Als Reis Mags: una llei de propietat intel·lectual intel·ligent

ReisMagsEstimats Reis Mags

Aquests dies he sabut que el ministre d’Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, ha explicat davant el Senat que impulsarà des de la seva cartera tres importants lleis: la del mecenatge, la qual convertirà la Biblioteca Nacional en un ens amb naturalesa jurídica pròpia i la de propietat intel·lectual. El cas d’aquesta última, com haureu intuït encertadament, és el que us volia comentar i que m’oferíssiu una ajudeta –vosaltres que sou màgics– que sabré compensar portant-me la mar de bé durant l’any que ara estrenem.

Sóc dels que crec que, amb una nova gestió de la propietat intel·lectual i els drets d’autor més d’acord amb l’actual paradigma digital, podríem ajudar la malmesa economia. Si eliminem els impediments legals, podríem aprofitar el coneixement dels altres per generar nous models de valor i negoci per al conjunt de la societat. I en aquesta obstinació, l’Administració ha de tenir un rol destacat i afavorir la utilització de tots els seus continguts, fins i tot els audiovisuals.

Sobre aquests últims, els continguts audiovisuals, hauríem de concentrar els nostres esforços i, en l’actual estat de l’art, exhaurir al màxim els marges de l’actual normativa vigents sobre propietat intel·lectual.

Situació actual

L’Administració gestiona molt sovint fotografies i vídeos en els seus processos i tasques: notícies, difusió de serveis, formació… Aquests materials els fan fotògrafs en plantilla o bé professionals externs per encàrrec. El tractament dels drets associats a aquestes imatges sol generar un mar de dubtes perquè l’actual normativa estava pensada per als suports físics i no digitals (on per reproduir una obra se n’ha d’autoritzar l’ús, a l’inrevés del que passava al món analògic) .

La legislació espanyola estableix dos tipus de fotografia: la mera fotografia i l’obra fotogràfica. La diferència entre una categoria i l’altra rau en la possible aportació creativa del fotògraf, invertint talent i artisticitat. A més, amb la fotografia digital i els smartphones, sorgeix una tercera categoria de fotos, les genèriques, aquelles que realitzem en qualsevol moment i que, de vegades, ni acaben sortint del dispositiu digital mateix. En aquest cas, no hauria de preocupar la qualitat ni tampoc possibles compromisos. A efectes pràctics, aquest material no hauria de tenir drets de propietat intel·lectual.

Segons en quina categoria incloguem el vídeo o fotografia realitzats, l’obertura d’aquests objectes digitals, i la seva reutilització per part de tercers, resultarà més fàcil o més limitada. I aquí tenim un clar handicap ja que les actuals directrius europees demanen a les administracions que obrin les seves dades i el seu coneixement per a benefici de tota la societat: ciutadans que coneixeran i seguiran millor l’activitat de les seves governs i també empreses que veuran augmentar les seves possibilitats de negoci i guanys, amb la consegüent generació d’ocupació.

I mentrestant què podem fer

En el moment actual, algunes administracions ja obren els continguts audiovisuals propis i obliguen a citar només a ella per facilitar la seva reutilització. A efectes pràctics és com si no existissin drets de protecció.

En el cas de materials produïts per terceres persones, hem de fixar els criteris per tractar fotografies i vídeos en l’àmbit de l’Administració. Per als tres casos enunciats, es tracta, doncs, que en les condicions d’ús:

  1. La major part de les fotografies han de ser considerades meres fotografies. Tot i que la autoria moral segueixi vigent, aquesta autoria s’ha de poder obviar i, per reutilitzar les fotografies, n’hi hauria d’haver prou amb la subjecció al text de l’avís legal de l’Administració on s’exigeixi al reutilitzador que citi com a font la mateixa Administració (en tant que gestora i difusora del material).
  2. Els altres casos es concebran com a obres fotogràfiques, emparades en la creativitat i l’originalitat. En aquest cas, en la contractació de les imatges, l’Administració ha de fer constar la cessió dels drets econòmics (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per part de l’autor. El reutilitzador estarà obligat a citar l’autor de l’obra però l’Administració li facilitarà l’explotació al màxim dels drets econòmics de la mateixa.
  3. Si es pretén reutilitzar algun material del tercer grup, de les fotografies i vídeos genèrics, hauria de ser suficient la citació de l’Administració com a font.

Com la nova llei ha de regular la propietat intel·lectual a l’Administració

La nova llei ha de ser avançada i estar a l’alçada dels canvis que necessitem en el camp dels drets d’autoria i propietat intel·lectual, que són inajornables per al futur de qualsevol país i economia contemporània. Gestionar de manera més oberta els drets d’autoria i la propietat intel·lectual sobre les obres, intentar constrènyer al màxim el caràcter d’aquestes obres i aconseguir que les dades estiguin exemptes del peatge de l’autoria (per poder obrir més fàcilment), vetllar per uns usos correctes i eficaços de la privacitat de les persones, etc.

Per on començar? D’entrada, separant la creativitat artística de la tècnica i la científica. Aquestes dues últimes són les que tenen lloc més sovint a l’Administració. Es tracta d’aconseguir que:

  • els treballs científics i tècnics finançats amb diners públics s’obrin sense més per a la seva lliure reutilització
  • en les fotografies i vídeos encarregats a tercers, l’Administració ha de figurar com a autora directament o tenir la facultat de renunciar-hi
  • l’autoria dels materials audiovisuals produïts pels professionals mateixos ha de ser directament de l’Administració i no sols els drets d’explotació
  • i, posats a demanar, que tots els materials audiovisuals –i també els altres: textos, gràfics…– passin a ser de domini públic ja que estan pagats amb diners públics, cosa impossible amb l’actual legislació

Per a això, confio que el ministre defugi la polèmica, actuï amb racionalitat i pugui tenir en compte ara aquests principis en l’elaboració d’aquesta decisiva llei. Ens hi juguem el futur.

I a més, és clar, compto amb la vostra màgica col·laboració :-D Atentament.

Jordi Graells

2 thoughts on “Als Reis Mags: una llei de propietat intel·lectual intel·ligent

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s