Disfuncionaris o servidors públics?

hearEn quin estadi evolutiu es troben governs i administracions? Se n’ha parlat llargament. Vaig a exposar un altre punt de vista basat en la seva lògica discursiva.

Per a això hauríem d’analitzar-ne el discurs. No cal que entrem en una perspectiva aristotèlica més pregona que ens permeti entendre el mainstream que segueixen les estructures de poder a partir de l’ús d’hipèrboles, sofismes i eufemismes… Però el professor Teun Van Dijk ens alertava sobre com a poc a poc s’anaven incorporant metàfores en el nostre llenguatge que, en el fons, estaven connotades de racisme; per exemple, el titular ‘Una onada d’immigrants’ o ‘L’assalt a la tanca de Melilla’. Si admetem aquest tipus de discurs, podríem estar acceptant el caràcter d’intrusos o invasors perillosos dels seus protagonistes.

Continuant amb el discurs del professor Van Dijk, no hi ha metàfores innòcues. Hem de ser conscients de com diem les coses, ja que són el reflex de les idees que tenim. Els que treballem com a servidors públics construint un discurs públic tenim l’obligació de ser conscients de quins valors i estructures estem defensant amb el llenguatge. La comunicació, més que per introduir una determinada manera de pensament, ha de servir a governs i administracions per apoderar els ciutadans. Els continguts que s’adrecin a la població en general han de ser simples i propositius; és a dir, que persegueixin que el ciutadà actuï per intentar millorar l’entorn, el seu benestar en tots els àmbits.

La comunicació pública ha d’estar enfocada principalment a aconseguir ciutadans lliures, amb alt esperit cívic i crític. Només així s’aconsegueixen societats autènticament lliures. Aquesta és la màxima que intentem seguir des de la Direcció General d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ¿quina situació cal superar per avançar en aquesta direcció? La relació ciutadà – Administració pública està viciada ja en origen:

  • A l’Administració els funcionaris encara tramitem, autoritzem, sotmetem, supliquem, elevem, certifiquem, supervisem, reiterem (quantes vegades?) i alguns despistats encara diuen tenim a bé (castellanisme decimonònic). En una clara connotació de submissió del ciutadà.
  • En lloc de relacionar-nos, viure, experimentar, rebre, donar suport, acompanyar, ajudar, col·laborar, cooperar i cocrear. Això és el que hauríem de dir i fer si estiguéssim en un pla d’igual a igual ;).

Aquesta relació asimètrica no fa més que augmentar la falla tectònica que sol separar la ciutadania dels poders públics:

  • D’una banda, el ciutadà és el dolent i l’Administració no se’n fia, el veu com una nosa ((sempre critica, no entén de les coses públiques…).
  • De l’altra, l’expectativa del ciutadà és que l’Administració no li solucionarà el tema (és arcaica i lenta, els seus professionals no treballen el que cal…).

Cal actuar urgentment. Si no ho aconseguim, Carlos Baeza haurà d’incorporar al seu diccionari Dícese (en castellà) la paraula disfuncionari. Baeza va idear aquest diccionari per incloure el que anomena llenguatge en B, en forma de sincretismes, a partir del que considera la manipulació del llenguatge que utilitza qui té el poder amb la intenció de retenir-lo. Així, ha introduït termes com socerdote (en lloc de sacerdot), patricarca, populisto o twittular (generar capçaleres informatives i missatges simples com si fossin tuits).

[Versión en castellano: ‘Servidores públicos militantes’ en el blog de Analítica Pública de Sergio Jiménez]

3 pensaments sobre “Disfuncionaris o servidors públics?

  1. Molta raó Jordi!! 👏👏

    Mercè Roquer

    El 7 gen 2020, a les 11:25, Graellsbloc va escriure:

    
    Jordi Graells posted: “En quin estadi evolutiu es troben governs i administracions? Se n’ha parlat llargament. Vaig a exposar un altre punt de vista basat en la seva lògica discursiva. Per a això hauríem d’analitzar-ne el discurs. No cal que entrem en una perspectiva aristot”

    Liked by 1 person

  2. Gràcies, Jordi i Mercè, pels comentaris. Altres termes que al Carlos Baeza voldria per al ‘Dícese’ segur que ben bé podrien ser ‘funk-cionari’ (com usa sovint el bon a amic David Jordán) i ‘fum-cionari’, ja que a vegades fem coses que no fan gaire cosa més que fum…

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s