Quant a Jordi Graells

Fostering Digital Transformation as Director-General for Citizen Services at Catalan Government @gencat.

Sessió de digitalització de personal directiu a l’#MDP UOC-EAPC

Foto final i diapositives de la primera sessió sobre una visió més estratègica de la sessió ‘Personal directiu digital: transformació digital i governança oberta’.Foto grup #MDP

Anuncis

ÍTACA: Índex de transformació digital d’alts càrrecs per autodiagnosi

Ladies and gentlemen, dames i cavallers… us presento l’ÍTACA, l’Índex de transformació [digital] d’alts càrrecs per autodiagnosi. Mitjançant l’ÍTACA, pots conèixer el teu grau de transformació digital com a alt càrrec i/o responsable de qualsevol institució. Pots emplenar la bateria de preguntes, que puntuen sobre cent.

Així veuràs, de manera ràpida i senzilla, la progressió que vas fent en l’aplicació d’estratègies per a la teva digitalització en els àmbits privat i professional.

Hi ha altres propostes per diagnosticar el nivell de coneixements i habilitats relacionades amb el món digital, però orientades més a l’empresa que al directiu o alt càrrec (Diagnòstic competències digitals de Roca Salvatella o Índice de madurez digital de las empresas d´Íncipy-Inesdi).

Amb ÍTACA, parteixo de la idea bàsica que per canviar una institució, cal transformar-la i enfocar-la a les persones. I la digitalització de les persones directives forma part d’una transformació més àmplia en altres valors humans més actuals. Com ara un lideratge inspirat en qualitats femenines com l’empatia, la flexibilitat i la tolerància. I també un estil directiu orientat a la diversitat de gènere, d’orientació sexual, de capacitats, cultural i generacional. Tanmateix, sent conscient que la transformació digital és la que pot fer més mandra d’afrontar perquè, a més de valors, comporta l’assumpció i la pràctica de nous coneixement i habilitats.

Compto que l’administració de l’ÍTACA et resultarà ben profitosa. Si t’ho sembla,explica-me’n aquí o a les xarxes la teva experiència.
Que en gaudeixis!

 

 

ÍTACA: Índice de transformación [digital] de altos cargos por autodiagnosis

Logo ITACA en espanyol

Ladies and gentlemen, damas y caballeros … os presento ÍTACA, el Índice de transformación [digital] de altos cargos por autodiagnosis. Mediante ÍTACA, puedes conocer tu grado de transformación digital como alto cargo y/o responsable de cualquier institución. Puedes rellenar la batería de preguntas, que puntúan sobre cien.

Continua llegint

Per què vam enviar els fills als Estats Units amb AFS?

Ja fa molts mesos que teníem ganes d’explicar per què vam decidir enviar el Martí i l’Alba a passar un any sencer als Estats Units d’Amèrica (EUA) amb l’entitat AFS. De fet, amb una entitat que ens mereixia tanta confiança, els hauríem enviat a qualsevol país del món. Van acabar anant als EUA perquè són jugadors de bàsquet i volien jugar als respectius equips Varsity de les High Schools on van estudiar el curs acadèmic.

Però què és AFS? Per què tanta propaganda d’aquesta entitat ;)?

Continua llegint

Zer ote da GovUX? / ¿Qué es eso del GovUX?

Divendres 25 de maig vaig participar com a ponent en el VII Congrés de Gestió Avançada en les administracions públiques amb la ponència ‘Zer ote da GovUX’ / ¿Qué es eso del GovUX?’ a Bilbo/Bilbao. Els debats van ser molt enriquidors i m’hi vaig sentir molt ben acollit.

A més del contingut de la meva ponència que publico sencera en format de diapositives, també em van fer l’entrevista ‘La ciudadanía está al límite del crédito que ha dado al servicio público’. A veure si coincidim 😉

«Records amb Gràcia» per a la tieta Anita

El passat 30 de gener va ser un dia especial perquè va fer deu anys que va marxar la nostra estimada tieta Anna Graells (Anita) amb qui vam compartir bona part del que hem viscut.

En homenatge publico un article http://bit.ly/recordsgracia que vaig escriure per a l’Agrupació de Veïns de Gràcia, el meu barri de Sabadell, amb les històries que m’explicava sobre les divertides anècdotes que s’hi esdevenien abans de la Guerra Civil.

Bòbila de cal Noi Maco

Bòbila de cal Noi Maco (1916), que després va ser la de cal Titet (o Bòbila Madorell).

 

 

Quarta Revolució Industrial o Transhumanisme?

Vivim un canvi de paradigma en les societats occidentals i que marcarà el ritme de la propera dècada. Canvies tecnològics, però també socials, econòmics i científics de gran calatge que deixaran a contrapeu tots els qui no facin l’esforç de transformar-se per entendre’ls i incorporar-los en les seves esferes personal, social i professional.

Cotxes sense conductor, bufets d’advocats que ofereixen serveis gratuïts per captar clients, iniciatives diverses que desintermedien la prestació de serveis o l’adquisició de productes (com el cas de Fiverr, el web que els ofereix al cost de cinc euros), però també en un futur no llunyà accés a les dades biomètriques per millorar la qualitat de vida (i perllongar-la), impressió en 3D de tota mena d’objectesindustrial Revolutio
(i també d’òrgans humans), intel·ligència artificial en robots que substitueixen els humans en la majoria de feines, etc.

És el que els experts en van anomenant Quarta Revolució Industrial, si ens fixem en la part més d’infraestructures, o Transhumanisme (o Posthumanisme), si la referència és a l’evolució biotecnològica de què es beneficiaran principalment les persones amb cert poder adquisitiu.

Els canvis que tindran lloc en la nova era els intenta projectar el llibre Beyond Genuine stupidity: ensuring AI serves humanity (Més enllà de l’estupidesa genuïna: garantir que la intel·ligència artificial serveixi la humanitat), de la consultora britànica Fast Future (Rohit Talwar et al.).

Les prediccions que gosen fer els autors són tan atrevides com interessants: sobre els l’ocàs de l’assetjament a la feina, l’intent de mantenir els trets femenins dels negocis, l’auge de la robotització i la intel·ligència artificial, la millora de l’espècie humana (transhumants), les criptomonedes, els drons, el problema de la salut mental a la feina per estrès, etc.

Però, jo em quedo amb la necessitat de situar les persones, el factor humà, al centre de l’estratègia com a valor afegit dels negocis. A les persones (i no pas les màquines), com a elements diferenciadors, se’ls valorarà capacitats com la flexibilitat, l’adaptació, l’empatia, el judici crític, la improvisació o la seducció. I aquestes habilitats humanes hauran de ser traslladables als productes i serveis que es transaccionin.

La complexitat a l’hora de generar negoci obligarà a funcionar amb un ecosistema productiu basat en una xarxa de socis externs. L’objectiu ja no és tant impulsar el disseny i desenvolupament d’un projecte, sinó detectar amb quin proveïdor ho faré més eficaçment i eficientment. Un sistema d’elaboració/prestació de productes/serveis en xarxa que obliga indefectiblement a fer canvis fonamentals. D’una banda, calen gerents que siguin líders amb capacitat de fer funcionar xarxes. De l’altra, els professionals han d’aprendre a compartir i a produir productes o a crear serveis en associació amb tots els altres actors que aporten també valor.

Ens imaginem per un moment els canvis que aquest nou model exigeix que faci l’Administració? Cal reinventar urgentment la manera de liderar i de funcionar de governs i administracions. També de motivar-ne i retribuir-ne els treballadors. Com, si no, podrà coexistir el règim del funcionariat, per exemple, amb aplicacions i aparells que facin ús de la intel·ligència artificial? L’atur tecnològic afectarà de ple també l’àmbit públic.

II Concurs d’Idees de la DGAC

Hi ha una cosa que li passa com al sexe o als superesports, és a dir, aquelles activitats que tothom practiquem amb escreix, però que, a l’hora de la veritat, la realitat és de “menos lobos, caperucita”. I, per tant, tot i que es fa, es practica segur més moderadament… Em refereixo a la ‘innovació’. El recurs invocat de manera excessivament reiterativa. Aquella paraula màgica que tothom gosa pronunciar com a remei suprem a tots els mals de la seva organització o empresa. Però que, per desgràcia, quan intentem escatir l’esperit i la voluntat que hi ha al darrere, quan ‘rasquem’ en els projectes que promouen anomenats ‘innovadors’, costa trobar-hi activitat sostinguda en el temps.

Això és el que precisament intentem treballar en grup a la Direcció General d’Atenció Ciutadana (DGAC) de la Generalitat de Catalunya (Departament de la Presidència). Ens hem proposat que siguin els professionals mateixos els qui decideixin què cal canviar de l’organització mitjançant idees que s’implantin de debò. Mireu-ne el resultat de la primera edició del Concurs.

Es parteix de la convicció que la cultura corporativa d’una organització són els valors i les creences que defineixen els llaços entres processos, professionals i directius. Com més forta és aquesta cultura, més feliços i identificats amb l’organització se senten els treballadors.

Per aquesta raó la DGAC convoca la segona edició del seu Concurs d’Idees. Aquí en podeu trobar les característiques. Esperem que us interessi i, per què no, que hi exposeu les idees que tingueu 😉 http://gen.cat/IIconcursideesform.

Metodologies per innovar

Ahir al matí, vaig impartir la 14a sessió ‘DGAC amb Coneixement’ amb el títol ‘Metodologies per innovar’. Es tractava d’oferir pautes per generar idees per presentar en el II Concurs d’Idees de la Direcció General d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya.

Publico la presentació en el blog perquè mostra exemples clars d’innovació de productes i serveis i alhora ens ajuda a interpretar els canvis i les millores que podem observar en els objectes i els serveis que ens envolten. Per això, després de seguir aquests pautes, ben segur que us mirareu la realitat amb una visió més lúdica, fins al punt que us ho passareu bé interpretant quines funcionalitats/prestacions hi han canviat els autors de qualsevol de les innovacions que contemplem.

Oi que us passa això? Confirmeu-m’ho, eh!

 

Vuit premisses per a la transformació digital de l’Administració

jordigraells a publiAccióEns heu demanat que sintetitzem el contingut de l’entrevista “Una bona política d’atenció ciutadana podria ser un exemple molt il·lustratiu de cap on avançarà el país”, del butlletí PublicAcció, en el número 58 en data 1 de març de 2017:

  1. Cal un nou lideratge digital fort a governs i administracions. Crear totes les condicions per avançar cap un estil de direcció més relacional.
  2. Hi ha d’haver canvis profunds relacionats amb la digitalització, els fluxos de dades i l’organtizació basada en models comunitaris.
  3. Obrir totes les dades de l’Administració.
  4. Avançar cap un model d’Administració més predictiva i menys reactiva (big data i revalorització completa de les dades).
  5. Implementar de debò polítiques i serveis públics crowd.
  6. Automatitzar l’atenció ciutadana repetitiva en bots i intel·ligència artificial.
  7. Organitzar els recursos de tal manera que els professionals decideixin i prototipin directament seguint estratègies de lean management i intel·ligència col·lectiva.
  8. Compaginar a tothora el treball amb els interessos culturals, esportius i creatius dels professionals.

Innovant per fer fàcil l’atenció ciutadana

Aquest és el títol que recull més bé els tres esdeveniments de la setmana on he tingut el plaer de participar. Són materials i continguts molt recomanables per a les persones i organitzacions que volem avançar en la transformació en el termini més curt de temps possible. En facilito els enllaços:

  1. La conferència ‘Innovant la innovació’ (presentació i vídeo) que vaig impartir el dilluns 13 de març dins la II Jornada d’Innovació a l’Escola d’Administració Pública.

  2. L’entrevista “Una bona política d’atenció ciutadana podria ser un exemple molt il·lustratiu de cap on avançarà el país”, que em va fer el butlletí PublicAcció, en el número 58, que la Generalitat envia a tots els seus professionals en la qual explico per què crec que el canvi a l’Administració és inajornable.
  3. La 47a edició de les sessions web que organitzem a la Generalitat, amb el tema ‘Al límit de la publicitat digital per atreure els usuaris’ i la participació de @gemmaescribano, directora de Màrqueting de Wallapop. Amb uns continguts que aplicarem a gencat tant com puguem (ja ens coneixeu ;)).

Cogovernar amb la ciutadania

La digitalització ha canviat tots els àmbits de la societat: cultural, econòmic i social. Les administracions i els governs se n’han mantingut al marge i només s’hi han produït algunes actuacions específiques. Aquests canvis, tanmateix, no han alterat la seva manera de procedir ni la cultura dels seus empleats i càrrecs directius. I és que els pocs intents de transformació real de les organitzacions del sector públic, basats en un ús estratègic de la tecnologia, no han reeixit.

Tanmateix, aquests canvis disruptius comencen a afectar –i ho faran de ple– les organitzacions públiques i els seus treballadors. La ciutadania i les entitats ja els exigeixen que adaptin i canviïn les seves competències, els perfils professionals, l’organització dels processos i el model de relació entre ells, la ciutadania, les entitats i les empreses.

Aquesta presentació meva a la UPF tracta de la transformació de governs i administracions i la solució que proposo (cogovernar amb la ciutadania – GovUX).

Substituirà una màquina el meu treball?

Substituiran els robots el nostre lloc de treball? He llegit un bon article de la McKinsey que resumeixo.

Fins no fa gaire semblava una pregunta provocadora o un joc sense conseqüències. Després d’insistir-hi en sentit contrari durant més de deu anys, ara fins i tot els conductors s’adonen que la seva professió serà automatitzada; senzillament perquè la conducció sense conductor físic és més eficient i rendible en tots els sentits. L’automatització, així, anirà més enllà de les feines industrials i rutinàries i afectarà sectors clau del coneixement com són el de la salut i de les finances. Aquest nivell de robotització dependrà també de l’evolució de la tecnologia, per exemple com avançarà la tecnologia de generació de llenguatge natural.

De l’estudi, que s’ha fet als Estats Units en més de 800 ocupacions, se’n mostraran aviat uns resultats més complets. Però ara ja es disposen d’algunes dades provisionals addicionals. S’ha conclòs que, amb la tecnologia actual, es podria automatitzar el 45% de les activitats humanes remunerades i que el 60% de totes les activitats podrien veure automatitzades el 30% o més de les seves activitats.

La infografia següent mostra la viabilitat tècnica d’automatització (com més blau més viable) per a 7 feines tipus dins 19 sectors de producció. Per exemple, la venda al detall va associada a activitats com la recollida o el tractament de la informació, la interacció amb els clients i l’organització de les presentacions de mercaderies (classificades com a predictibles). Aquestes activitats tenen un potencial d’automatització diferent, determinat pel temps que els treballadors hi dediquen al llarg de la setmana.

Grau d'automatització feines per sectors.

La venda al detall, juntament amb la manufactura, els serveis relacionats amb el menjar i l’allotjament són els més susceptibles de ser automatitzats, com en general aquelles feines físiques o de maneig de màquines en entorns predictibles (soldadura, preparació d’aliments, empaquetatge…) més que no pas d’entorns impredictibles (construcció, silvicultura, criança natural d’aviram…).

En els processos d’automatització, cal tenir en compte altres aspectes com:.

  • L’automatització s’esdevé en ocupacions ben diverses, independentment del nivell de coneixement i especialització que continguin (automatitzar la feina dels auditors i la del personal d’una hamburgueseria).
  • Hi ha ocupacions que requereixen de les habilitats cognitives i socials, del judici i de la intel·ligència emocional, com per exemple en el comerç minorista.
  • En alguns casos la robotització potser no serà la millor solució ja que pot succeir que en aquell sector concret els sous dels treballadors siguin més competitius per ser més baixos (com en els bars i la restauració).
  • Les activitats més difícils d’automatitzar amb la tecnologia actual són les que impliquen la gestió i desenvolupament de persones o les que requereixen de coneixement per a la presa de decisions, la planificació o la feina creativa. Aquestes activitats definides com les feines de coneixement, on la interacció humana és la clau, fan que feines de l’entorn de la cura de la salut i l’educació siguin més difícils d’automatitzar. Per exemple, menys d’un 30% de les feines d’infermeria i un 13% dels higienistes dentals poden ser automatitzades. Amb tot, es podrien automatitzar feines de tanta inversió de coneixement com l’administració d’anestèsia o la lectura d’exploracions radiològiques. El mateix s’esdevé en l’àmbit d’ensenyament, on la part més significativa de feines automatitzables són aquelles més colaterals i que tenen lloc fora de classe.
  • Com més avanci el desenvolupament de la tecnologia de l’automatització més habilitats avançades es podran substituir. La intel·ligència artificial acabarà dissenyant components clau en entorns que ara es consideren impredictibles. El desenvolupament de la tecnologia de la veu, com s’ha dit, revolucionaràs la robotització de les feines actuals.
  • No n’hi ha prou amb les possibilitats tècniques per avaluar l’evolució cap a l’automatització de determinades ocupacions. Dependrà també del nivell d’interacció tècnica, dels beneficis i dels costos (o el model de negoci), de la dinàmica de l’oferta i la demanda de la mà d’obra i també de diversos factors de regulació i socials.
  • Els alts càrrecs i executius han de saber liderar aquest enorme procés de canvi. L’automatització de processos de negoci capgira la cultura de les organitzacions i cal que sigui percebuda com una bona palanca de canvi, alliberant les persones de les feines repetitives per centrar-se en les competències bàsiques que cap robot o algoritme pot reemplaçar, si més no encara. La majoria dels beneficis poden provenir no de la reducció dels costos laborals, sinó d’augmentar la productivitat a través d’un menor nombre d’errors, una major producció així com la millora de la qualitat, la seguretat i la celeritat.

El mapa de calor següent mostra la gran variació en la forma d’automatizar les diferents activitats de tots els sectors:

Mapa de calor de nivell d'automatització d'activitats i ocupacions

 

¿Serán de verdad así los gobiernos?

Éstas son las diapositivas que presento en Madrid para explicar cómo serán los gobiernos y las administraciones en los próximos años. Podemos pensar que las funciones y facetas que imagino en la presentación pueden variar o incluso las podemos imaginar distintas, pero no cabe duda que van a tener que transformarse digitalmente y entrar de lleno en las lógicas de movilidad, de redes y de datos abiertos (y big data).

¿Compartes la misma visión? ¿Ves la mía demasiado futurista?

La presentación tiene lugar en el IV Foro de Excelencia en Sanidad, organizado por el Club Excelencia en la Gestión en el Hospital Universitario Fundación Jiménez Díaz.

1r Drinks & Data a la Fàbrica Lehmann

Ahir vaig tenir l’oportunitat d’encetar el cicle de xerrades ‘Drinks & Data’ que organitza l’organització Iniciativa Open Data Barcelona. Em vaig sentir molt ben acompanyat, tant per la nombrosa assistència com per les bones amistats com l’organitzadora mateixa, Lourdes Muñoz, la gent de la XIP, d’Ideograma, de Desidedatum, de la Generalitat, d’ajuntaments (Barcelona, Badalona…), diputacions, universitats i empreses diverses. Gràcies per assistir-hi; com dic sempre: té molt mèrit l’assistència presencial a qualsevol mena d’acte.

 

Atenció ciutadana per robots?

No, no ens espantem. No proposem d’abaratir costos fent que la ciutadania s’hagi de relacionar amb aquests artefactes creats a imatge i semblança dels éssers humans.

Tanmateix, si governs i administracions volen arribar al ciutadà-usuari, hauran de tenir molt en compte el seu perfil i desitjos actuals. Ara el ciutadà vol rebre la informació i els serveis de valor de l’Administració al seu aparell de butxaca quan ell vulgui. Se sent més lliure per triar i per exigir. Al mateix temps aquest ciutadà mòbil sap que, segons quines siguin les seves accions en línia i la seva experiència d’usuari digital, acabarà tenint una reputació digital o una altra.

Per arribar-hi, l’Administració ha de complementar eines com el web amb altres formes de comunicació no tan reactives. És a dir, cal entendre que el ciutadà és el centre del sistema i que governs i administracions l’han d’anar a buscar perquè són els qui hi volen contactar de manera proactiva.

Per relacionar-s’hi amb aquest nou enfocament, convindrà tenir ben en compte que la conversa real entre usuaris i institució està migrant dels webs i de les xarxes socials cap a aplicacions de xat i missatgeria instantània i xat (Telegram, WhatsApp, Facebook Messenger…). En aquests canals de missatgeria, la finalitat és conversar, relacionar-se i trobar noves experiències de comunicació personal de proximitat, ja que aquestes aplicacions faciliten enormement les converses des d’uns dispositius mòbils, disponibles 24 hores al dia i amb funcionalitats tant potents com la georeferenciació.

En aquest context d’eclosió de xats i missatgeria immediata, han sorgit els xatbots (o bots), robots que atenen per veu –poden simular converses amb usuaris humans–  i que completen l’acció d’altres aplicacions ja existents. Són molt aptes per a aquella comunicació que es pot automatitzar perquè és més de caràcter repetitiu i on l’acció humana no aporta valor. Per exemple, l’acció de cridar un taxi. De manera anàloga podríem automatitzar la compra de viatges per avió o d’entrades per al cinema, jugar, aconseguir cita amb el metge, sol·licitar hipoteques o qualsevol gestió bancària, simular/calcular el cost dels nostres impostos, etc.

En els propers mesos assistirem al gran salt en l’ús de bots per part les marques. Com en el cas de la companyia KLM que interactua amb els clienta a través de bots del Messenger de Facebook. Un cop el passatger ha reservat un vol en l’aerolínia holandesa, li envien missatges, confirmen reserves, actualitzen vols i faciliten les targetes d’embarcament. Des del Messenger mateix, el passatger pot xatejar directament amb KLM.Bot KLM a Facebook
Aquesta serà una de les prioritats de Facebook per aportar valor als seus ja més d’un milió set-cents mil usuaris.

Les interaccions per bot en missatgeria són accions experiències opt-in (és a dir, l’usuari s’hi ha de donar d’alta expressament). La comunicació opt-in és similar a un correu electrònic i per tant els usuaris han de donar inici a les converses amb els robots. Ningú no ha de rebre correu brossa.

D’una banda, l’usuari pot obrir una conversa i xatejar o bé, de l’altra, pot accedir a contingut més personalitzat sobre el servei nuclear. En aquesta interacció serà vital oferir serveis que generin compromís cap a la marca, com ara que una botiga de queviures ofereixi serveis perifèrics com un bot generador de receptes gastronòmiques.

Sobre aquest darrer exemple, imaginem-nos en l’àmbit de l’Administració que el ciutadà escriu el nom d’un tema i acte seguit el bot li recomana tot un reguitzell d’ajuts i altres serveis relacionats.

Els usos i possibilitats de les aplicacions de missatgeria i dels bots són infinites. L’obertura d’un bot al Messenger de Facebook o de qualsevol altra aplicació és l’inici del sorgiment d’uns nous mitjans socials que superen la relació d’un a un per passar a la d’un a molts a l’hora de comercialitzar productes o de prestar serveis.

[Img: ‘F8 Developer 2016, ¿qué sorpresas ha preparado Facebook’ El Androide Libre]

Cogovernar per a l’experiència del ciutadà – Catostera 2016

Llei de ParkinsonDel govern de l’era industrial al govern de l’era digital

Pels volts de 1850, amb l’informe Northcote-Trevelyan, va tenir lloc l’última gran revolució de l’Administració pública. La funció pública que coneixem avui no ha canviat gaire des de llavors. I, si ha aguantat així durant 150 anys, se’ns fa difícil d’imaginar que pugui arribar a canviar.

Ans al contrari, cent anys més tard, el 1957, Cyril Northcote Parkinson, que no tenia res a veure amb el Northcote (Stafford Henry Northcote) de l’informe de 1850, va formular la famosa Llei de Parkinson que explica com la burocràcia s’autoalimenta per créixer descontroladament fins omplir temps i espai. Aquesta llei es va emparentar més endavant amb la Llei de Moore que afirma que l’emmagatzematge dels sistemes informàtics es duplica cada 18 mesos. Per sort les lleis de la física s’encarregaran que aquest principi no es compleixi indefinidament ;-).

Però ara la situació és completament diferent. El canvi s’esdevindrà ineludiblement tant si l’Administració vol com si no. Perquè, com la resta d’organitzacions, es troba sotmesa a canvis profunds per transformar-se digitalment i per poder afrontar, així, amb uns recursos limitats problemes molt més complexos.

Continua llegint

‘El teu mòbil ja és la teva identitat oficial’ d’Albert Cuesta al diari ARA

http://www.ara.cat/firmes/albert_cuesta/mobil-ja-teva-identitat-oficial_0_1615038518.html

Article Albert Cuesta sobre idCAT Mòbil

«Quantes vegades ha fet servir vostè el xip del seu DNI electrònic? Malgrat que tots els ciutadans portem a la butxaca un certificat digital que ens serveix per identificar-nos digitalment davant l’administració en els tràmits oficials per internet, la baixa penetració de lectors de xip a les llars i les empreses fa que el seu ús sigui testimonial. El panorama no és gaire millor en el cas dels certificats digitals que s’instal·len al navegador web: per disposar-ne cal acreditar-se personalment en alguna dependència oficial i després instal·lar-lo i configurar-lo a l’ordinador. Aquesta operació sovint presenta complicacions tècniques i fa que molts ciutadans abandonin i segueixin fent les gestions administratives com les han fet tota la vida, anant en persona a la finestreta corresponent.

»Segons Jordi Graells, director general d’Atenció Ciutadana de la Generalitat, l’any passat la plataforma digital de l’administració catalana va gestionar 682.745 tràmits, però menys de la meitat (294.702) es van signar amb alguna mena de certificat digital; en la resta, els usuaris van acabar presentant presencialment el justificant de recepció que els lliurava el sistema en format PDF com a resposta al formulari que havien tramitat, o bé acabaven no presentant-lo “perquè el departament considerava optativa la identificació digital en vista de la complexitat d’aquest instrument de signatura”.

»Per combatre aquest baix índex d’adopció dels identificadors digitals, la Generalitat i el consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC) han posat en marxa aquesta setmana el sistema idCAT Mòbil, que permet fer tràmits per internet identificant-se amb l’adreça de correu electrònic i un codi d’un sol ús -vàlid durant 30 minuts- de sis xifres que es rep per SMS al telèfon mòbil. Prèviament, cal haver donat d’alta al servei l’adreça electrònica i el número de telèfon. Aquesta operació es pot fer en persona en una oficina d’atenció ciutadana o bé per internet, sigui amb un certificat digital o introduint en un formulari dues dades personals: la data de caducitat del DNI i el número del codi de barres de la targeta sanitària. En aquest cas, el titular rep per correu postal una notificació impresa de la seva alta, perquè pugui revocar-la en cas d’irregularitat.» ALBERT CUESTA

[versió en PDF a l’Slideshare]

Parlant d’atenció ciutadana a NacióDigital

«Opina que la tecnologia, ben gestionada, ens ha de portar cap a una transformació. El director general  d’Atenció Ciutadana, Jordi Graells i Costa, defensa una comunicació bidireccional amb la ciutadania aprofitant els avantatges d’un diàleg compartit.

»És la Direcció General de la Generalitat encarregada de gestionar les alertes, avisos, calendaris i informació general dels serveis públics per webs, mòbils, telèfons, blogs i xarxes socials.»

http://bit.ly/graellsnaciodigital Entrevista Jordi Graells a NacióDigital