Una papallona amb el nom de Graells: la Graëllsia Isabellae

Sabíeu que hi ha una papallona que porta el cognom Graells en la seva denominació? És la Graëllsia Isabellae [Graëlls], descoberta per l’insigne Marià de la Pau Graells. Per conèixer aquesta papallona, hem agafat literalment el text del portal http://faunaiberica.org de divulgació i conservació dels animals, i l’hem traduït al català.



«És una espècie única entre les papallones nocturnes de la Península Ibèrica. La va descobrir i descriure Marià de la Pau Graells, zoòleg, en aquell temps, director del Gabinet d’Història Natural i del Jardí Botànic de Madrid. Va dedicar el descobriment a la reina Isabel II de Borbó, la qual va restar molt agraïda isorpresa per la bellesa i figura de la papallona.

Aviat li van ploure a Graells els detractors que asseguraven que una papallona tan diferent de les europees era impossible que hagués estat capturada a l’Estat espanyol, i apuntaven la possibilitat d’haver-la portat de la Índia o d’Amèrica.

La primera descripció feta per Graells de la papallona la va fer en un article titulat “Description d´un Lépidoptère nouveau de la tribu Saturnides, appartenant à la Faune entomologique espagnole”. El 1852 va publicar una altra ressenya, aquesta vegada en una revista espanyola, Memorias de la Real Academia de Ciencias de Madrid, on, amb les següents paraules, la va dedicar a la reina Isabel II: “Al augusto nombre de S.M. la Reina Doña Isabel II, dedico esta magnífica Saturnia, único representante en Europa de la Sección a que pertenecen la Diana, Luna, Selene, Isis, y otras divinidades menos positivas que la nuestra” (G.Ceballos y R.Agenjo – “Ensayo sobre la Gaëllsia isabelae (Graells), el lepidóptero más bello de Europa” – Institut Espanyol d’Entomologia, Madrid. 1943. Publicat a EOS, Revista Española de Entomología, tom XIX, pàg. 303 – 414).

Pel que sembla, segons conta la història, va ser el metge de la família reial el qui va advertir de la possible existència d’una papallona semblant a l’Actia lluna per les pinedes de la Serra de Guadarrama. Així va ser com entrant la tarda el gos de Graells va començar a bordar davant una femella de l’esmentada papallona que estava posada en el tronc d’un pi. La història explica, també, que aquest primer exemplar el va regalar a la reina Isabel II perquè el lluís al seu vestit i així ho va fer durant un acte oficial a Palau.

La seva envergadura és de 45 a 65 mm. Presenten un dimorfisme sexual molt acusat. El mascle té les antenes pectines, en forma de pinta, són de color bru vermelloses. El tòrax és pilós, també bru vermellós amb anells grocs. Les ales anteriors són translúcides de color verdós pàl·lid amb tons groguencs suaus. Les venes brunes i vermelloses molt destacades. Un ocel amb la vora negra i l’interior groc, vermellós i blau (en aquest ordre). Les ales posteriors igual però acaben en una llarga cua semidoblegada o lleugerament corbada de manera longitudinal. La femella és d’aspecte i abdomen més robust. Les antenes fines i els colors de les ales similars però amb la prolongació caudal força més curta.

L’imago vola a la nit als boscos humits de pins (pinus sylvestris i pinus laricio) sobre els quals creix l’eruga, també d’un colorit verd preciós, en una altitud compresa entre els 1.000 i 1.800 metres. Des de finals de març fins a primers de juliol. El mascle sol emprendre el vol cap a les 23:30 hores aproximadament, de vegades, més tard. La femella, al contrari, comença el passeig cap a la 1 i més tard fins a les 2:30 hores.

Els ous es dipositen als pins durant el mes de juliol. Als 15 o 20 dies fan eclosió. La crisàlide s’enterra al peu del pi i hi passa l’hivern. Són atrets per la llum ambdós. La primera captura es va fer al Monte Peguerinos (Àvila). Es troba distribuïda per la Serra de Guadarrama, als Montes Universales, Serres de Javalambre, Serra de Gudar, Serra de Segura, Serra de Cazorla, Pirineus orientals, Catalunya, Girona… principalment.

És una espècie protegida.»

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s