associació STIC.CAT (Societat de Tecnologia i Coneixement) fa la cerimònia de lliurament dels VI Premis Blogs Catalunya el mateix dissabte 28 de setembre a les 20 h al Teatre Auditori de Granollers, en la qual el Graellsbloc és blog personal finalista en la categoria ‘Política, economia i societat’. A veure si tenim sort 🙂

Catosfera i Premis Catalunya Blogs 2013

Compromís per a la innovació pública

CIP_logoUns quants amics inquiets de diverses administracions públiques –Club d’Innovació Pública, CIP– hem elaborat un document de compromís per innovar i millorar les administracions públiques d’arreu.

Aquesta mena de jurament hipocràtic al sector públic es pot signar des d’aquest web.

Continua llegint

Big data, l’assignatura dels governs

Imatge

Vivim de ple en la societat de les dades: cada 40 mesos dupliquem la nostra capacitat d’emmagatzemar dades. El 2020 estarem sobre els 40 zettabytes, és a dir, l’equivalent a 100 milions de cops tot el contingut de la biblioteca del Congrés dels EUA.

Què vol dir el concepte big data (macrodades)?

El big data (les macrodades) és una disciplina derivada de les TIC i Internet que intenta donar valor a les ingents quantitats de dades que empreses i administracions tenen de la informació anònima que produeixen clients i ciutadans, com ara les obtingudes a través  de l’ús de les targetes de crèdit o de la participació a les xarxes socials.

Les macrodades poden ajudar els governs per superar la crisi?

L’explotació d’aquestes dades permetria a governs i administracions afinar les seves polítiques i els seus serveis: distribuir millor els recursos en el territori, dissenyar campanyes de comunicació pública més reals, programar polítiques i mesures de desenvolupament econòmic i d’ocupació, discernir més ajustadament patrons de malalties i assignar-hi la dotació que requereixi, desenvolupar nous medicaments, estalviar en l’ús de recursos públics en general (il·luminació dels carrers, reg dels parcs, etc.).

En definitiva, a més de dissenyar millors polítiques per part de governs, les administracions haurien de poder oferir els serveis a la ciutadania segons les seves necessitats i a partir de l’anàlisi del comportament històric dels ciutadans (com s’identifiquen; quins serveis han usat abans; perfil sanitari, socieconòmic i educatiu, etc.).

En perspectiva interna, governs i administracions podrien saber més coses sobre els seus professionals analitzant-ne les dades. Això hauria de portar a una millor assignació de tasques a més qualificació (una avaluació més òptima de la producció).

Continua llegint

Propostes per millorar Irekia

Logo d'IrekiaPel seu interès, reproduïm les conclusions en castellà del grup de treball per a la millora de la plataforma Irekia, que vaig coordinar durant la I Trobada de Blocaires de l’Estat, al Palau de Miramar de Donosti, el 27 de juny passat. Hi van participar també membres del Govern Basc-Eusko Jaurlaritza i això va convertir l’esdeveniment, al meu entendre, en un avançament de les noves formes d’organització i participació que tindran lloc d’ara endavant. 

Esperem que el trobeu interessant i que us pugui servir pel que feu a les vostres organitzacions 😉

____________________________________
Grup: Jordi Graells Costa (moderador), Marc Garriga Portolà (relator), Jorge Campanillas Ciaurriz,  Antonio Díaz Méndez, Julián Valero, Jorge de la Herrán y Crespo, Luis Petrikorena, Javier Bikandi.
___________________________________

Abstract

L’aparició del portal Irekia al gener de 2010 –i el 5 de juny de 2012 en la seva versió 2– va significar una important fita en l’adveniment de polítiques de govern obert a l’Estat espanyol. Des dels seus inicis, Irekia es va definir com un portal per a la participació ciutadana que ajudaria al canvi cultural que requeria per aconseguir una autèntica col·laboració de govern, alts càrrecs, funcionaris i ciutadans.

Irekia ha rebut nombroses crítiques pel seu cost i el baix nombre d’aportacions ciutadanes. Tanmateix, la seva contribució a aquest procés de canvi –tan necessari en una societat cada vegada més allunyada de les seves institucions– ha estat altament positiva. D’una banda, per exemple, Irekia va establir el circuit perquè els alts càrrecs del Govern Basc (directors generals, viceconsellers, consellers i lehendakari) es comprometessin a respondre als ciutadans, també des del mòbil. De l’altra, és innegable la influència que ha exercit en altres governs del seu entorn, tant a nivell estatal com fins i tot en un pla més internacional. Irekia no ha esperat que la ciutadania maduri cap a formes de participació més activa i ha demostrat que és possible accelerar el pas cap a la participació, la transparència i, al mateix temps, fer-ho conjuntament amb l’obertura de tot tipus de dades.

Vies per millorar una nova versió de la plataforma Irekia

A. Millores conceptuals

A1 Més recompensa emocional per a qui participa

A2 Incorporació de perfils d’usuari col·lectiu (associacions …)

A3 Multicanalitat o com a mínim complementarietat

A4 Potenciació d’Irekia Mòbil

B. Millores funcionals

B1 Superació de la confusió entre alguns ítems actuals (preguntes i propostes, arguments a favor i arguments en contra)

B2 Incorporació de debats més estructurats

B3 Relació portal de participació amb les xarxes socials

C. Millores en la comunicació

C1 Comunicació in-out

__________________________

Continua llegint

Trobada estatal de blogaires a Donosti

ENBP 2013ENBP

El 27 de juny, de las 16 a les 18,30 hores, vaig tenir el goig de participar en la I Trobada de la Blogosfera Pública, organitzada pel Club de Innovadores Públicos (CIP) en el Palau de Miramar de Donostia-San Sebastià. L’objectiu de l’esdeveniment segons els organitzadors és «reunir en el mateix Congrés Internacional de Ciutadania Digital #CICD els principals influencers en el terreny de la innovació a las administracions públiques de l’Estat espanyol, per debatre sobre tendències, notícies i àmbits d’actuació vinculats al món digital, el govern obert i unes administracions innovadores».  Ponents:

A més es va convidar altres coneguts blogaires perquè participessin en els debats previs i en l’esdeveniment en línia.

Twitter @runogov – Hashtag: #ENBP1

Es va elaborar també un Manifest de l’Innovador Públic.

Continua llegint

Governar i prestar serveis pel mòbil

mòbilEn aquest post/article, exposo les funcionalitats essencials per concebre serveis mòbils amb un alt valor afegit. Es tracta d’evitar la mala pràctica tan estesa de portar al mòbil, continguts de webs. Els serveis mòbils han d’anar molt més enllà i col·laborar a facilitar la vida dels ciutadans. Els governs i les administracions tenen davant seu una oportunitat molt valuosa per innovar en serveis a la ciutadania (i saber-la relacionar amb les polítiques de dades obertes i presència a les xarxes socials).

M’ajudes a completar amb exemples la llista de funcionalitats mòbils de l’article?  Continua llegint

Com caram generar valor amb les dades públiques?

big data week

La meva intervenció en la taula ‘Dades obertes: llestos a barrejar’
Big Data Week. Barcelona, 22 abril de 2013
 

L’Administració és el canal de què disposa l’Estat per coplir els seus objectius. Si volem saber si és eficient, hem de mesurar si s’avança cap al bé comú i el benestar social. I, en un escenari de recursos finits i restriccions pressupostàries, això és impossible de complir amb velles estratègies perquè solament arribem allà on podem i prou.

És bàsica la participació, en aquest entorn del sector públic, d’altres actors com l’empresa privada. Per això, l’Administració obre les seves dades: per col·labora a augmentar fins a l’infinit l’oferta de productes i serveis i personalitzar-los tant com calgui, i poder donar així també satisfacció a les cada cop més complexes demandes i necessitats.

L’Administració, en el procés d’obertura de dades, no es vincula a cap entitat amb exclusivitat, sinó que obre dades en igualtat de condicions. Però ha de poder prescriure aplicacions considerades d’ús preferent per al ciutadà.

Si t’agrada el tema, continua llegint la resta de l’article 😉

Continua llegint

Als Reis Mags: una llei de propietat intel·lectual intel·ligent

ReisMagsEstimats Reis Mags

Aquests dies he sabut que el ministre d’Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, ha explicat davant el Senat que impulsarà des de la seva cartera tres importants lleis: la del mecenatge, la qual convertirà la Biblioteca Nacional en un ens amb naturalesa jurídica pròpia i la de propietat intel·lectual. El cas d’aquesta última, com haureu intuït encertadament, és el que us volia comentar i que m’oferíssiu una ajudeta –vosaltres que sou màgics– que sabré compensar portant-me la mar de bé durant l’any que ara estrenem.

Sóc dels que crec que, amb una nova gestió de la propietat intel·lectual i els drets d’autor més d’acord amb l’actual paradigma digital, podríem ajudar la malmesa economia. Si eliminem els impediments legals, podríem aprofitar el coneixement dels altres per generar nous models de valor i negoci per al conjunt de la societat. I en aquesta obstinació, l’Administració ha de tenir un rol destacat i afavorir la utilització de tots els seus continguts, fins i tot els audiovisuals.

Sobre aquests últims, els continguts audiovisuals, hauríem de concentrar els nostres esforços i, en l’actual estat de l’art, exhaurir al màxim els marges de l’actual normativa vigents sobre propietat intel·lectual.

Continua llegint

L’art de governar en obert

El arte de gobernar en abierto

La setmana passada vaig presentar a Donosti la ponència ‘Gobernu irekia. Gobernatzeko artea / Gobierno abierto. El arte de gobernar’, dins el curs d’estiu organitzar pel Govern Basc i la Universitat del País Basc per aprendre a implementar projectes de govern obert.

A partir d’alguns paràmetres presents en les estratègies de govern obert basats en la infografia que estem impulsant des de la XIP (Xarxa d’Innovació Pública), amb Marc Torres @marc_torres_ al capdavant, volia explicar algunes de les experiències sorgides en les administracions a Catalunya relacionades amb la governança oberta. I em vaig proposar narrar-les valent-me de nocions d’història de l’art.

M’agradava la idea de creuar els canvis necessaris en l’acció dels governs amb els que van haver de viure els artistes més reputats en l’àmbit de l’art. En els dos casos es tractava de trencar amb les idees i pràctiques imperants a la seva època. Aquesta actuació disruptiva, trencadora, sovint és difícil de comprendre en un primer moment fins al punt, en el cas dels artistes, que no poden viure per ells mateixos, en la majoria dels casos, el reconeixement per la seva aportació al bagatge històric de l’art.

Sóc dels que penso que governar és un art, en el sentit maquiavèl·lic més positiu del terme. Tant artistes com polítics han de passar a la història per la seva valentia en percebre la realitat d’una manera diferent i narrar-la perquè els ciutadans augmentin la seva competència cultural per interpretar millor la vida pública i en puguin participar plenament.

Si us agrada la idea, expliqueu-ho aquí, a Twitter o on us vingui de gust :).