Substituirà una màquina el meu treball?

Substituiran els robots el nostre lloc de treball? He llegit un bon article de la McKinsey que resumeixo.

Fins no fa gaire semblava una pregunta provocadora o un joc sense conseqüències. Després d’insistir-hi en sentit contrari durant més de deu anys, ara fins i tot els conductors s’adonen que la seva professió serà automatitzada; senzillament perquè la conducció sense conductor físic és més eficient i rendible en tots els sentits. L’automatització, així, anirà més enllà de les feines industrials i rutinàries i afectarà sectors clau del coneixement com són el de la salut i de les finances. Aquest nivell de robotització dependrà també de l’evolució de la tecnologia, per exemple com avançarà la tecnologia de generació de llenguatge natural.

De l’estudi, que s’ha fet als Estats Units en més de 800 ocupacions, se’n mostraran aviat uns resultats més complets. Però ara ja es disposen d’algunes dades provisionals addicionals. S’ha conclòs que, amb la tecnologia actual, es podria automatitzar el 45% de les activitats humanes remunerades i que el 60% de totes les activitats podrien veure automatitzades el 30% o més de les seves activitats.

La infografia següent mostra la viabilitat tècnica d’automatització (com més blau més viable) per a 7 feines tipus dins 19 sectors de producció. Per exemple, la venda al detall va associada a activitats com la recollida o el tractament de la informació, la interacció amb els clients i l’organització de les presentacions de mercaderies (classificades com a predictibles). Aquestes activitats tenen un potencial d’automatització diferent, determinat pel temps que els treballadors hi dediquen al llarg de la setmana.

La venda al detall, juntament amb la manufactura, els serveis relacionats amb el menjar i l’allotjament són els més susceptibles de ser automatitzats, com en general aquelles feines físiques o de maneig de màquines en entorns predictibles (soldadura, preparació d’aliments, empaquetatge…) més que no pas d’entorns impredictibles (construcció, silvicultura, criança natural d’aviram…).

En els processos d’automatització, cal tenir en compte altres aspectes com:.

• L’automatització s’esdevé en ocupacions ben diverses, independentment del nivell de coneixement i especialització que continguin (automatitzar la feina dels auditors i la del personal d’una hamburgueseria).
• Hi ha ocupacions que requereixen de les habilitats cognitives i socials, del judici i de la intel·ligència emocional, com per exemple en el comerç minorista.
• En alguns casos la robotització potser no serà la millor solució ja que pot succeir que en aquell sector concret els sous dels treballadors siguin més competitius per ser més baixos (com en els bars i la restauració).
• Les activitats més difícils d’automatitzar amb la tecnologia actual són les que impliquen la gestió i desenvolupament de persones o les que requereixen de coneixement per a la presa de decisions, la planificació o la feina creativa. Aquestes activitats definides com les feines de coneixement, on la interacció humana és la clau, fan que feines de l’entorn de la cura de la salut i l’educació siguin més difícils d’automatitzar. Per exemple, menys d’un 30% de les feines d’infermeria i un 13% dels higienistes dentals poden ser automatitzades. Amb tot, es podrien automatitzar feines de tanta inversió de coneixement com l’administració d’anestèsia o la lectura d’exploracions radiològiques. El mateix s’esdevé en l’àmbit d’ensenyament, on la part més significativa de feines automatitzables són aquelles més colaterals i que tenen lloc fora de classe.
• Com més avanci el desenvolupament de la tecnologia de l’automatització més habilitats avançades es podran substituir. La intel·ligència artificial acabarà dissenyant components clau en entorns que ara es consideren impredictibles. El desenvolupament de la tecnologia de la veu, com s’ha dit, revolucionaràs la robotització de les feines actuals.
• No n’hi ha prou amb les possibilitats tècniques per avaluar l’evolució cap a l’automatització de determinades ocupacions. Dependrà també del nivell d’interacció tècnica, dels beneficis i dels costos (o el model de negoci), de la dinàmica de l’oferta i la demanda de la mà d’obra i també de diversos factors de regulació i socials.
• Els alts càrrecs i executius han de saber liderar aquest enorme procés de canvi. L’automatització de processos de negoci capgira la cultura de les organitzacions i cal que sigui percebuda com una bona palanca de canvi, alliberant les persones de les feines repetitives per centrar-se en les competències bàsiques que cap robot o algoritme pot reemplaçar, si més no encara. La majoria dels beneficis poden provenir no de la reducció dels costos laborals, sinó d’augmentar la productivitat a través d’un menor nombre d’errors, una major producció així com la millora de la qualitat, la seguretat i la celeritat.

El mapa de calor següent mostra la gran variació en la forma d’automatizar les diferents activitats de tots els sectors: