Setmana molt intensa: PDF a Barcelona i eGov a Suècia

El Ciberp@ís de dijous passat (núm. 577 de 12 de novembre) conté una interessant entrevista amb Andrew Rasiej, fundador de TechPresident i de Personal Democracy Forum (PDF), amb el suggerent títol “El poder de participació que dóna Internet qüestiona totes les estructures actuals”.

Rasiej exposa que ens trobem en el renaixement de les xarxes socials que han existit sempre, però que ara són virtuals i que permeten a l’individu trobar gent que pensen com ell i organitzar-se. Principals canvis:

  1. Fins l’actualitat el sistema polític era vertical i es basava en el poder de la televisió (TV) per transmetre agendes polítiques. Ara la gent s’identifica, no per grans blocs tancats, sinó per temes, que va escollint segons les seves preocupacions.
  2. El poder de la comunicació és en mans del votant. Els partits i candidats s’han de reinventar.

Com se’n comencen a adonar els polítics nord-americans?

  1. El 2003 el demòcrata Howard Dean, mitjançant un bloc, aconsegueix 22 milions de dòlars en la seva campanya, que gasta en TV sense que ningú parés atenció en la dinàmica de comunitat-xarxa generada.
  2. El 2006 el senador George Allen deixa de ser el candidat republicà més ben situat per a les presidencials del 2008 perquè va titllar de «macaco» un jove que el gravava en vídeo. El vídeo es va penjar a Internet, es va difondre amb gran impacte i va provocar que Allen no fos el contrincant d’Obama.

Rasiej rebla encara més la idea afirmant que el poder de la tecnologia canviarà el món. Mai abans no hi havia hagut 4.000 milions de persones connectades pel mòbil. O una altra dada rellevant: en les eleccions nord-americanes del 2008 la gent va veure 1.500 milions de vídeos sobre Obama i McCain a YouTube, dels quals només un de cada 10 era propaganda política. Les maquinàries dels partits començaven a ser menys influents mentre que la ciutadania començava a disposar del control. Aquest canvi fomenta indefectiblement la transparència i fa entreveure que el polític del futur tindrà èxit per la influència de la seva xarxa social i contactes a Internet més que no pas pels diners ni la seva organització.

Hi ha consens a l’hora de reconèixer el poder de la tecnologia i les seves implicacions polítiques, econòmiques i socials. Les institucions, doncs, no poden ignorar-ho. Ens trobem en l’era pub&sub en què qualsevol pot publicar i subscriure’s al que vulgui i a cost zero. «Tots junts sabem molt més que un individu o institució i la tecnologia ens ensenya com podem obtenir avantatge del coneixement col·lectiu. I aquesta és la força per construir una societat millor, però no és instant ni perfecte», conclou Rasiej.

Aprofitem el post per comentar que aquesta setmana entrant serem a la cinquena conferència ministerial sobre eGovernment que tindrà lloc a Suècia (Malmö) del 18 al 20 de novembre, per raó de les dues candidatures finalistes de Gencat als premis 4th European eGovernment Awards 2009:

També s’hi presenta la interessant iniciativa impulsada per David OsimoThe Open Declaration‘, la versió catalana de la qual podeu consultar al bloc de Marc Garriga.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s