Substituirà una màquina el meu treball?

Substituiran els robots el nostre lloc de treball? He llegit un bon article de la McKinsey que resumeixo.

Fins no fa gaire semblava una pregunta provocadora o un joc sense conseqüències. Després d’insistir-hi en sentit contrari durant més de deu anys, ara fins i tot els conductors s’adonen que la seva professió serà automatitzada; senzillament perquè la conducció sense conductor físic és més eficient i rendible en tots els sentits. L’automatització, així, anirà més enllà de les feines industrials i rutinàries i afectarà sectors clau del coneixement com són el de la salut i de les finances. Aquest nivell de robotització dependrà també de l’evolució de la tecnologia, per exemple com avançarà la tecnologia de generació de llenguatge natural.

De l’estudi, que s’ha fet als Estats Units en més de 800 ocupacions, se’n mostraran aviat uns resultats més complets. Però ara ja es disposen d’algunes dades provisionals addicionals. S’ha conclòs que, amb la tecnologia actual, es podria automatitzar el 45% de les activitats humanes remunerades i que el 60% de totes les activitats podrien veure automatitzades el 30% o més de les seves activitats.

La infografia següent mostra la viabilitat tècnica d’automatització (com més blau més viable) per a 7 feines tipus dins 19 sectors de producció. Per exemple, la venda al detall va associada a activitats com la recollida o el tractament de la informació, la interacció amb els clients i l’organització de les presentacions de mercaderies (classificades com a predictibles). Aquestes activitats tenen un potencial d’automatització diferent, determinat pel temps que els treballadors hi dediquen al llarg de la setmana.

Grau d'automatització feines per sectors.

La venda al detall, juntament amb la manufactura, els serveis relacionats amb el menjar i l’allotjament són els més susceptibles de ser automatitzats, com en general aquelles feines físiques o de maneig de màquines en entorns predictibles (soldadura, preparació d’aliments, empaquetatge…) més que no pas d’entorns impredictibles (construcció, silvicultura, criança natural d’aviram…).

En els processos d’automatització, cal tenir en compte altres aspectes com:.

  • L’automatització s’esdevé en ocupacions ben diverses, independentment del nivell de coneixement i especialització que continguin (automatitzar la feina dels auditors i la del personal d’una hamburgueseria).
  • Hi ha ocupacions que requereixen de les habilitats cognitives i socials, del judici i de la intel·ligència emocional, com per exemple en el comerç minorista.
  • En alguns casos la robotització potser no serà la millor solució ja que pot succeir que en aquell sector concret els sous dels treballadors siguin més competitius per ser més baixos (com en els bars i la restauració).
  • Les activitats més difícils d’automatitzar amb la tecnologia actual són les que impliquen la gestió i desenvolupament de persones o les que requereixen de coneixement per a la presa de decisions, la planificació o la feina creativa. Aquestes activitats definides com les feines de coneixement, on la interacció humana és la clau, fan que feines de l’entorn de la cura de la salut i l’educació siguin més difícils d’automatitzar. Per exemple, menys d’un 30% de les feines d’infermeria i un 13% dels higienistes dentals poden ser automatitzades. Amb tot, es podrien automatitzar feines de tanta inversió de coneixement com l’administració d’anestèsia o la lectura d’exploracions radiològiques. El mateix s’esdevé en l’àmbit d’ensenyament, on la part més significativa de feines automatitzables són aquelles més colaterals i que tenen lloc fora de classe.
  • Com més avanci el desenvolupament de la tecnologia de l’automatització més habilitats avançades es podran substituir. La intel·ligència artificial acabarà dissenyant components clau en entorns que ara es consideren impredictibles. El desenvolupament de la tecnologia de la veu, com s’ha dit, revolucionaràs la robotització de les feines actuals.
  • No n’hi ha prou amb les possibilitats tècniques per avaluar l’evolució cap a l’automatització de determinades ocupacions. Dependrà també del nivell d’interacció tècnica, dels beneficis i dels costos (o el model de negoci), de la dinàmica de l’oferta i la demanda de la mà d’obra i també de diversos factors de regulació i socials.
  • Els alts càrrecs i executius han de saber liderar aquest enorme procés de canvi. L’automatització de processos de negoci capgira la cultura de les organitzacions i cal que sigui percebuda com una bona palanca de canvi, alliberant les persones de les feines repetitives per centrar-se en les competències bàsiques que cap robot o algoritme pot reemplaçar, si més no encara. La majoria dels beneficis poden provenir no de la reducció dels costos laborals, sinó d’augmentar la productivitat a través d’un menor nombre d’errors, una major producció així com la millora de la qualitat, la seguretat i la celeritat.

El mapa de calor següent mostra la gran variació en la forma d’automatizar les diferents activitats de tots els sectors:

Mapa de calor de nivell d'automatització d'activitats i ocupacions

 

Anuncis

X Jornada Compartim: Què podeu aprendre del meu aprenentatge autònom?

Bàsicament, l’aprenentatge en xarxa, en comú. Com fer servir la tecnologia amb persones amb qui funcionem en xarxa i com aconseguir canvis en poc temps. Això és el que vaig explicar en la taula rodona del dia 1 de desembre passat, al CEJFE, molt ben acompanyat de Marisol López, Dolors Reig, Marc Ceron i Manel Muntada, i conduïda magistralment per Jesús Martínez.

Estar a la feina sense ser-hi

Jovellanos per Goya - DesmotivacióHeu sentit a parlar mai del presentisme?

És l’absència laboral no física, però sí mental, del lloc de treball. I és segurament una de les principals causes que fan minvar el funcionament de tota mena d’organitzacions avui en dia.

I a l’Administració? És una pràctica molt estesa? Identifiqueu el que aquí es comenta amb el vostre entorn més o menys immediat?

Com ho veieu?

Continua llegint

Governar i prestar serveis pel mòbil

mòbilEn aquest post/article, exposo les funcionalitats essencials per concebre serveis mòbils amb un alt valor afegit. Es tracta d’evitar la mala pràctica tan estesa de portar al mòbil, continguts de webs. Els serveis mòbils han d’anar molt més enllà i col·laborar a facilitar la vida dels ciutadans. Els governs i les administracions tenen davant seu una oportunitat molt valuosa per innovar en serveis a la ciutadania (i saber-la relacionar amb les polítiques de dades obertes i presència a les xarxes socials).

M’ajudes a completar amb exemples la llista de funcionalitats mòbils de l’article?  Continua llegint

Trobada amb el lehendakari per impulsar llei de transparència

Reunió de la XIP amb el lehendakariDimarts passat, vaig tenir l’oportunitat de participar en una trobada amb el lehendakari, Patxi López, juntament amb diverses persones expertes, per parlar de transparència. Hi vaig assistir com a representant de la Xarxa d’Innovació Pública (XIP).

Durant l’acte va convidar els presents a participar en l’elaboració de l’esborrany de la futura llei de transparència que el Govern vol presentar en els propers mesos.

Amb aquest procés, el Govern Basc es posiciona al capdavant de governs oberts (open Government o oGov) fora del món anglosaxó pel que fa concretament a l’obertura de dades (open data) i a l’impuls d’iniciatives que afavoreixen la transparència. I, amb la invitació de la XIP (Xarxa d’Innovació Pública), demostra molta valentia perquè atorga tota la confiança al grup de professionals públics que en formem part i al conjunt de propostes que fan per a la millora i la transformació de l’Administració pública.

Què us sembla aquest procés de participació de la XIP en l’elaboració d’una llei tan important?

Comunicat de premsa a Irekia

Berrikuntza publikoa: decàleg x innovar

Difoneu el vídeo de la 1a conferència del cicle ‘Innovación pública’ a l’Eusko Jaurlaritza (Govern Basc) el 2 de febrer de 2010. Hi vam exposar ‘Participar x crear:l decàleg de 10 idees per innovar l’Administració’ des d’ara mateix. Us hi animeu? Us agrada? [Veure’n materials] /
Difundamos
el vídeo de la 1a conferencia del ciclo ‘Innovación pública’ en el Eusko Jaurlaritza (Gobierno Vasco) el 2 de febrero de 2010. Expusimos ‘Participar para crear: decálogo de 10 ideas para innovar la Administración’ desde ahora mismo. ¿Nos animamos a ello? ¿Os gusta? [Ver materiales]

Els 5 sentits 2.0 / Los 5 sentidos 2.0

A més del que comentàvem ahir, avui, en la presentació per a l’Ararteko i el Síndic del Poble Andalús, hem parlat del conjunt de funcions que podem fer a Internet i, especialment, d’estratègies i recursos per preparar les organitzacions en aquest sentit. La presentació aporta idees pràctiques sobre com fer eficients feines com monitorar, comunicar, gestionar la informació… en les organitzacions en general i específicament en l’Administració.

Además de lo que comentábamos ayer, hoy, en la presentació para el Ararteko y el Síndico del Pueblo Andaluz, hemos hablado del conjunto de funciones que podemos hacer en Internet y, especialmente, de estrategias y recursos para preparar a las organizaciones en este sentido. La presentación aporta ideas prácticas sobre cómo hacer eficientes tareas como monitorizar, comunicar, gestionar la información… en las organizaciones en general y específicamente en la Administración.

Participar x crear

Avui estem fent la sessió per a personal del Govern Basc – Eusko Jaurlaritza a Vitòria-Gasteiz. Hem fet un esforç per aportar coneixement a punt per ser posat en valor mitjançant l’acció.

Hi trobem propostes per desencallar certes posicions enquistades en aquests moments de grans canvis que estem vivint. Per exemple, proposem solucions per:

  • Situar la col·laboració en els termes en què la gestió pública tradicional es refereix a la coproducció, coparticipació… en els serveis.
  • Avaluar l’activitat d’organitzacions que comencen a treballar col·laborativament i fer-ho amb els instruments establerts per mesurar serveis i polítiques públiques.
  • Qüestionar el lideratge actual en les organitzacions i proposar com millorar-lo o canviar-lo.
  • Sortir de l’atzucac on es troba el debat a hores d’ara sobre propietat intel·lectual i drets d’autoria.
  • Actuar en el món de les xarxes socials i entorns 2.0.
  • Fer-ho tot plegat de manera creativa, amena i amb empatia.

Com la trobeu? Creieu que aporta noves solucions?

Ver la presentación en castellano.

Hoy estamos haciendo la sesión para el personal del Gobierno Vasco – Eusko Jaurlaritza en Vitoria-Gasteiz. Hemos hechos un esfuerzo para aportar conocimiento a punto para ser puesto en valor mediante la acción.

En ella encontramos propuestas para desencallar ciertas posiciones enquistadas en estos momentps de grandes cambios que estamos viviendo. Por ejemplo, proponemos soluciones para:

  • Situar la colaboración en els términos en los que la gestión pública tradicional se refiere a la coproducción, coparticipación… en los servicios.
  • Evaluar la actividad de organizaciones que empiezan a trabajar colaborativamente y hacerlo con los instrumentos establecidos para medir servicios y políticas públicas.
  • Cuestionar el liderazgo actual en las organizaciones y proponer cómo mejorarlo o cambiarlo.
  • Superar el callejón sin salida donde se halla el debate hoy por hoy sobre propiedad intelectual y derechos de autoría.
  • Actuar en el mundo de las redes sociales y entornos 2.0.
  • Hacerlo todo ello de modo creativo, ameno y con empatía.

¿Cómo lo véis? ¿Consideráis que aporta nuevas soluciones?

Talking about… l’Administració


Talkingabout: Alberto Ortíz de Zárate i Jordi Graells from redall on Vimeo.

«L’Administració està en procés de canvi i l’administrat reclama més informació i més agilitat; apareixen nous serveis, noves necessitats. Com es gestiona aquesta canvi des de dins? I des de fora? Quins són els processos que es duen a terme? Estan els funcionaris preparats per al canvi? Les estructures actuals de l’Administració permeten una relació més fluïda amb la ciutadania? Com es motiva per al canvi? Quins són els veritables actors? Quin és el paper de la comunitat en aquest nou espai? L’Administració, com escolta, parla, respon i actua en la societat xarxa?».

Aquestes idees, agafades del bloc de la Gemma (@GemmaUrgell) van ser les qüestions que vaig tenir el plaer de compartir amb el bon amic Alberto Ortiz de Zárate (@alorza) amb ocasió de la xerrada que va tenir lloc al GobCamp el passat dissabte. Com deia en l’anterior post, ens vam sentir a gust: ho podreu comprovar si mireu el vídeo.

Tenim a l’abast la síntesi que Ricard Espelt en fa a The plate is hot i el post també de Gemma Urgell a la Viniesfera.

GobCamp al Citilab

Ahir vam assistir al GobCampEs al Citilab de Cornellà de Llobregat. Vegem-ne en aquest enllaç l’objeciu i la llista d’assistents.

Podem seguir-ne el desenvolupament a Twitter amb la hashtag #gobces i a diversos blocs, que n’han ressenyat les presentacions:

Destaquem la presentació d’Eugenio Moliní sobre el model de fricció, que es basa en conèixer i gestionar què no ha de canviar perquè el que s’està treballant en xarxa sigui assumible i liderable per la direcció en el seu rol jeràrquic. Com descriu Albert Sierra «la relació entre grups i jerarquia, i com els grups tenen energia però sense una mica de jerarquia no són capaços de transformar-la en acció. I la jerarquia per si sola porta a la inacció. I com, si som capaços de negociar amb la jerarquia quines coses són intocables, els no-negociables, la jerarquia accepta el canvi, controlat, i el canvi es pot produir».

Així mateix, l’streaming de so i altres fitxers de la trobada el trobarem a Civico Live, que transcriu automàticament l’àudio a text i que fa que les paraules siguin enllaçables a clips d’1 minut.


Ricard Espelt i Gemma Urgell van aprofitar la trobada per gravar l’entrevista a Alberto Ortiz de Zárate i a Jordi Graells per a la sèrie de vídeos TalkingAbout que es podrà veure properament.

Afegim la presentació d’Enric Senabre, amb el suggerent títol de l’Administració androide?:

El jutge Emilio Calatayud a la Generalitat

¿Com s’ho ha fet la comunitat de pràctica de Medi obert de justícia juvenil del programa Compartim per aconseguir portar el conegut jutge de menors Emilio Calatayud a la sala d’actes del CEJFE (Departament de Justícia) de la Generalitat de Catalunya? Misteri… però el cas és que va intervenir ahir dimecres, dins la jornada sobre ‘La llei penal de menors 5/2000: 10 anys després: límits i possibilitats’.

L’explicació a un nen de 3 anys que és perillós introduir els dits en un endoll sense causar-li un trauma, la realitat dels menors immigrants tutelats per l’Administració, el rol actual dels pares en els menors… Parla de tot això; amb el seu inconfusible estil peculiar i directe.

Us agrada? Considereu que simplifica molt? Què en penseu?

Valor de les coses = quanta gent les comparteix

La frase de Clay Shirky (autor de Here comes Everybody. The Power of Organizing without Organizations. Penguin Press, 2008) amb què acaba el vídeo d’Us Now, i que ha relatat molt bé Dolors Reig, ens serveix per introduir aquest magnífic vídeo en anglès subtitulat en castellà:

«Que el valor de les coses estigui en quanta gent les comparteix i no en el preu que li posin les marques […]. No sé on és el punt i final de tot això, però crec que el canvi està sent profund…»

Us Now narra històries de les xarxes en línia com a alternativa a les jerarquies existents. Per primer cop, reuneix els més brillants pensadors en el camp de govern participatiu per descriure com serà possiblement la futura governança. Exemples com el club de futbol Ebbsfleet United, mantingut i dirigit pels seus socis; el banc Zopa, en què tothom és director, i Expressi Surf, una xarxa en línia en què els membres comparteixen les seves cases amb altres persones. Us Now reflexiona sobre com aquesta participació podria canviar la manera en què es governin els països i ho fa explicant casos de grups que opten per autoorganitzar-se.

«Tots som Compartim!»

Fa dies que volem escriure sobre la IV Jornada del Programa Compartim, que va tenir lloc el passat 3 de desembre, en què es va presentar el llibre El treball col·laboratiu a l’Administració, magnífica obra en què hem participat i que ha sigut possible gràcies a l’empenta de Jesús Martínez, Núria Vives i Joana Soteras (no ens hi volem desfer en elogis perquè sabeu que ens uneixen mooooltes coses i no podem ser objectius ;-), a més de la participació activa incondicional i imprescindible dels líders de les comunitats del Compartim: Susana (et devem la publicació de les dades d’impacte de la CoP d’educadors socials presentades als premis eGov la Comissió Europea, a Malmö ;-), Núria V, Joan, Eulàlia, Ivet, Ramon, els Josep M, José M, Lídia, Robert, Núria M, Francesc, Julio, Maria… I també dels grans coordinadors Antonio Olaya i Marina Cerdà.

Hi van intervenir: Cristina Ribas, Genís Roca, Joan Torrent, Josep Lozano, Carlos Merino, Dídac Dotres, Jordi Graells, Alberto Ortiz de Zárate, Mario Pérez-Montoro, Alejando Piscitelli, Núria Vives, Stephen Downes i Sergio Vasquez.

Va fer una il·lusió especial que des de Presidència poguéssim presentar el llibre, perquè necessitem que aquestes experiències es visualitzin també en clau directiva per a la resta de departaments i altres organitzacions. I, a títol personal, poder introduir el bon amic Alberto Ortiz de Zárate. És com comentem als blocs de Jesús Martínez i Francesca Cañas el retrobament de la gran família Compartim.

Per això, acabem dient: «Tots som Compartim!»

Scott Heiferman «Cal mobilitzar els seguidors!»

Vam tenir la sort d’assistir al Personal Democracy Forum Europe (PDF) el passat 21 de novembre, i vam sentir Scott Heiferman (us n’oferim la intervenció gravada per nosaltres), cofundador de Meetup, una plataforma que serveix per organitzar petits grups locals de gent, explicant «Podem afirmar tranquil·lament que Obama avui no seria president si no hagués estat per Internet». Els seguidors d’Obama van recaptar una quantitat ingent de diners i van mobilitzar l’electorat arreu del país.

El diari Avui d’avui diumenge es refereix al PDF i a la intervenció de Heiferman amb el suggerent article ‘Vols afegir el Barack com a amic? La web és una eina clau per als polítics i obre la porta a la participació popular en els afers públics’.

MeetUp van idear unes enganxines on es llegia ‘Hello. My fellow American, my name is…’. Van organitzar moviments de masses; per exemple, en una multitud de 150.000 persones, ell va cridar ‘Hello!’ i tothom va cridar ‘Hello!’, entre ells Obama mateix. Scott va constatar que això impressiona.

Va continuar relatant que hi ha una expressió que es repeteix a les manifestacions és ‘Let’s’ (develop, start, make): s’usa Internet per sortir de la Xarxa. No n’hi prou amb la transparència: la informació necessita acció, ha d’anar més enllà! No es tracta només de tenir seguidors, sinó que s’han de mobilitzar i cal saber distribuir les responsabilitats reals.

PDF 2009 Barcelona. In conclusion

Yesterday the Personal Democracy Forum-Europe finished in Barcelona. We can find all contents in CivicoLive. The best conclusion: a volunteers team who have organized a so complex event with a great professionalism. Many congratulations to: Marc López, Maria Salido, Marc Garriga, Gemma Urgell, Chris Pinchen, Ana Fernández, Edgar Rovira, Joaquim Vivas, Núria Jové, Ikuska Sanz, Susana Berniola, Ana Salazar, Antonella Napolitano, Laura Bononcini, Clement Paume, Marc Pallarès, Sergi Sabaté, Anna Zaera, Míriam Alvarado and video team of URL’s students coordinated by Irina.

Ahir va acabar el
Personal Democracy Forum-Europa a Barcelona. Podem trobar tots els continguts a CivicoLive. La millor conclusió: un equip de voluntaris que han organitzat un esdeveniment tan complex amb una gran professionalitat. Moltes felicitats a tot l’equip!

Setmana molt intensa: PDF a Barcelona i eGov a Suècia

El Ciberp@ís de dijous passat (núm. 577 de 12 de novembre) conté una interessant entrevista amb Andrew Rasiej, fundador de TechPresident i de Personal Democracy Forum (PDF), amb el suggerent títol “El poder de participació que dóna Internet qüestiona totes les estructures actuals”.

Rasiej exposa que ens trobem en el renaixement de les xarxes socials que han existit sempre, però que ara són virtuals i que permeten a l’individu trobar gent que pensen com ell i organitzar-se. Principals canvis:

  1. Fins l’actualitat el sistema polític era vertical i es basava en el poder de la televisió (TV) per transmetre agendes polítiques. Ara la gent s’identifica, no per grans blocs tancats, sinó per temes, que va escollint segons les seves preocupacions.
  2. El poder de la comunicació és en mans del votant. Els partits i candidats s’han de reinventar.

Com se’n comencen a adonar els polítics nord-americans?

  1. El 2003 el demòcrata Howard Dean, mitjançant un bloc, aconsegueix 22 milions de dòlars en la seva campanya, que gasta en TV sense que ningú parés atenció en la dinàmica de comunitat-xarxa generada.
  2. El 2006 el senador George Allen deixa de ser el candidat republicà més ben situat per a les presidencials del 2008 perquè va titllar de «macaco» un jove que el gravava en vídeo. El vídeo es va penjar a Internet, es va difondre amb gran impacte i va provocar que Allen no fos el contrincant d’Obama.

Rasiej rebla encara més la idea afirmant que el poder de la tecnologia canviarà el món. Mai abans no hi havia hagut 4.000 milions de persones connectades pel mòbil. O una altra dada rellevant: en les eleccions nord-americanes del 2008 la gent va veure 1.500 milions de vídeos sobre Obama i McCain a YouTube, dels quals només un de cada 10 era propaganda política. Les maquinàries dels partits començaven a ser menys influents mentre que la ciutadania començava a disposar del control. Aquest canvi fomenta indefectiblement la transparència i fa entreveure que el polític del futur tindrà èxit per la influència de la seva xarxa social i contactes a Internet més que no pas pels diners ni la seva organització.

Hi ha consens a l’hora de reconèixer el poder de la tecnologia i les seves implicacions polítiques, econòmiques i socials. Les institucions, doncs, no poden ignorar-ho. Ens trobem en l’era pub&sub en què qualsevol pot publicar i subscriure’s al que vulgui i a cost zero. «Tots junts sabem molt més que un individu o institució i la tecnologia ens ensenya com podem obtenir avantatge del coneixement col·lectiu. I aquesta és la força per construir una societat millor, però no és instant ni perfecte», conclou Rasiej.

Aprofitem el post per comentar que aquesta setmana entrant serem a la cinquena conferència ministerial sobre eGovernment que tindrà lloc a Suècia (Malmö) del 18 al 20 de novembre, per raó de les dues candidatures finalistes de Gencat als premis 4th European eGovernment Awards 2009:

També s’hi presenta la interessant iniciativa impulsada per David OsimoThe Open Declaration‘, la versió catalana de la qual podeu consultar al bloc de Marc Garriga.

Cap a la governança col·laborativa

Ahir va tenir lloc a la sala d’actes de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya el 7è matí d’innovació, a càrrec de Marc López, amb el suggerent títol ‘Cap a la governança col·laborativa’. Tot i la sensació de rabiosa actualitat del tema :P, ja fa mesos que Jordi Graells, a proposta de l’EAPC, va programar la sessió per al 2009, com a continuació de les del 2008.

Per l’interès de la matèria, i escalfant motors cap al Personal Democracy Forum de Barcelona, podeu consultar i descarregar-vos la síntesi que hem elaborat per a tots vosaltres i que trobareu al nostre Slideshare.