Què aniria bé que passés el 2023 en gestió pública?

A més de les fites en gestió pública que les organitzacions segur que maldaran per fer realitat, ara desitjaria que el 2023 en succeïssin algunes que impactessin en el conjunt de la societat. Fites concretes que, amb tot l’esforç del món, s’acabin executant. Altrament, seran propòsits d’esmena i millora que no deixen mai la seva condició de semàntiques i prou.

A Catalunya –i també altres parts de l’Estat espanyol– s’ha treballat des de fa temps perquè les polítiques d’obertura i reutilització de dades siguin una realitat. Ara es podrien completar amb iniciatives més socials.

Algunes mesures són en mans d’administracions, com l’AGE (Administració General de l’Estat), que ja toca que faci un cop de cap i obri el Registre Mercantil per generar valor econòmic amb les dades de les empreses de tots els sectors.

D’altres actuacions estarien més en l’òrbita de la societat en el seu conjunt. Per exemple, en comptes d’elaborar-los cadascú pel seu cantó, algú podria proposar-se per liderar quadres de comandament que recollissin reptes socials. Els quadres de comandament ‘socials’ vindrien a considerar els ciutadans com a éssers capaços de transformar les seves condicions socials, perquè proveeixen de dades i reutilitzen intel·ligentment les que ja han obert altres organismes. La seva condició de ciutadans actius mobilitzadors milloraria de ple la gestió pública i la competitivitat de les empreses explicant amb dades: els efectes de la crisi climàtica, com de nocives són les emissions de CO2, la contaminació acústica, les raons de la poca extensió del reciclatge en força poblacions o la distribució geogràfica de la renda per càpita relacionant-la amb altres factors (nivells d’estudis, tipologia de feines, hàbits de consum, etc)…

El canvi que podríem provocar seria bestial. Però, és clar, per aprovar mínimament aquesta assignatura pendent, caldria demostrar el domini de nocions bàsiques (amb actuacions fàcils d’implementar!) i que encara no són assumides pels actors implicats: obrir tot el coneixement públic en mans de governs i administracions, obrir registres emblemàtics com el d’empreses, divulgació de la ciència sempre en perspectiva oberta, extensió d’instruments legals com Creative Commons 0 (pel qual podem fins i tot renunciar als límits que provoca l’autoria moral en continguts i serveis públics) i –una que no és tan fàcil perquè exigeix un lideratge fort i de debò– compartir i posar en comú totes les pràctiques de les diferents administracions actuants en un territori en temes com atenció ciutadana (com ja es va fer a Catalunya amb la creació del grup ‘Administracions en Xarxa’), obertura i govern de les dades, transformació digital…

Una 2023 ambiciós. Per demanar que no quedi ;).

¿Qué estaría bien que sucediera en 2023 en gestión pública?

Además de los hitos en gestión pública que las organizaciones seguro que se esforzarán por hacer realidad, ahora desearía que en el 2023 sucedieran algunos que impactaran en el conjunto de la sociedad. Hitos concretos que, con todo el esfuerzo del mundo, se acaben ejecutando. De lo contrario, serán propósitos de enmienda y mejora que no dejan nunca su condición de semánticas.

En Cataluña –y también otras partes del Estado español– se ha trabajado desde hace tiempo para que las políticas de apertura y reutilización de datos sean una realidad. Ahora podrían completarse con iniciativas más sociales.

Algunas medidas están en manos de administraciones, como la AGE (Administración General del Estado), que ya toca que se decida de una vez y abra el Registro Mercantil para generar valor económico con los datos de las empresas de todos los sectores .

Otras actuaciones estarían más en la órbita de la sociedad en su conjunto. Por ejemplo, en vez de elaborarlos cada uno por su lado, alguien podría proponerse para liderar cuadros de mando que recogieran retos sociales. Los cuadros de mando ‘sociales’ vendrían a considerar a los ciudadanos como seres capaces de transformar sus condiciones sociales, porque proveen de datos y reutilizan inteligentemente las que ya han abierto otros organismos. Su condición de ciudadanos activos movilizadores mejoraría de lleno la gestión pública y la competitividad de las empresas explicando con datos: los efectos de la crisis climática, lo nocivas que son las emisiones de CO₂, la contaminación acústica, las razones de la poca extensión del reciclaje en bastantes poblaciones o la distribución geográfica de la renta per cápita relacionándola con otros factores (niveles de estudios, tipología de trabajos, hábitos de consumo, etc)…

El cambio que podríamos provocar sería bestial. Pero, claro, para aprobar mínimamente esta asignatura pendiente, debería demostrarse el dominio de nociones básicas (¡con actuaciones fáciles de implementar!) y que todavía no son asumidas por los actores implicados: abrir todo el conocimiento público en manos de gobiernos y administraciones, abrir registros emblemáticos como el de empresas, divulgación de la ciencia siempre en perspectiva abierta, extensión de instrumentos legales como Creative Commons 0 (por el que podemos incluso renunciar a los límites que provoca la autoría moral en contenidos y servicios públicos) y –una que no es tan fácil porque exige un liderazgo fuerte y de verdad– compartir y poner en común todas las prácticas de las diferentes administraciones actuantes en un territorio en temas como atención ciudadana (como ya se hizo en Cataluña con la creación del grupo ‘Administraciones en Red’), apertura y gobierno de los datos, transformación digital…

Un 2023 un poco ambicioso pero que por pedir no quede ;).

Mesures catalanes

Als que sou més granadets o bé sou de poble segur que us sonaran aquestes mesures, l’autèntic ‘sistema mètric català’, que, quan les feu servir ara, us miren com si fóssiu d’un altre planeta. I alguns hem tingut la sort de sentir comptar-hi, amb les mesures, i usar-les internament com aquell que encara compta en pessetes i no euros ;).

MESURES DE PES

Lliura (del llatí libra, ‘lliura de pes; balança’)
Unitat de pes catalana, dividida en dotze unces, molt variable segons els indrets i equivalent a 400 grams al Principat, a 407 grams a les Illes i a 355 grams al País Valencià.

Exemples: Mitja lliure de sèmola (200 grams). Una lliure i mitja de mongetes seques (600 grams).

Terça
Per pesar carn. Equivalent a una lliura catalana (400 grams).

Unça (del llatí uncia, ‘dotzena part’, derivat d’unus, u, un)
Unitat de pes catalana equivalent en general a la dotzena part d’una lliura, o sia uns 33 grams.
Exemple: Una unça i mitja de formatge ratllat (gairebé 50 grams).

Argenç (del llatí argenteus, ‘d’argent’). Per a quantitats molt petites.
Una setzena part d’una unça. És a dir, aproximadament 2,08 grams.
Exemple: Tenir mig argenç de seny…

MESURES DE CAPACITATS

Petricó (1 petricó = 0,235 litres) per a líquids.
Per mesurar l’oli quan no es venia envasat o el vi o la llet.

Almud (anomenat ‘barcelles’ a Mallorca i ‘quatre’ al País Valencià)

És una mesura per al gra i de vegades també per a líquids. La seva equivalència és variable entre 1,9 i un xic més de 4 litres segons l’àrea geogràfica dels Països Catalans on ens trobem.

ALTRES MESURES CATALANES

Les roves (1 rova = 10 quilos i escaig) o els quintars (1 quintar = 41,5 quilos) s’empraven per pesar sacs. També, en menor mesura, el quarteró (un quart de rova).

Les àrees (1 àrea = aproximadament 100 metres quadrats) o les mujades (1 mujada= 49 àrees) servien per mesurar camps. Com hem fet des de petits, també es s’amidava per pams; un equivalia a 19,4 cm. També hi havia la colzada (76 cm) o la cana (8 pams). I tots aquests sistemes, fixeu-vos-hi, provenien de l’ús d’una part del cos o d’un element de la natura, que s’usava com a unitat que tothom podia conèixer.

CANA (del llatí canna, ‘canya’)
Mida pròpia de Catalunya, les illes Balears i la Catalunya del Nord, que equival a 8 pams, o a 6 peus, o a 2 passos, i, a Barcelona, és igual a 1,555 metres.
Els menestrals que amidaven oficialment els teixits i també els camps eren els canaders, i per fer-ho utilitzaven la cana.
Exemple: Aquest vestit em va tres canes gran… Va córrer dues canes sense topar amb les cadires…

MESURES DE LA GENT DE MAR

La gent de mar mesuren per braces, cordes i nusos.

Fonts

• Família de Lloret de Mar
• Blog https://recordsdeterrassa.wordpress.com
• Rodamots.cat

L’atenció ciutadana, l’ofici més bell del món

Que la relació amorívola dels governs amb la ciutadania viu moments crítics no és cap novetat. Per l’exigència ciutadana en la bona gestió dels afers públics, però també per unes necessitats més complexes que abans resolien altres actors (empreses, entitats…).

La tecnopolítica podria ser la ciència alcavota que ajudés en aquesta relació trencada, perquè tracta de millorar la interacció entre els actors mitjançant eines digitals en xarxa. En aquest framework tant decisiu per als poders públics, tots els actors hi excaven per trobar el bé intangible més idoni (cultura organitzacional, capital intel·lectual, marca, legitimitat, reputació, responsabilitat social, transparència, confiança, experiència positiva…) per comunicar i incidir millor en la seva audiència. Es tracta de trobar-ne un pel qual el ciutadà es pugui sentir per exemple més segur amb el seu entorn, orgullós del seu país o amb ganes d’implicar-se amb els conciutadans per solucionar problemes comuns o els seus més propis.

I el cas és que n’hi ha un que hi excel·leix: la governança en xarxa! Aquest intangible propicia una interacció més d’igual a igual de governs i administracions amb els altres actors i, per tant, una relació amb més valor públic. Aquí les polítiques d’atenció ciutadana són les més efectives perquè arriben al ciutadà en el moment oportú mitjançant la via digital, telefònica o presencial. I ho fan amb continguts útils que el mobilitzen i l’apoderen per millorar les seves condicions de vida.

L’atenció ciutadana és una política transversal que es val de la comunicació de servei per satisfer l’experiència del ciutadà en tots els seus cicles vitals (personal, social, lúdic, professional). Si el ciutadà percep que és ben atès pel govern, augmentarà la seva confiança i corresponsabilització cap als poders públics.

La situació d’emergència de la COVID ha demostrat com Atenció Ciutadana va oferir continguts d’una manera més adequada a l’expectativa de la ciutadania. I els va consolidar com la font fiable, que no sols és oferir informació veraç sinó que sigui la justa, en el moment oportú i en el registre que comprengui i li agradi (simple, en format multimèdia, accessible…).

I què hi pot haver ara més bell que l’atenció ciutadana faci realitat aquest repte?

ÍTACA per mesurar les teves competències digitals / para medir tus competencias digitales / for measuring your digital skills / pour mesurer votres compétences numériques

CAT: ÍTACA és un senzill test per autoavaluar el nivell de transformació [digital] d’un alt càrrec. Però també serveix per a qualsevol professional que vulgui mesurar el domini d’eines digitals per transformar el seu entorn més immediat. Ara incorpora continguts adaptats a serveis i eines més actuals (xarxes, missatgeria, bots…).

Adreçat a professionals tant d’empreses privades com públiques. els seus hàbits digitals personals i els que té en l’exercici del seu càrrec. El test es pot anar fent progressivament i veure en cada moment el nivell d’evolució o de progrés.
👉🏾 ÍTACA català https://bit.ly/ITACACAT

_______________

ESP: ÍTACA quiere ser un instrumento simple y eficaz para medir las competencias digitales en las que debe estar formado un alto cargo (o cualquier otro profesional) en el siglo veintiuno uno. La encuesta se basa en un sencillo formulario de Google que puede autoadministrarse sin ninguna dificultad..

👉🏾 ÍTACA castellano https://bit.ly/ITACAESP

_______________

EN: ÍTACA wants to be a simple and effective instrument for measuring the digital skills in which a high position (or any other professional) must be achieved in the twenty-first century. The survey is based on a simple Google form that can be self-administered with no difficulty.

👉🏾 ÍTACA English https://bit.ly/ITACAEN

_______________

FR: ITACA se veut un instrument simple et efficace pour mesurer les compétences numériques dans lesquelles un cadre supérieur (ou tout autre professionnel) doit se former au XXIe siècle. L’enquête est basée sur un simple formulaire Google qui peut être auto-administré sans aucune difficulté.

👉🏾 ÍTACA français https://bit.ly/ITACAFR

Atendre ciutadans sense oblidar que ho som ✊

Aquest és el text en català del meu article que publica en anglès el número 12 de la revista EPuM (European Public Mosaic) ‘Serving and informing citizens without forgetting that’s what we are’ [en PDF].

Governs que busquen la segona oportunitat

La relació dels governs amb el conjunt de la societat viu moments de qüestionament perquè la ciutadania els exigeix que gestionin bé els afers públics i que, al capdavall, li acabin millorant les condicions de vida. Les necessitats es tornen més complexes i el nivell de demandes s’incrementa tant que sovint es demana als poders públics que solucionin assumptes que havien estat sempre en terreny d’altres actors (empreses, entitats…).

10 anys de Dades obertes gencat

Introducció

Les polítiques d’obertura i reutilització de dades han significat un abans i un després en el conjunt d’actuacions de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. També pels seus efectes sobre el conjunt de polítiques i webs open data de la resta d’administracions (locals, organismes estatutaris, universitats, AGE, etc).

D’una banda, en els seus inicis, quan les va començar a impulsar i organitzar la Direcció General d’Atenció Ciutadana, el 2010, amb l’elaboració del primer web de transparència que va assolir el 2014 el primer lloc del rànquing de l’Estat espanyol (amb dues administracions més), tenint en compte que partia d’una posició molt endarrerida.

El ball del teletreball

Hi ha acord generalitzat a considerar que la crisi causada per la COVID-19 no és una crisi qualsevol i comportarà canvis radicals.

Té infinitat de conseqüències que tot just han començat a treure el cap. Però, quina afectació tindrà en el comportament del conjunt de la societat?

I en el teletreball? Hi ha qui diu que, com una peça més de la transformació digital, hem fet un salt d’XX anys. A mi em sembla massa agoserat per balder.

Em continua faltant una peça d’aquest puzzle que segurament hauria de relacionar-se amb els valors de les persones. Com fer que tots els professionals que hagin de teletreballar assumeixin com a primer valor la corresponsabilització. Aquest valor no es relaciona sols amb la responsabilitat. Sinó, a igual proporció, també amb la llibertat que se li ha de donar al professional perquè pugui resoldre aquella tasca com ell consideri que s’ha de fer. La corresponsabilitat aclariria bona part del desconeixement que tenim encara del teletreball.

El tema és de molt difícil solució i, potser per això, em sembla que els sistemes de selecció s’hi basaran molt d’ara endavant.

Ho veieu així?

ÍTACA: Índex de transformació digital d’alts càrrecs per autodiagnosi

27Ladies and gentlemen, dames i cavallers… us presento l’ÍTACA, l’Índex de transformació [digital] d’alts càrrecs per autodiagnosi. Mitjançant l’ÍTACA, pots conèixer el teu grau de transformació digital com a alt càrrec i/o responsable de qualsevol institució. Pots emplenar la bateria de preguntes, que puntuen sobre cent.

Així veuràs, de manera ràpida i senzilla, la progressió que vas fent en l’aplicació d’estratègies per a la teva digitalització en els àmbits privat i professional.

Hi ha altres propostes per diagnosticar el nivell de coneixements i habilitats relacionades amb el món digital, però orientades més a l’empresa que al directiu o alt càrrec (Diagnòstic competències digitals de Roca Salvatella o Índice de madurez digital de las empresas d´Íncipy-Inesdi).

Amb ÍTACA, parteixo de la idea bàsica que per canviar una institució, cal transformar-la i enfocar-la a les persones. I la digitalització de les persones directives forma part d’una transformació més àmplia en altres valors humans més actuals. Com ara un lideratge inspirat en qualitats femenines com l’empatia, la flexibilitat i la tolerància. I també un estil directiu orientat a la diversitat de gènere, d’orientació sexual, de capacitats, cultural i generacional. Tanmateix, sent conscient que la transformació digital és la que pot fer més mandra d’afrontar perquè, a més de valors, comporta l’assumpció i la pràctica de nous coneixement i habilitats.

Compto que l’administració de l’ÍTACA et resultarà ben profitosa. Si t’ho sembla,explica-me’n aquí o a les xarxes la teva experiència.
Que en gaudeixis!

Disfuncionaris o servidors públics?

En quin estadi evolutiu es troben governs i administracions? Se n’ha parlat llargament. Vaig a exposar un altre punt de vista basat en la seva lògica discursiva.

Per a això hauríem d’analitzar-ne el discurs. No cal que entrem en una perspectiva aristotèlica més pregona que ens permeti entendre el mainstream que segueixen les estructures de poder a partir de l’ús d’hipèrboles, sofismes i eufemismes… Però el professor Teun Van Dijk ens alertava sobre com a poc a poc s’anaven incorporant metàfores en el nostre llenguatge que, en el fons, estaven connotades de racisme; per exemple, el titular ‘Una onada d’immigrants’ o ‘L’assalt a la tanca de Melilla’. Si admetem aquest tipus de discurs, podríem estar acceptant el caràcter d’intrusos o invasors perillosos dels seus protagonistes.

Vídeo de ‘Gobernando para la experiencia de usuario del ciudadano’

Vídeo de mi intervención ‘Gobernando para la experiencia de usuario del ciudadano’ en el IX Encuentro Ibérico de la Asociación de Educación en Investigación y Ciencia de la Información de Iberoamérica y el Caribe #EDICIC. Gracias a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona por brindarme la oportunidad de plantear algunas de las líneas de trabajo que estamos siguiendo desde la Direcció General de Atención Ciudadana de la Generalitat de Catalunya.

Gobernando para la experiencia de usuario del ciudadano

Aquí está mi presentación ‘Gobernando para la experiencia de usuario del ciudadano’ en el IX Encuentro Ibérico de la Asociación de Educación en Investigación y Ciencia de la Información de Iberoamérica y el Caribe #EDICIC. En la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

Sessió de digitalització de personal directiu a l’#MDP UOC-EAPC

Foto final i diapositives de la primera sessió sobre una visió més estratègica de la sessió ‘Personal directiu digital: transformació digital i governança oberta’.

ÍTACA: Índice de transformación [digital] de altos cargos por autodiagnosis

Ladies and gentlemen, damas y caballeros … os presento ÍTACA, el Índice de transformación [digital] de altos cargos por autodiagnosis. Mediante ÍTACA, puedes conocer tu grado de transformación digital como alto cargo y/o responsable de cualquier institución. Puedes rellenar la batería de preguntas, que puntúan sobre cien.

Per què vam enviar els fills als Estats Units amb AFS?

Ja fa molts mesos que teníem ganes d’explicar per què vam decidir enviar el Martí i l’Alba a passar un any sencer als Estats Units d’Amèrica (EUA) amb l’entitat AFS. De fet, amb una entitat que ens mereixia tanta confiança, els hauríem enviat a qualsevol país del món. Van acabar anant als EUA perquè són jugadors de bàsquet i volien jugar als respectius equips Varsity de les High Schools on van estudiar el curs acadèmic.

Però què és AFS? Per què tanta propaganda d’aquesta entitat ;)?

Zer ote da GovUX? / ¿Qué es eso del GovUX?

Divendres 25 de maig vaig participar com a ponent en el VII Congrés de Gestió Avançada en les administracions públiques amb la ponència ‘Zer ote da GovUX’ / ¿Qué es eso del GovUX?’ a Bilbo/Bilbao. Els debats van ser molt enriquidors i m’hi vaig sentir molt ben acollit.

A més del contingut de la meva ponència que publico sencera en format de diapositives, també em van fer l’entrevista ‘La ciudadanía está al límite del crédito que ha dado al servicio público’. A veure si coincidim 😉

«Records amb Gràcia» per a la tieta Anita

El passat 30 de gener va ser un dia especial perquè va fer deu anys que va marxar la nostra estimada tieta Anna Graells (Anita) amb qui vam compartir bona part del que hem viscut.

En homenatge publico un article http://bit.ly/recordsgracia que vaig escriure per a l’Agrupació de Veïns de Gràcia, el meu barri de Sabadell, amb les històries que m’explicava sobre les divertides anècdotes que s’hi esdevenien abans de la Guerra Civil.

Bòbila de cal Noi Maco (1916), que després va ser la de cal Titet (o Bòbila Madorell).

 

 

Quarta Revolució Industrial o Transhumanisme?

Vivim un canvi de paradigma en les societats occidentals i que marcarà el ritme de la propera dècada. Canvies tecnològics, però també socials, econòmics i científics de gran calatge que deixaran a contrapeu tots els qui no facin l’esforç de transformar-se per entendre’ls i incorporar-los en les seves esferes personal, social i professional.

II Concurs d’Idees de la DGAC

Hi ha una cosa que li passa com al sexe o als superesports, és a dir, aquelles activitats que tothom practiquem amb escreix, però que, a l’hora de la veritat, la realitat és de “menos lobos, caperucita”. I, per tant, tot i que es fa, es practica segur més moderadament… Em refereixo a la ‘innovació’. El recurs invocat de manera excessivament reiterativa. Aquella paraula màgica que tothom gosa pronunciar com a remei suprem a tots els mals de la seva organització o empresa. Però que, per desgràcia, quan intentem escatir l’esperit i la voluntat que hi ha al darrere, quan ‘rasquem’ en els projectes que promouen anomenats ‘innovadors’, costa trobar-hi activitat sostinguda en el temps.

Això és el que precisament intentem treballar en grup a la Direcció General d’Atenció Ciutadana (DGAC) de la Generalitat de Catalunya (Departament de la Presidència). Ens hem proposat que siguin els professionals mateixos els qui decideixin què cal canviar de l’organització mitjançant idees que s’implantin de debò. Mireu-ne el resultat de la primera edició del Concurs.

Es parteix de la convicció que la cultura corporativa d’una organització són els valors i les creences que defineixen els llaços entres processos, professionals i directius. Com més forta és aquesta cultura, més feliços i identificats amb l’organització se senten els treballadors.

Per aquesta raó la DGAC convoca la segona edició del seu Concurs d’Idees. Aquí en podeu trobar les característiques. Esperem que us interessi i, per què no, que hi exposeu les idees que tingueu 😉 http://gen.cat/IIconcursideesform.

Metodologies per innovar

Ahir al matí, vaig impartir la 14a sessió ‘DGAC amb Coneixement’ amb el títol ‘Metodologies per innovar’. Es tractava d’oferir pautes per generar idees per presentar en el II Concurs d’Idees de la Direcció General d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya.

Publico la presentació en el blog perquè mostra exemples clars d’innovació de productes i serveis i alhora ens ajuda a interpretar els canvis i les millores que podem observar en els objectes i els serveis que ens envolten. Per això, després de seguir aquests pautes, ben segur que us mirareu la realitat amb una visió més lúdica, fins al punt que us ho passareu bé interpretant quines funcionalitats/prestacions hi han canviat els autors de qualsevol de les innovacions que contemplem.

Oi que us passa això? Confirmeu-m’ho, eh!