Post col·laboratiu de 46 persones: conclusions i accions sobre privacitat 2.0 (en CAT i ESP)

Publiquem la síntesi, i les accions a dur a terme que se’n desprenen, dels 186 comentaris aportats per 46 persones diferents a l’apunt/post publicat al Graellsbloc com a continuació del debat generat a la taula rodona ‘Control de la privacitat en les xarxes socials: utopia o realitat?’, dins les 7es Jornades de Signatura Electrònica organitzades per CatCert.

Publicamos la síntesis, y las acciones a llevar a cabo que se desprenden de ella, de los 186 comentarios aportados por 46 personas diferentes en el post publicado en el Graellsbloc como continuación del debate generado en la mesa redonda ‘Control de la privacidad en las redes sociales: ¿ utopía o realidad?’, dentro de las 7as Jornadas de Firma Electrónica organizadas por CatCert.

Conclusions privacitat 2.0

Figures 1 © RGBStock.com

VERSIÓ CAT

Privacitat 2.0. Resum d’un post col·laboratiu amb propostes d’acció

Les xarxes socials estan cada vegada més presents en la nostra vida quotidiana. Però fins ara les mesures d’autoregulació s’han mostrat insuficients per preservar la privacitat dels consumidors-ciutadans i fomentar alhora el potencial d’innovació i de creixement econòmic que representen la Internet actual i les xarxes socials.

La idea que es dedueix d’aquesta premissa bàsica sembla relacionada inicialment amb el concepte de la llibertat d’expressió: un pot compartir el que li vingui de gust. El límit, però, el trobem segurament quan aquest acte de llibertat afecta la nostra seguretat o bé quan escapen del nostre control les regles amb les quals creiem que estem compartint.

Amb les xarxes socials estem ampliant el nostre radi d’acció social. No és gens fàcil traslladar-hi una seguretat total que no existeix tampoc en els altres àmbits de la nostra vida. Hem de ser conscients també a les xarxes socials som responsables del que mostrem i per tant dels nostres actes. Per això, en aquest objectiu, ens poden inspirar algunes de les pautes d’actuació que ja adoptem en la nostra vida presencial. Aquests criteris, però, han de procurar no anul·lar, com hem dit, l’enorme capacitat transformadora d’Internet.

Àmbits d’actuació

1. Formació

Incloure en la formació reglada educació específica de ciutadania digital, gestió dels usos d’Internet i més concretament de la privacitat. Cal aprendre a gestionar contactes i a publicar tota mena de continguts a les xarxes. Saber decidir el nivell d’exposició del que hi publiquem (per a la xarxa d’amics? per a tothom?), el temps que hi romandrà (sempre?) i disposar de l’autorització de terceres persones que apareguin a la imatge, per exemple. I, a més, hem de conèixer que algunes xarxes, com Facebook, es queden els drets d’autoria de tot el que hi publiquem.

2. Regulació i responsabilitat

D’una banda, elaborar els instruments legals necessaris perquè l’accés i visualització de les opcions de gestió de la privacitat sigui fàcil i transparent.

De l’altra, cal completar la regulació dels usos específics escaients per preservar les dades personals. De manera complementària, els usuaris de les xarxes socials han d’assumir les responsabilitats inherents al medi (Internet). Per exemple, etiquetar fotografies d’una tercera persona sense el seu consentiment vulnera el dret a la pròpia imatge.

3. Identificació

Cal tendir a la identificació dels usuaris per evitar l’anonimat a les xarxes socials, sobretot en aquelles xarxes en què es permeti l’intercanvi sensible d’informació personal. I, en el mateix sentit, penalitzar la suplantació d’identitat.

4. Gestió i control de dades personals

Prestar atenció als conceptes caixa forta digital, elentitat (identitat electrònica única mitjançant el Passwordbank, per exemple) i oblit digital (eliminació de les dades obligatòriament després d’un cert període d’inactivitat).

5. Tecnologia

Fomentar que les plataformes de xarxes socials activin per defecte les mesures de control de les dades (a mode de netetiqueta)..

Actuacions específiques per a l’àmbit de l’Administració

FORMACIÓ

1. Demanar a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada i tots els ens dedicats a la formació a l’Administració que imparteixin mòduls d’informació-formació sobre gestió de privacitat a les xarxes socials.

2. Insistir davant el Departament d’Educació perquè inclogui en la formació reglada educació específica de ciutadania digital, gestió dels usos d’Internet i més concretament de la privacitat.

REGULACIÓ I SENSIBILITZACIÓ EN LA RESPONSABILITAT

3. Suggerir a organismes relacionats amb aquesta qüestió (STSI, observatoris municipals…) que demanin a l’Administració competent una nova regulació perquè l’accés i visualització de les opcions de gestió de la privacitat sigui fàcil i transparent.

4. Promoure actes de conscienciació sobre gestió de privacitat a les xarxes socials dins l’Administració.

5. Fomentar debats sobre la identificació cívica com a requisit per a la transparència, participació i col·laboració entre els actors públics (ciutadania, empreses, associacions, Administració…).

6. Incentivar el voluntariat digital que ajudi a difondre tots aquests conceptes, prestant especial atenció a l’entorn de la família-escola a través, per exemple, de les AMPA.

________________________________

VERSIÓN ESP

Privacidad 2.0. Resumen de un post colaborativo con propuestas de acción

Las redes sociales están cada vez más presentes en nuestra vida cotidiana. Pero hasta ahora las medidas de autorregulación se han mostrado insuficientes para preservar la privacidad de los consumidores-ciudadanos y fomentar al mismo tiempo el potencial de innovación y de crecimiento económico que representan la Internet actual y las redes sociales.

La idea que se deduce de esta premisa básica parece relacionada inicialmente con el concepto de la libertad de expresión: uno puede compartir lo que le apetezca. El límite aparece cuando este acto de libertad afecta a nuestra seguridad o bien cuando escapan de nuestro control las reglas con las que creemos que estamos compartiendo.

Con las redes sociales estamos ampliando nuestro radio de acción social. No es nada fácil trasladar una seguridad total que no existe tampoco en los otros ámbitos de nuestra vida. Pero debemos ser conscientes de que somos responsables de lo que mostramos en las redes sociales y, por lo tanto, de nuestros actos. Por ello, en este objetivo, nos pueden inspirar algunas de las pautas de actuación que ya adoptamos en nuestra vida presencial. Estos criterios, sin embargo, han de procurar no anular, como hemos dicho, la enorme capacidad transformadora de Internet.

Ámbitos de actuación

1. Formación
Incluir en la formación reglada educación específica de ciudadanía digital, gestión de los usos de Internet y más concretamente de la privacidad. Hay que aprender a gestionar contactos y publicar todo tipo de contenidos en las redes. Saber decidir el nivel de exposición de lo que publicamos (¿para la red de amigos? ¿para todos?), el tiempo que permanecerá publicado (¿siempre?) y disponer de la autorización de terceras personas afectadas, por ejemplo, las que aparecen en nuestras fotografías. Y, además, debemos conocer que algunas redes, como Facebook, se quedan los derechos de autoría de todo lo que publicamos.

2. Regulación y responsabilidad
Por un lado, elaborar los instrumentos legales necesarios para que el acceso y la visualización de las funcionalidades de gestión de la privacidad sea fácil y transparente.
Por otro lado, hay que completar la regulación de los usos específicos adecuados para preservar los datos personales. De manera complementaria, los usuarios de las redes sociales deben asumir las responsabilidades inherentes al medio (Internet). Por ejemplo, etiquetar fotografías de una tercera persona sin su consentimiento vulnera el derecho a la propia imagen.

3. Identificación
Hay que tender a la identificación de los usuarios para evitar el anonimato en las redes sociales, sobre todo en aquellas redes donde se permite el intercambio sensible de información personal. Y, en el mismo sentido, penalizar la suplantación de identidad.

4. Gestión y control de datos personales
Prestar atención a los conceptos caja fuerte digital, identidad electrónica única (mediante el Passwordbank, por ejemplo) y olvido digital (eliminación de los datos obligatoriamente después de un período de inactividad).

5. Tecnología
Fomentar que las plataformas de redes sociales activen por defecto las medidas de control de los datos (a modo de netetiqueta).

Actuaciones específicas para el ámbito de la Administración

FORMACIÓN

1. Pedir a la Escuela de Administración Pública de Cataluña, el Centro de Estudios Jurídicos y Formación Especializada y todos los entes dedicados a la formación en la Administración que impartan módulos de información-formación sobre gestión de privacidad en las redes sociales.

2. Insistir ante el Departamento de Educación para que incluya en la formación reglada educación específica de ciudadanía digital, gestión de los usos de Internet y más concretamente de la privacidad.

REGULACIÓN Y SENSIBILIZACIÓN EN LA RESPONSABILIDAD

3. Sugerir a organismos relacionados con esta cuestión (STSI, observatorios municipales…) que pidan a la Administración competente una nueva regulación para que el acceso y la visualización de las funcionalidades de gestión de la privacidad sea fácil y transparente.

4. Promover actos de concienciación sobre gestión de la privacidad en las redes sociales dentro de la Administración.

5. Fomentar debates sobre la identificación cívica como requisito para la transparencia, participación y colaboración entre los actores públicos (ciudadanía, empresas, asociaciones, Administración…).

6. Incentivar el voluntariado digital que ayude a difundir todos estos conceptos. Prestando especial atención al entorno familia-escuela, a través, por ejemplo, de las AMPAs.

 



15 thoughts on “Post col·laboratiu de 46 persones: conclusions i accions sobre privacitat 2.0 (en CAT i ESP)

  1. És un resum completíssim de tot el que s’expressava en els comentaris, que n’hi havia molts i diversos. Us felicito, la síntesi és una gran virtut. Tenim feina per endavant. Com en altres àmbits de la vida, l’educació-formació és la base per tirar endavant de veritat.

    M'agrada

  2. Gràcies pel vostre resum!, era del tot necessari. I us ha d’haver donat feina, perquè els comentaris tenien tots molt de suc!!

    Ara ens hem de posar mans a l’obra, difondre els acords i començar a treballar cadascú allà on pugui. Pel que fa a mi, l’al·lusió és ben clara a l’Escola d’Administració Pública…

    M'agrada

  3. Retroenllaç: “Privacitat 2.0: és una utopia?”

  4. La verdad es que el debate y el documento resumen son muy oportunos y acertados. Felicidades a todos los que han intervenido en ambos. Me he permitido la libertad de publicarlo también en mi blog.

    Tan sólo queda hacer todo lo que esté en nuestra mano por poner, en nuestro ámbito, estas acciones en marcha, que no es poco.

    M'agrada

  5. Retroenllaç: » Conclusion document on privacy 2.0 jmones, outdoors

  6. Retroenllaç: » Documento de conclusiones de privacidad 2.0 jmones, outdoors

  7. Clar i concís, útil i interessant. Felicitats a @jordigraells @mgarrigap i @nuriavives. En faré difusió i me’l guardo perquè estic convençuda que el que aquí es diu em serà molt útil. Merci companys!

    M'agrada

  8. Heu deixat el llistó ben alt @jordigraells @mgarrigap i @nuriavives. Se’n podrien escriure llibres sobre el tema i heu estat capaços de condensar i aglutinar conceptes, tot adreçant cap a les solucions, no pas deixant la feina en una descripció de situació.
    Enhorabona i Bon Any nou!

    M'agrada

  9. Perdoneu, però m’haureu de dir com casa això:

    A la introducció dieu: “Però fins ara les mesures d’autoregulació s’han mostrat insuficients per preservar la privacitat dels consumidors-ciutadans”
    i al punt tres, diu “Hay que tender a la identificación de los usuarios para evitar el anonimato en las redes sociales”

    En què quedem, doncs, volem anonimat o identificació a les xarxes socials? Tinc la sensació que no hi ha claredat al respecte.

    M'agrada

    • Gràcies, Lluís, per l’aportació. En la introducció comentem que fins ara no n’hi ha hagut prou deixant la protecció de la privacitat de les persones a les xarxes socials exclusivament en les empreses que les promouen i la seva voluntat d’autoregulació; per aquesta raó, administracions com la nord-americana es plantegen regular l’esmentada preservació. I això és compatible amb la idea que cal procurar que els usuaris de les xarxes s’identifiquin per poder-hi participar, la qual hem anomenat en altres ocasions ‘identificació cívica’.

      Com que el document és fruit d’un ric i variat debat (que t’animo a llegir), amb posicions diverses, la síntesi resultant de vegades pot ser que tingui una redacció massa directa referida als punts de debat que sobre aquest mateix tema hi ha per tota la Xarxa.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s