10 anys de Dades obertes gencat

Introducció

Les polítiques d’obertura i reutilització de dades han significat un abans i un després en el conjunt d’actuacions de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. També pels seus efectes sobre el conjunt de polítiques i webs open data de la resta d’administracions (locals, organismes estatutaris, universitats, AGE, etc).

D’una banda, en els seus inicis, quan les va començar a impulsar i organitzar la Direcció General d’Atenció Ciutadana, el 2010, amb l’elaboració del primer web de transparència que va assolir el 2014 el primer lloc del rànquing de l’Estat espanyol (amb dues administracions més), tenint en compte que partia d’una posició molt endarrerida.

I, de l’altra, quan el 2016 es va crear la Secretaria de Transparència i Govern Obert, dins el Departament d’Exteriors, per assumir la responsabilitat d’aquestes polítiques que li va transferir Atenció Ciutadana, aleshores adscrita al Departament de la Presidència, tret d’un període molt curt en què va estar sota la responsabilitat del Departament de Governació. I el nou web de transparència va repetir un bon posicionament en el rànquing de 2016.

Actualment, el web de dades obertes és un referent de primer ordre a nivell europeu. S’ha fet molta feina i cal celebrar-ho en aquest desè aniversari. Per tant, l’enhorabona a totes les persones implicades!

Context a l’Administració

Partim de la idea que els models tradicionals de formació en comunicació pública institucional s’estan esgotant i busquen noves estratègies en les teories de gestió del coneixement que facin més eficaços els seus missatges. I, per un altre costat, es constata el poc impacte en la ciutadania dels models de comunicació pública institucional push o pull amb continguts no desitjats o repositats en webs i intranets.

En canvi, des d’Atenció Ciutadana observem com la comunicació de servei horitzontal, concisa, útil i mobilitzadora pot esdevenir l’element clau per a organitzacions del segle XXI. I aquesta estratègia de comunicació/relació degudament suportada per metodologies d’interacció i desenvolupament personal i organitzacional pot ser la clau de volta que afavoreixi l’ús de les dades per part de públics més amplis.

Per a això, en el cas de les dades personals, caldria reconèixer al màxim nivell que el ciutadà és el sobirà de les seves dades (si cal, dins la constitució del país). Si el ciutadà les ha de cedir al Govern o a l’Administració, cal consentiment explícit en el sentit de “jo ciutadà et cedeixo les meves dades per a l’ús que tu govern em demanes, i les custodies i em dius a qui les ensenyaràs per complir els teus objectius de servei públic…”.

Segurament, aquesta pràctica conscienciaria i apoderaria el ciutadà per gestionar millor la cessió de les seves dades en altres àmbits. Com deia Simona Levi en el programa ‘Big data: els perills de viure connectats’ de 8.11.2020 a TV3, “Per què has de lliurar el DNI per donar-te d’alta en un gimnàs? No cal!”. I, el que és més rellevant, faria recuperar la confiança de la ciutadania en els poders públics, actualment molt distant per tots els casos d’ús indegut de les seves dades, també per part de governs, sobretot des de 2016 quan l’opinió pública coneix el cas de la consultora Cambridge Analytica.

Cap on s’ha d’orientar l’open data a Catalunya?

1. Cal circumscriure l’estratègia d’obertura de dades en una altra de més general: la del coneixement obert. No podem deslligar les dades obertes de la reivindicació d’obrir tota la resta de continguts, textuals i objectes (imatges, vídeos, etc). Crec que això, quan vam començar el moviment open data a Catalunya i a l’Estat espanyol, la Generalitat ho va fer prou bé. Tant és així, que pels volts també de 2010 l’aleshores cap de la Unitat de la Informació Digital del Sector Públic a la DG de Societat de la Informació de la Comissió Europea, Javier Hernández-Ros, ens va venir a trobar per demanar que avancéssim la implantació, a la Generalitat de Catalunya, de la Directiva 2003/98/CE de RISP del Parlament Europeu i del Consell (transposada per la Llei espanyola 37/2007). Estava convençut que ho faríem (i això que no ens coneixíem).

– Basant-se en aquesta normativa RISP europea, gencat va adoptar les llicències Creative Commons (CC) en l’avís legal com a instrument que especifiqués els drets que s’obrien.

– De fet, la Generalitat va ser la primera Administració en usar les llicències CC (en concret, amb una CC BY-NC-ND)  el juny de 2007 en la publicació de l’opuscle informatiu de la nova presó de Brians II, al Departament de Justícia.

– Aquest primer avís legal de gencat open data va anar prenent forma en la llicència Creative Commons 0 adoptada ara farà dos anys per al conjunt de suports comunicatius d’Atenció Ciutadana gencat.

– Adoptar la CC0 ha estat un salt molt gran. Amb aquesta llicència, el reutilitzador no ha de demanar cap mena de permís. És a dir, amb la CC0 l’autor et dona els drets de reproducció, còpia, transformació i comercial (guany de diners) directament i eliminant intermediaris. Es demana, d’acord amb la RISP de no desnaturalitzar la informació i, en conseqüència, d’esmentar-ne la font i de quina versió es tracta, per evitar confusions.

– En definitiva, amb la CC0 els continguts de la Generalitat de Catalunya tenen un règim homologable al domini públic, que és l’estat en què hauria d’estar tot el que crea o proveeix l’Administració. 

2. Cal abandonar el nivell de teorització en la gestió pública malgastant conceptes kleenex a l’hora de definir-hi el canvi: disrupció, transformació, apoderament… per no citar innovació, transparència, digitalització (i tota la corrua dels co: codisseny, cocreació, coavaluació…). És temps d’acció i de no fer-nos trampes al solitari i de deixar de mirar-nos el melic. Com a Administració pública que aporta valor quan atén el ciutadà, hem de demostrar que ho podem fer.

– Ja que parlem de cocrear, busquem si realment hi ha algun exemple a l’Administració. Per fugir d’aquest excés de retòrica semàntica i per saber si hi ha casos que ens poden orientar sobre com fer-ho.

– Hi ha un conjunt de metodologies senzilles per bastir interaccions amb la ciutadania per conèixer com han de ser els serveis.

– Les propostes han de ser reals, plausibles i ben senzilles.

– Com per exemple el procés de disseny conjunt que van impulsar Atenció Ciutadana i el CTTI a començament de 2013 amb els usuaris que havien usat l’aplicació mòbil Eleccions 2012 de gencat, app pionera en el seguiment de resultats electorals. Es va llançar el concurs Idees Obertes gencat. Les funcionalitats guanyadores proposades pels usuaris es van incorporar en el full de ruta de l’evolució de l’app Eleccions 2015 (27S) i s’han continuat evolucionant fins a la de les Eleccions 2017 (21D).

– Aquests processos de cocreació efectiva es poden valer d’aplicacions que agiliten i simplifiquen enormement l’aportació i gestió d’idees ciutadanes, com UserReport i Responster (gratuïtes); Survicate, Qualtrics i Wootric (freemium; és a dir, part gratuïta i part amb més funcionalitats de pagament); UserVoice (500$/mes), Feature UpVote, UseResponse (49$/mes), UserEcho, SatisMeter, FreshDesk, ZenDesk, Desk.com (de pagament).

– En definitiva, el plantejament hauria de ser tots els serveis es fan conjuntament amb la ciutadania i dels que no es poden fer se n’ha d’argumentar l’exempció. No hauria de passar gaire temps que aquesta pauta sigui la norma. Pot ser una de les vies que ajudin a evitar que les polítiques d’obertura de dades acabin satisfent només un determinat grup d’infomediaris, que, a ulls de la ciutadania, seria un grup d’interès més.

Un pensament sobre “10 anys de Dades obertes gencat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s