Governar i prestar serveis pel mòbil

En aquest post/article, exposo les funcionalitats essencials per concebre serveis mòbils amb un alt valor afegit. Es tracta d’evitar la mala pràctica tan estesa de portar al mòbil, continguts de webs. Els serveis mòbils han d’anar molt més enllà i col·laborar a facilitar la vida dels ciutadans. Els governs i les administracions tenen davant seu una oportunitat molt valuosa per innovar en serveis a la ciutadania (i saber-la relacionar amb les polítiques de dades obertes i presència a les xarxes socials).

M’ajudes a completar amb exemples la llista de funcionalitats mòbils de l’article? 

Revolució mòbil

La mobilitat, entesa com l’accés ubic i la interacció amb el coneixement a través d’un dispositiu mòbil i les possibilitats d’interaccionar-hi, està entrant en una segona època que marcarà la seva evolució futura. Així com l’entorn web va veure com se’n van multiplicar les utilitats amb l’aparició de recursos i tecnologies que es van anomenar web 2.0, el món dels mòbils comença un itinerari que facilitarà enormement la vida dels usuaris sobretot a partir de l’ús de la comunicació push, l’enviament de missatges per comunicar alguna cosa de manera proactiva a les persones, com el sistema d’avisos de la Generalitat de Catalunya. De ben segur que la dimensió push farà augmentar de manera exponencial el nombre d’aplicacions existents.

En aquest nou escenari, els dispositius mòbils es converteixen en autèntics ordinadors que capturen i emeten dades de manera automàtica. És un nou paradigma que anomenem smart cities, pel qual els ciutadans (smart citizens) són de fet unitats de coneixement que proveeixen de dades a les quals s’afegirà intel·ligència en els successius models d’addició de valor.

La salut és probablement el camp en què la mobilitat i les dades poden fer més per innovar i millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Hi té molt a veure el fet que es tracta d’un àmbit vinculat amb l’esfera més íntima de les persones i les seves condicions de benestar físic i emocional. Aquest caràcter transversal de la salut permet que en puguem intentar fer una classificació, segons la funcionalitat que pretenguin abastar, i que posem uns quants exemples del món sanitari al costat d’altres de diversos àmbits.

Funcionalitats mòbils

A. Habilitats

1. Comunicar

– Anunciar polítiques de govern, exposar idees, fer propostes, avaluar actuacions governamentals, comunicar amb càrrecs electes, etc. Com Irekia.

– Informació bàsica clau: ICE dades de l’usuari per a atenció sanitària urgent

– Informació: PulseNews, notícies als diferents mitjans

– Pictogrames: Ablah, Baluh

– Traducció (automàtica o conceptual): Universal Doctor Speaker

– Tecnologia de la veu (síntesi o reconeixement): Siri (d’iPhone 4S o superior), Dragon de Nuance (que incorpora el català també en el reconeixement de la veu) i Libon (missatges de veu o convertir en text els que arriben) O, pel que fa a la síntesi de veu, l’app ‘Qué cocino hoy’ (que llegeix receptes)

– TV, etc.

2. Avisar

  – Notificacions push: avisos d’emergències de gencat

  – Awareness: avisa els qui porten auriculars de possibles perills

3. Contactar (amb persones que pateixen mateixa malaltia, per exemple)

– Quit Now: per deixar de fumar i contactar amb persones en situació semblant

– Doctoralia: cerca d’especialista i demanar hora en línia

4. Recordar

– Medicació: Prospectos, Med Minder/Recuerda Med

– Consells mèdics: Pregunta por tu salud

– Esdeveniments, reunions…

5. Identificar

– Malaltia (segons simptomatologia): Al-K-Polen (al·lèrgies al pol·len), Heart Rate (mesura la freqüència cardíaca posant un dit al mòbil), EyeXam (per saber l’ull dominant o com es perceben colors), uHear (detecció de problemes d’audició), Dermomap (problemes a la pell), iDoctus (interaccions dels fàrmacs, càlcul de dosis)

– Riscos: Foodlinker (per detectar productes sense gluten escanejant el codi de barres del producte des del mòbil), MobiCeliac

– Trets biomètrics d’una persona (iris de l’ull, veu com l’app TTS de Verbio, etc.)

– Imatges, vídeos, música

6. Calcular

– Operacions matemàtiques

– Distribucions (medicaments, diners)

7. Compartir

– Endomondo: enregistra exercici físic i el comparteix a xarxes socials

– Mi diario de Epilepsia / MyEpilepsyDiary: dades de seguiment de la malaltia i compartició amb familiars i metges

B. Geolocalització

– Dóna serveis segons localització

– Conèixer usuaris d’una determinada zona

C. Monitoratge i gestió de dades personals

– Tramesa de dades del pacient per al seu seguiment: Cardio Trainer Widget, Social Diabetes (permet compartir la informació sobre el tractament i les pautes alimentàries: càlcul carbohidrats dels aliments, informació sobre insulina…)

– Recursos que necessita cada persona en el moment adequat

– Vincular l’aplicació mòbil amb l’historial mèdic i compartir informació amb els doctors

D. Personalització

– Runkeeper

E. Guies

– Cursos (interactius, síncrons/asíncrons)

– Suport visual (operació en imatges, rutes gravades en vídeo, llocs): Farmadroid (llista i ubicació de farmàcies)

– Hàbits (consells de salut, bons hàbits esportius): GymGoal (explicació d’exercicis físics), Primeros Auxilios (consells de la Creu Roja)

F. Simulació / gamificació

Jocs o animacions que incentiven certs comportaments (saludables, esportius, culturals, càlcul mental…)

– Gimpact. L’usuari aposta quants diners obtindrà si aconsegueix complir el nombre de dies d’exercici compromesos, a partir dels diners d’altres participants.

– SmokerSafe. Permet calcular els diners que s’estalvia l’exfumador i què en pot fer, quants dies de vida guanya…

– Visita a edifici, com Indoor Google Maps o l’Street View de Google per a tot tipus de tracks

– Relació amb persones

– Idiomes

–    Tràmits (càlcul d’impostos com ara una llicència de gual, de dipòsits bancaris…)

Observacions finals

1. Cal tenir em compte que les funcionalitats  no són pures ni excloents. Aquest article és una aproximació a una possible classificació de les aplicacions mòbils.

2. Les funcionalitats es presenten més aviat en forma híbrida. En són exemples el cas de cursos que incorporen el reconeixement de veu o els casos de simulació que afegeixen càlcul d’operacions matemàtiques (en el pagament de la renda, de guals i altres impostos municipals…).

3. Considerar també que hi ha aplicacions que treballen en temps real, són síncrones, i d’altres que ho fan de manera asíncrona.

4. En el cas de la salut, hi ha malalties, com les de prevalença, que tenen més potencial per a les aplicacions mòbils (apps): diabetis, cardiopaties, neurològiques i les associades a l’envelliment, que són les més comunes.

5.  Tanmateix, fins ara s’han desenvolupat més les apps relacionades amb la prevenció: fer exercici, seguir una dieta, consells en l’embaràs, les associades amb la diabetis i les intoleràncies alimentàries (al gluten, a la lactosa, a l’ou…).

6. Titularitat de les dades:

6.1 Les estàtiques proveïdes per l’Administració o l’empresa desenvolupadora. Són d’aquestes institucions. En el cas de l’Administració, font ‘Generalitat de Catalunya’, per exemple. En el cas de l’empresa, © ‘nom de l’empresa’.

6.2 Però la informació mèdica dinàmica, la resultant del monitoratge i seguiment de la persona és, al meu entendre, propietat del ciutadà-pacient. I això és important tenir-ho en compte perquè fins ara l’hospital, Administració i/o l’empresa que ha desenvolupat l’aplicació s’han anat quedat les dades, per exemple de la glucosa i altres variables contingudes en les apps, vinculant-les al consum d’una determinada insulina. Però aquí creiem que hi ha una col·lisió important entre l’interès privat i el públic, que caldrà afrontar.

7. La qualitat de les aplicacions. En tractar-se d’una eina social app, hi entren en joc aquestes consideracions:

     – qui l’ha desenvolupada

     – aval de l’associació de malalts o altra

     – a suggeriment del metge

     – nombre de descàrregues i comentaris dels usuaris

     – aval de l’Administració homologant-la o certificant-la amb un segell de qualitat

8. Aquesta certificació de qualitat de l’app mitjançant un segell i la capacitat de l’Administració per difondre l’app des dels seus diversos sistemes d’informació (web institucional, xarxes socials, espais de publicitat a les TV i ràdio, etc.; com va explicar el post anterior del Graellsbloc), poden ajudar decisivament perquè les empreses trobin el model de monetitzar les aplicacions mòbils desenvolupades a partir de les dades obertes per l’Administració.

Fonts:

– Portal de serveis mòbils de la Generalitat de Catalunya

– Rius, Mayte. “Tu salud en el móvil” a La Vanguardia.com 15 febrer 2013