Mesures catalanes

Als que sou més granadets o bé sou de poble segur que us sonaran aquestes mesures, l’autèntic ‘sistema mètric català’, que, quan les feu servir ara, us miren com si fóssiu d’un altre planeta. I alguns hem tingut la sort de sentir comptar-hi, amb les mesures, i usar-les internament com aquell que encara compta en pessetes i no euros ;).

MESURES DE PES

Lliura (del llatí libra, ‘lliura de pes; balança’)
Unitat de pes catalana, dividida en dotze unces, molt variable segons els indrets i equivalent a 400 grams al Principat, a 407 grams a les Illes i a 355 grams al País Valencià.

Exemples: Mitja lliure de sèmola (200 grams). Una lliure i mitja de mongetes seques (600 grams).

Terça
Per pesar carn. Equivalent a una lliura catalana (400 grams).

Unça (del llatí uncia, ‘dotzena part’, derivat d’unus, u, un)
Unitat de pes catalana equivalent en general a la dotzena part d’una lliura, o sia uns 33 grams.
Exemple: Una unça i mitja de formatge ratllat (gairebé 50 grams).

Argenç (del llatí argenteus, ‘d’argent’). Per a quantitats molt petites.
Una setzena part d’una unça. És a dir, aproximadament 2,08 grams.
Exemple: Tenir mig argenç de seny…

MESURES DE CAPACITATS

Petricó (1 petricó = 0,235 litres) per a líquids.
Per mesurar l’oli quan no es venia envasat o el vi o la llet.

Almud (anomenat ‘barcelles’ a Mallorca i ‘quatre’ al País Valencià)

És una mesura per al gra i de vegades també per a líquids. La seva equivalència és variable entre 1,9 i un xic més de 4 litres segons l’àrea geogràfica dels Països Catalans on ens trobem.

ALTRES MESURES CATALANES

Les roves (1 rova = 10 quilos i escaig) o els quintars (1 quintar = 41,5 quilos) s’empraven per pesar sacs. També, en menor mesura, el quarteró (un quart de rova).

Les àrees (1 àrea = aproximadament 100 metres quadrats) o les mujades (1 mujada= 49 àrees) servien per mesurar camps. Com hem fet des de petits, també es s’amidava per pams; un equivalia a 19,4 cm. També hi havia la colzada (76 cm) o la cana (8 pams). I tots aquests sistemes, fixeu-vos-hi, provenien de l’ús d’una part del cos o d’un element de la natura, que s’usava com a unitat que tothom podia conèixer.

CANA (del llatí canna, ‘canya’)
Mida pròpia de Catalunya, les illes Balears i la Catalunya del Nord, que equival a 8 pams, o a 6 peus, o a 2 passos, i, a Barcelona, és igual a 1,555 metres.
Els menestrals que amidaven oficialment els teixits i també els camps eren els canaders, i per fer-ho utilitzaven la cana.
Exemple: Aquest vestit em va tres canes gran… Va córrer dues canes sense topar amb les cadires…

MESURES DE LA GENT DE MAR

La gent de mar mesuren per braces, cordes i nusos.

Fonts

Per què vam enviar els fills als Estats Units amb AFS?

Ja fa molts mesos que teníem ganes d’explicar per què vam decidir enviar el Martí i l’Alba a passar un any sencer als Estats Units d’Amèrica (EUA) amb l’entitat AFS. De fet, amb una entitat que ens mereixia tanta confiança, els hauríem enviat a qualsevol país del món. Van acabar anant als EUA perquè són jugadors de bàsquet i volien jugar als respectius equips Varsity de les High Schools on van estudiar el curs acadèmic.

Però què és AFS? Per què tanta propaganda d’aquesta entitat ;)?

Continua llegint

«Records amb Gràcia» per a la tieta Anita

El passat 30 de gener va ser un dia especial perquè va fer deu anys que va marxar la nostra estimada tieta Anna Graells (Anita) amb qui vam compartir bona part del que hem viscut.

En homenatge publico un article http://bit.ly/recordsgracia que vaig escriure per a l’Agrupació de Veïns de Gràcia, el meu barri de Sabadell, amb les històries que m’explicava sobre les divertides anècdotes que s’hi esdevenien abans de la Guerra Civil.

Bòbila de cal Noi Maco

Bòbila de cal Noi Maco (1916), que després va ser la de cal Titet (o Bòbila Madorell).

 

 

X Jornada Compartim: Què podeu aprendre del meu aprenentatge autònom?

Bàsicament, l’aprenentatge en xarxa, en comú. Com fer servir la tecnologia amb persones amb qui funcionem en xarxa i com aconseguir canvis en poc temps. Això és el que vaig explicar en la taula rodona del dia 1 de desembre passat, al CEJFE, molt ben acompanyat de Marisol López, Dolors Reig, Marc Ceron i Manel Muntada, i conduïda magistralment per Jesús Martínez.

Als Reis Mags: una llei de propietat intel·lectual intel·ligent

ReisMagsEstimats Reis Mags

Aquests dies he sabut que el ministre d’Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, ha explicat davant el Senat que impulsarà des de la seva cartera tres importants lleis: la del mecenatge, la qual convertirà la Biblioteca Nacional en un ens amb naturalesa jurídica pròpia i la de propietat intel·lectual. El cas d’aquesta última, com haureu intuït encertadament, és el que us volia comentar i que m’oferíssiu una ajudeta –vosaltres que sou màgics– que sabré compensar portant-me la mar de bé durant l’any que ara estrenem.

Sóc dels que crec que, amb una nova gestió de la propietat intel·lectual i els drets d’autor més d’acord amb l’actual paradigma digital, podríem ajudar la malmesa economia. Si eliminem els impediments legals, podríem aprofitar el coneixement dels altres per generar nous models de valor i negoci per al conjunt de la societat. I en aquesta obstinació, l’Administració ha de tenir un rol destacat i afavorir la utilització de tots els seus continguts, fins i tot els audiovisuals.

Sobre aquests últims, els continguts audiovisuals, hauríem de concentrar els nostres esforços i, en l’actual estat de l’art, exhaurir al màxim els marges de l’actual normativa vigents sobre propietat intel·lectual.

Continua llegint

Coneixeu el geocaching? / ¿Conocéis el geocaching?

Ja coneixeu el geocaching? Sabeu que és una de les maneres més divertidas de compartir llocs molt interessants per visitar? Nosaltres hem aprofitat l’estiu per amagar un altre catxé a les Rues d’Orriols i n’hem anat a buscar un a l’Avenc de l’Infern. /

¿Ya conocéis el geocaching? ¿Sabéis que es una de las maneras más interesantes de compartir sitios muy interesantes para visitar? Nosotros hemos aprovechado el verano para esconder otro caché en las Rues d’Orriols i hemos ido a buscar otro en el Avenc de l’Infern.

Caminada per la Roca del Corb (Alt Urgell)

Avui hem fet la darrera caminada de la temporada per les terres de l’Alt Urgell: la Roca del Corb, Sant Salvador (l’ermita més petita del país), Sant Honorat, Castell-llebre i Peramola. Uns paisatges impressionants i que no coneixia . Molt recomanable! Descarregueu-vos la ruta!

La ruta a Wikiloc