Quarta Revolució Industrial o Transhumanisme?

Vivim un canvi de paradigma en les societats occidentals i que marcarà el ritme de la propera dècada. Canvies tecnològics, però també socials, econòmics i científics de gran calatge que deixaran a contrapeu tots els qui no facin l’esforç de transformar-se per entendre’ls i incorporar-los en les seves esferes personal, social i professional.

Cotxes sense conductor, bufets d’advocats que ofereixen serveis gratuïts per captar clients, iniciatives diverses que desintermedien la prestació de serveis o l’adquisició de productes (com el cas de Fiverr, el web que els ofereix al cost de cinc euros), però també en un futur no llunyà accés a les dades biomètriques per millorar la qualitat de vida (i perllongar-la), impressió en 3D de tota mena d’objectesindustrial Revolutio
(i també d’òrgans humans), intel·ligència artificial en robots que substitueixen els humans en la majoria de feines, etc.

És el que els experts en van anomenant Quarta Revolució Industrial, si ens fixem en la part més d’infraestructures, o Transhumanisme (o Posthumanisme), si la referència és a l’evolució biotecnològica de què es beneficiaran principalment les persones amb cert poder adquisitiu.

Els canvis que tindran lloc en la nova era els intenta projectar el llibre Beyond Genuine stupidity: ensuring AI serves humanity (Més enllà de l’estupidesa genuïna: garantir que la intel·ligència artificial serveixi la humanitat), de la consultora britànica Fast Future (Rohit Talwar et al.).

Les prediccions que gosen fer els autors són tan atrevides com interessants: sobre els l’ocàs de l’assetjament a la feina, l’intent de mantenir els trets femenins dels negocis, l’auge de la robotització i la intel·ligència artificial, la millora de l’espècie humana (transhumants), les criptomonedes, els drons, el problema de la salut mental a la feina per estrès, etc.

Però, jo em quedo amb la necessitat de situar les persones, el factor humà, al centre de l’estratègia com a valor afegit dels negocis. A les persones (i no pas les màquines), com a elements diferenciadors, se’ls valorarà capacitats com la flexibilitat, l’adaptació, l’empatia, el judici crític, la improvisació o la seducció. I aquestes habilitats humanes hauran de ser traslladables als productes i serveis que es transaccionin.

La complexitat a l’hora de generar negoci obligarà a funcionar amb un ecosistema productiu basat en una xarxa de socis externs. L’objectiu ja no és tant impulsar el disseny i desenvolupament d’un projecte, sinó detectar amb quin proveïdor ho faré més eficaçment i eficientment. Un sistema d’elaboració/prestació de productes/serveis en xarxa que obliga indefectiblement a fer canvis fonamentals. D’una banda, calen gerents que siguin líders amb capacitat de fer funcionar xarxes. De l’altra, els professionals han d’aprendre a compartir i a produir productes o a crear serveis en associació amb tots els altres actors que aporten també valor.

Ens imaginem per un moment els canvis que aquest nou model exigeix que faci l’Administració? Cal reinventar urgentment la manera de liderar i de funcionar de governs i administracions. També de motivar-ne i retribuir-ne els treballadors. Com, si no, podrà coexistir el règim del funcionariat, per exemple, amb aplicacions i aparells que facin ús de la intel·ligència artificial? L’atur tecnològic afectarà de ple també l’àmbit públic.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s