10 anys de Dades obertes gencat

Introducció

Les polítiques d’obertura i reutilització de dades han significat un abans i un després en el conjunt d’actuacions de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. També pels seus efectes sobre el conjunt de polítiques i webs open data de la resta d’administracions (locals, organismes estatutaris, universitats, AGE, etc).

D’una banda, en els seus inicis, quan les va començar a impulsar i organitzar la Direcció General d’Atenció Ciutadana, el 2010, amb l’elaboració del primer web de transparència que va assolir el 2014 el primer lloc del rànquing de l’Estat espanyol (amb dues administracions més), tenint en compte que partia d’una posició molt endarrerida.

I, de l’altra, quan el 2016 es va crear la Secretaria de Transparència i Govern Obert, dins el Departament d’Exteriors, per assumir la responsabilitat d’aquestes polítiques que li va transferir Atenció Ciutadana, aleshores adscrita al Departament de la Presidència, tret d’un període molt curt en què va estar sota la responsabilitat del Departament de Governació. I el nou web de transparència va repetir un bon posicionament en el rànquing de 2016.

Actualment, el web de dades obertes és un referent de primer ordre a nivell europeu. S’ha fet molta feina i cal celebrar-ho en aquest desè aniversari. Per tant, l’enhorabona a totes les persones implicades!

Context a l’Administració

Partim de la idea que els models tradicionals de formació en comunicació pública institucional s’estan esgotant i busquen noves estratègies en les teories de gestió del coneixement que facin més eficaços els seus missatges. I, per un altre costat, es constata el poc impacte en la ciutadania dels models de comunicació pública institucional push o pull amb continguts no desitjats o repositats en webs i intranets.

En canvi, des d’Atenció Ciutadana observem com la comunicació de servei horitzontal, concisa, útil i mobilitzadora pot esdevenir l’element clau per a organitzacions del segle XXI. I aquesta estratègia de comunicació/relació degudament suportada per metodologies d’interacció i desenvolupament personal i organitzacional pot ser la clau de volta que afavoreixi l’ús de les dades per part de públics més amplis.

Per a això, en el cas de les dades personals, caldria reconèixer al màxim nivell que el ciutadà és el sobirà de les seves dades (si cal, dins la constitució del país). Si el ciutadà les ha de cedir al Govern o a l’Administració, cal consentiment explícit en el sentit de “jo ciutadà et cedeixo les meves dades per a l’ús que tu govern em demanes, i les custodies i em dius a qui les ensenyaràs per complir els teus objectius de servei públic…”.

Segurament, aquesta pràctica conscienciaria i apoderaria el ciutadà per gestionar millor la cessió de les seves dades en altres àmbits. Com deia Simona Levi en el programa ‘Big data: els perills de viure connectats’ de 8.11.2020 a TV3, “Per què has de lliurar el DNI per donar-te d’alta en un gimnàs? No cal!”. I, el que és més rellevant, faria recuperar la confiança de la ciutadania en els poders públics, actualment molt distant per tots els casos d’ús indegut de les seves dades, també per part de governs, sobretot des de 2016 quan l’opinió pública coneix el cas de la consultora Cambridge Analytica.

Cap on s’ha d’orientar l’open data a Catalunya?

1. Cal circumscriure l’estratègia d’obertura de dades en una altra de més general: la del coneixement obert. No podem deslligar les dades obertes de la reivindicació d’obrir tota la resta de continguts, textuals i objectes (imatges, vídeos, etc). Crec que això, quan vam començar el moviment open data a Catalunya i a l’Estat espanyol, la Generalitat ho va fer prou bé. Tant és així, que pels volts també de 2010 l’aleshores cap de la Unitat de la Informació Digital del Sector Públic a la DG de Societat de la Informació de la Comissió Europea, Javier Hernández-Ros, ens va venir a trobar per demanar que avancéssim la implantació, a la Generalitat de Catalunya, de la Directiva 2003/98/CE de RISP del Parlament Europeu i del Consell (transposada per la Llei espanyola 37/2007). Estava convençut que ho faríem (i això que no ens coneixíem).

– Basant-se en aquesta normativa RISP europea, gencat va adoptar les llicències Creative Commons (CC) en l’avís legal com a instrument que especifiqués els drets que s’obrien.

– De fet, la Generalitat va ser la primera Administració en usar les llicències CC (en concret, amb una CC BY-NC-ND)  el juny de 2007 en la publicació de l’opuscle informatiu de la nova presó de Brians II, al Departament de Justícia.

– Aquest primer avís legal de gencat open data va anar prenent forma en la llicència Creative Commons 0 adoptada ara farà dos anys per al conjunt de suports comunicatius d’Atenció Ciutadana gencat.

– Adoptar la CC0 ha estat un salt molt gran. Amb aquesta llicència, el reutilitzador no ha de demanar cap mena de permís. És a dir, amb la CC0 l’autor et dona els drets de reproducció, còpia, transformació i comercial (guany de diners) directament i eliminant intermediaris. Es demana, d’acord amb la RISP de no desnaturalitzar la informació i, en conseqüència, d’esmentar-ne la font i de quina versió es tracta, per evitar confusions.

– En definitiva, amb la CC0 els continguts de la Generalitat de Catalunya tenen un règim homologable al domini públic, que és l’estat en què hauria d’estar tot el que crea o proveeix l’Administració. 

2. Cal abandonar el nivell de teorització en la gestió pública malgastant conceptes kleenex a l’hora de definir-hi el canvi: disrupció, transformació, apoderament… per no citar innovació, transparència, digitalització (i tota la corrua dels co: codisseny, cocreació, coavaluació…). És temps d’acció i de no fer-nos trampes al solitari i de deixar de mirar-nos el melic. Com a Administració pública que aporta valor quan atén el ciutadà, hem de demostrar que ho podem fer.

– Ja que parlem de cocrear, busquem si realment hi ha algun exemple a l’Administració. Per fugir d’aquest excés de retòrica semàntica i per saber si hi ha casos que ens poden orientar sobre com fer-ho.

– Hi ha un conjunt de metodologies senzilles per bastir interaccions amb la ciutadania per conèixer com han de ser els serveis.

– Les propostes han de ser reals, plausibles i ben senzilles.

– Com per exemple el procés de disseny conjunt que van impulsar Atenció Ciutadana i el CTTI a començament de 2013 amb els usuaris que havien usat l’aplicació mòbil Eleccions 2012 de gencat, app pionera en el seguiment de resultats electorals. Es va llançar el concurs Idees Obertes gencat. Les funcionalitats guanyadores proposades pels usuaris es van incorporar en el full de ruta de l’evolució de l’app Eleccions 2015 (27S) i s’han continuat evolucionant fins a la de les Eleccions 2017 (21D).

– Aquests processos de cocreació efectiva es poden valer d’aplicacions que agiliten i simplifiquen enormement l’aportació i gestió d’idees ciutadanes, com UserReport i Responster (gratuïtes); Survicate, Qualtrics i Wootric (freemium; és a dir, part gratuïta i part amb més funcionalitats de pagament); UserVoice (500$/mes), Feature UpVote, UseResponse (49$/mes), UserEcho, SatisMeter, FreshDesk, ZenDesk, Desk.com (de pagament).

– En definitiva, el plantejament hauria de ser tots els serveis es fan conjuntament amb la ciutadania i dels que no es poden fer se n’ha d’argumentar l’exempció. No hauria de passar gaire temps que aquesta pauta sigui la norma. Pot ser una de les vies que ajudin a evitar que les polítiques d’obertura de dades acabin satisfent només un determinat grup d’infomediaris, que, a ulls de la ciutadania, seria un grup d’interès més.

El ball del teletreball

gos a sobre portàtil - teletreballHi ha acord generalitzat a considerar que la crisi causada per la COVID-19 no és una crisi qualsevol i comportarà canvis radicals.

Té infinitat de conseqüències que tot just han començat a treure el cap. Però, quina afectació tindrà en el comportament del conjunt de la societat?

I en el teletreball? Hi ha qui diu que, com una peça més de la transformació digital, hem fet un salt d’XX anys. A mi em sembla massa agoserat per balder.

Em continua faltant una peça d’aquest puzzle que segurament hauria de relacionar-se amb els valors de les persones. Com fer que tots els professionals que hagin de teletreballar assumeixin com a primer valor la co-responsabilització. Aquest valor no es relaciona sols amb la responsabilita. Sinó, a igual proporció, també amb la llibertat que se li ha de donar al professional perquè pugui resoldre aquella tasca com ell consideri que s’ha de fer. La co-responsabilitat aclariria bona part del desconeixement que tenim encara del teletreball.

El tema és de molt difícil solució i, potser per això, em sembla que els sistemes de selecció s’hi basaran molt d’ara endavant.

Ho veieu així?

ÍTACA: Índex de transformació digital d’alts càrrecs per autodiagnosi

27Ladies and gentlemen, dames i cavallers… us presento l’ÍTACA, l’Índex de transformació [digital] d’alts càrrecs per autodiagnosi. Mitjançant l’ÍTACA, pots conèixer el teu grau de transformació digital com a alt càrrec i/o responsable de qualsevol institució. Pots emplenar la bateria de preguntes, que puntuen sobre cent.

Així veuràs, de manera ràpida i senzilla, la progressió que vas fent en l’aplicació d’estratègies per a la teva digitalització en els àmbits privat i professional.

Hi ha altres propostes per diagnosticar el nivell de coneixements i habilitats relacionades amb el món digital, però orientades més a l’empresa que al directiu o alt càrrec (Diagnòstic competències digitals de Roca Salvatella o Índice de madurez digital de las empresas d´Íncipy-Inesdi).

Amb ÍTACA, parteixo de la idea bàsica que per canviar una institució, cal transformar-la i enfocar-la a les persones. I la digitalització de les persones directives forma part d’una transformació més àmplia en altres valors humans més actuals. Com ara un lideratge inspirat en qualitats femenines com l’empatia, la flexibilitat i la tolerància. I també un estil directiu orientat a la diversitat de gènere, d’orientació sexual, de capacitats, cultural i generacional. Tanmateix, sent conscient que la transformació digital és la que pot fer més mandra d’afrontar perquè, a més de valors, comporta l’assumpció i la pràctica de nous coneixement i habilitats.

Compto que l’administració de l’ÍTACA et resultarà ben profitosa. Si t’ho sembla,explica-me’n aquí o a les xarxes la teva experiència.
Que en gaudeixis!

 

 

Disfuncionaris o servidors públics?

hearEn quin estadi evolutiu es troben governs i administracions? Se n’ha parlat llargament. Vaig a exposar un altre punt de vista basat en la seva lògica discursiva.

Per a això hauríem d’analitzar-ne el discurs. No cal que entrem en una perspectiva aristotèlica més pregona que ens permeti entendre el mainstream que segueixen les estructures de poder a partir de l’ús d’hipèrboles, sofismes i eufemismes… Però el professor Teun Van Dijk ens alertava sobre com a poc a poc s’anaven incorporant metàfores en el nostre llenguatge que, en el fons, estaven connotades de racisme; per exemple, el titular ‘Una onada d’immigrants’ o ‘L’assalt a la tanca de Melilla’. Si admetem aquest tipus de discurs, podríem estar acceptant el caràcter d’intrusos o invasors perillosos dels seus protagonistes.

Continuant amb el discurs del professor Van Dijk, no hi ha metàfores innòcues. Hem de ser conscients de com diem les coses, ja que són el reflex de les idees que tenim. Els que treballem com a servidors públics construint un discurs públic tenim l’obligació de ser conscients de quins valors i estructures estem defensant amb el llenguatge. La comunicació, més que per introduir una determinada manera de pensament, ha de servir a governs i administracions per apoderar els ciutadans. Els continguts que s’adrecin a la població en general han de ser simples i propositius; és a dir, que persegueixin que el ciutadà actuï per intentar millorar l’entorn, el seu benestar en tots els àmbits.

La comunicació pública ha d’estar enfocada principalment a aconseguir ciutadans lliures, amb alt esperit cívic i crític. Només així s’aconsegueixen societats autènticament lliures. Aquesta és la màxima que intentem seguir des de la Direcció General d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ¿quina situació cal superar per avançar en aquesta direcció? La relació ciutadà – Administració pública està viciada ja en origen:

  • A l’Administració els funcionaris encara tramitem, autoritzem, sotmetem, supliquem, elevem, certifiquem, supervisem, reiterem (quantes vegades?) i alguns despistats encara diuen tenim a bé (castellanisme decimonònic). En una clara connotació de submissió del ciutadà.
  • En lloc de relacionar-nos, viure, experimentar, rebre, donar suport, acompanyar, ajudar, col·laborar, cooperar i cocrear. Això és el que hauríem de dir i fer si estiguéssim en un pla d’igual a igual ;).

Aquesta relació asimètrica no fa més que augmentar la falla tectònica que sol separar la ciutadania dels poders públics:

  • D’una banda, el ciutadà és el dolent i l’Administració no se’n fia, el veu com una nosa ((sempre critica, no entén de les coses públiques…).
  • De l’altra, l’expectativa del ciutadà és que l’Administració no li solucionarà el tema (és arcaica i lenta, els seus professionals no treballen el que cal…).

Cal actuar urgentment. Si no ho aconseguim, Carlos Baeza haurà d’incorporar al seu diccionari Dícese (en castellà) la paraula disfuncionari. Baeza va idear aquest diccionari per incloure el que anomena llenguatge en B, en forma de sincretismes, a partir del que considera la manipulació del llenguatge que utilitza qui té el poder amb la intenció de retenir-lo. Així, ha introduït termes com socerdote (en lloc de sacerdot), patricarca, populisto o twittular (generar capçaleres informatives i missatges simples com si fossin tuits).

[Versión en castellano: ‘Servidores públicos militantes’ en el blog de Analítica Pública de Sergio Jiménez]

Vídeo de ‘Gobernando para la experiencia de usuario del ciudadano’

Vídeo de mi intervención ‘Gobernando para la experiencia de usuario del ciudadano’ en el IX Encuentro Ibérico de la Asociación de Educación en Investigación y Ciencia de la Información de Iberoamérica y el Caribe #EDICIC. Gracias a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona por brindarme la oportunidad de plantear algunas de las líneas de trabajo que estamos siguiendo desde la Direcció General de Atención Ciudadana de la Generalitat de Catalunya.

Gobernando para la experiencia de usuario del ciudadano

Aquí está mi presentación ‘Gobernando para la experiencia de usuario del ciudadano’ en el IX Encuentro Ibérico de la Asociación de Educación en Investigación y Ciencia de la Información de Iberoamérica y el Caribe #EDICIC. En la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

ÍTACA: Índice de transformación [digital] de altos cargos por autodiagnosis

Logo ITACA en espanyol

Ladies and gentlemen, damas y caballeros … os presento ÍTACA, el Índice de transformación [digital] de altos cargos por autodiagnosis. Mediante ÍTACA, puedes conocer tu grado de transformación digital como alto cargo y/o responsable de cualquier institución. Puedes rellenar la batería de preguntas, que puntúan sobre cien.

Continua llegint

Per què vam enviar els fills als Estats Units amb AFS?

Ja fa molts mesos que teníem ganes d’explicar per què vam decidir enviar el Martí i l’Alba a passar un any sencer als Estats Units d’Amèrica (EUA) amb l’entitat AFS. De fet, amb una entitat que ens mereixia tanta confiança, els hauríem enviat a qualsevol país del món. Van acabar anant als EUA perquè són jugadors de bàsquet i volien jugar als respectius equips Varsity de les High Schools on van estudiar el curs acadèmic.

Però què és AFS? Per què tanta propaganda d’aquesta entitat ;)?

Continua llegint

Zer ote da GovUX? / ¿Qué es eso del GovUX?

Divendres 25 de maig vaig participar com a ponent en el VII Congrés de Gestió Avançada en les administracions públiques amb la ponència ‘Zer ote da GovUX’ / ¿Qué es eso del GovUX?’ a Bilbo/Bilbao. Els debats van ser molt enriquidors i m’hi vaig sentir molt ben acollit.

A més del contingut de la meva ponència que publico sencera en format de diapositives, també em van fer l’entrevista ‘La ciudadanía está al límite del crédito que ha dado al servicio público’. A veure si coincidim 😉

«Records amb Gràcia» per a la tieta Anita

El passat 30 de gener va ser un dia especial perquè va fer deu anys que va marxar la nostra estimada tieta Anna Graells (Anita) amb qui vam compartir bona part del que hem viscut.

En homenatge publico un article http://bit.ly/recordsgracia que vaig escriure per a l’Agrupació de Veïns de Gràcia, el meu barri de Sabadell, amb les històries que m’explicava sobre les divertides anècdotes que s’hi esdevenien abans de la Guerra Civil.

Bòbila de cal Noi Maco

Bòbila de cal Noi Maco (1916), que després va ser la de cal Titet (o Bòbila Madorell).

 

 

Quarta Revolució Industrial o Transhumanisme?

Vivim un canvi de paradigma en les societats occidentals i que marcarà el ritme de la propera dècada. Canvies tecnològics, però també socials, econòmics i científics de gran calatge que deixaran a contrapeu tots els qui no facin l’esforç de transformar-se per entendre’ls i incorporar-los en les seves esferes personal, social i professional.

Cotxes sense conductor, bufets d’advocats que ofereixen serveis gratuïts per captar clients, iniciatives diverses que desintermedien la prestació de serveis o l’adquisició de productes (com el cas de Fiverr, el web que els ofereix al cost de cinc euros), però també en un futur no llunyà accés a les dades biomètriques per millorar la qualitat de vida (i perllongar-la), impressió en 3D de tota mena d’objectesindustrial Revolutio
(i també d’òrgans humans), intel·ligència artificial en robots que substitueixen els humans en la majoria de feines, etc.

És el que els experts en van anomenant Quarta Revolució Industrial, si ens fixem en la part més d’infraestructures, o Transhumanisme (o Posthumanisme), si la referència és a l’evolució biotecnològica de què es beneficiaran principalment les persones amb cert poder adquisitiu.

Els canvis que tindran lloc en la nova era els intenta projectar el llibre Beyond Genuine stupidity: ensuring AI serves humanity (Més enllà de l’estupidesa genuïna: garantir que la intel·ligència artificial serveixi la humanitat), de la consultora britànica Fast Future (Rohit Talwar et al.).

Les prediccions que gosen fer els autors són tan atrevides com interessants: sobre els l’ocàs de l’assetjament a la feina, l’intent de mantenir els trets femenins dels negocis, l’auge de la robotització i la intel·ligència artificial, la millora de l’espècie humana (transhumants), les criptomonedes, els drons, el problema de la salut mental a la feina per estrès, etc.

Però, jo em quedo amb la necessitat de situar les persones, el factor humà, al centre de l’estratègia com a valor afegit dels negocis. A les persones (i no pas les màquines), com a elements diferenciadors, se’ls valorarà capacitats com la flexibilitat, l’adaptació, l’empatia, el judici crític, la improvisació o la seducció. I aquestes habilitats humanes hauran de ser traslladables als productes i serveis que es transaccionin.

La complexitat a l’hora de generar negoci obligarà a funcionar amb un ecosistema productiu basat en una xarxa de socis externs. L’objectiu ja no és tant impulsar el disseny i desenvolupament d’un projecte, sinó detectar amb quin proveïdor ho faré més eficaçment i eficientment. Un sistema d’elaboració/prestació de productes/serveis en xarxa que obliga indefectiblement a fer canvis fonamentals. D’una banda, calen gerents que siguin líders amb capacitat de fer funcionar xarxes. De l’altra, els professionals han d’aprendre a compartir i a produir productes o a crear serveis en associació amb tots els altres actors que aporten també valor.

Ens imaginem per un moment els canvis que aquest nou model exigeix que faci l’Administració? Cal reinventar urgentment la manera de liderar i de funcionar de governs i administracions. També de motivar-ne i retribuir-ne els treballadors. Com, si no, podrà coexistir el règim del funcionariat, per exemple, amb aplicacions i aparells que facin ús de la intel·ligència artificial? L’atur tecnològic afectarà de ple també l’àmbit públic.

II Concurs d’Idees de la DGAC

Hi ha una cosa que li passa com al sexe o als superesports, és a dir, aquelles activitats que tothom practiquem amb escreix, però que, a l’hora de la veritat, la realitat és de “menos lobos, caperucita”. I, per tant, tot i que es fa, es practica segur més moderadament… Em refereixo a la ‘innovació’. El recurs invocat de manera excessivament reiterativa. Aquella paraula màgica que tothom gosa pronunciar com a remei suprem a tots els mals de la seva organització o empresa. Però que, per desgràcia, quan intentem escatir l’esperit i la voluntat que hi ha al darrere, quan ‘rasquem’ en els projectes que promouen anomenats ‘innovadors’, costa trobar-hi activitat sostinguda en el temps.

Això és el que precisament intentem treballar en grup a la Direcció General d’Atenció Ciutadana (DGAC) de la Generalitat de Catalunya (Departament de la Presidència). Ens hem proposat que siguin els professionals mateixos els qui decideixin què cal canviar de l’organització mitjançant idees que s’implantin de debò. Mireu-ne el resultat de la primera edició del Concurs.

Es parteix de la convicció que la cultura corporativa d’una organització són els valors i les creences que defineixen els llaços entres processos, professionals i directius. Com més forta és aquesta cultura, més feliços i identificats amb l’organització se senten els treballadors.

Per aquesta raó la DGAC convoca la segona edició del seu Concurs d’Idees. Aquí en podeu trobar les característiques. Esperem que us interessi i, per què no, que hi exposeu les idees que tingueu 😉 http://gen.cat/IIconcursideesform.

Metodologies per innovar

Ahir al matí, vaig impartir la 14a sessió ‘DGAC amb Coneixement’ amb el títol ‘Metodologies per innovar’. Es tractava d’oferir pautes per generar idees per presentar en el II Concurs d’Idees de la Direcció General d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya.

Publico la presentació en el blog perquè mostra exemples clars d’innovació de productes i serveis i alhora ens ajuda a interpretar els canvis i les millores que podem observar en els objectes i els serveis que ens envolten. Per això, després de seguir aquests pautes, ben segur que us mirareu la realitat amb una visió més lúdica, fins al punt que us ho passareu bé interpretant quines funcionalitats/prestacions hi han canviat els autors de qualsevol de les innovacions que contemplem.

Oi que us passa això? Confirmeu-m’ho, eh!

 

Vuit premisses per a la transformació digital de l’Administració

jordigraells a publiAccióEns heu demanat que sintetitzem el contingut de l’entrevista “Una bona política d’atenció ciutadana podria ser un exemple molt il·lustratiu de cap on avançarà el país”, del butlletí PublicAcció, en el número 58 en data 1 de març de 2017:

  1. Cal un nou lideratge digital fort a governs i administracions. Crear totes les condicions per avançar cap un estil de direcció més relacional.
  2. Hi ha d’haver canvis profunds relacionats amb la digitalització, els fluxos de dades i l’organtizació basada en models comunitaris.
  3. Obrir totes les dades de l’Administració.
  4. Avançar cap un model d’Administració més predictiva i menys reactiva (big data i revalorització completa de les dades).
  5. Implementar de debò polítiques i serveis públics crowd.
  6. Automatitzar l’atenció ciutadana repetitiva en bots i intel·ligència artificial.
  7. Organitzar els recursos de tal manera que els professionals decideixin i prototipin directament seguint estratègies de lean management i intel·ligència col·lectiva.
  8. Compaginar a tothora el treball amb els interessos culturals, esportius i creatius dels professionals.

Innovant per fer fàcil l’atenció ciutadana

Aquest és el títol que recull més bé els tres esdeveniments de la setmana on he tingut el plaer de participar. Són materials i continguts molt recomanables per a les persones i organitzacions que volem avançar en la transformació en el termini més curt de temps possible. En facilito els enllaços:

  1. La conferència ‘Innovant la innovació’ (presentació i vídeo) que vaig impartir el dilluns 13 de març dins la II Jornada d’Innovació a l’Escola d’Administració Pública.

  2. L’entrevista “Una bona política d’atenció ciutadana podria ser un exemple molt il·lustratiu de cap on avançarà el país”, que em va fer el butlletí PublicAcció, en el número 58, que la Generalitat envia a tots els seus professionals en la qual explico per què crec que el canvi a l’Administració és inajornable.
  3. La 47a edició de les sessions web que organitzem a la Generalitat, amb el tema ‘Al límit de la publicitat digital per atreure els usuaris’ i la participació de @gemmaescribano, directora de Màrqueting de Wallapop. Amb uns continguts que aplicarem a gencat tant com puguem (ja ens coneixeu ;)).

Cogovernar amb la ciutadania

La digitalització ha canviat tots els àmbits de la societat: cultural, econòmic i social. Les administracions i els governs se n’han mantingut al marge i només s’hi han produït algunes actuacions específiques. Aquests canvis, tanmateix, no han alterat la seva manera de procedir ni la cultura dels seus empleats i càrrecs directius. I és que els pocs intents de transformació real de les organitzacions del sector públic, basats en un ús estratègic de la tecnologia, no han reeixit.

Tanmateix, aquests canvis disruptius comencen a afectar –i ho faran de ple– les organitzacions públiques i els seus treballadors. La ciutadania i les entitats ja els exigeixen que adaptin i canviïn les seves competències, els perfils professionals, l’organització dels processos i el model de relació entre ells, la ciutadania, les entitats i les empreses.

Aquesta presentació meva a la UPF tracta de la transformació de governs i administracions i la solució que proposo (cogovernar amb la ciutadania – GovUX).

Substituirà una màquina el meu treball?

Substituiran els robots el nostre lloc de treball? He llegit un bon article de la McKinsey que resumeixo.

Fins no fa gaire semblava una pregunta provocadora o un joc sense conseqüències. Després d’insistir-hi en sentit contrari durant més de deu anys, ara fins i tot els conductors s’adonen que la seva professió serà automatitzada; senzillament perquè la conducció sense conductor físic és més eficient i rendible en tots els sentits. L’automatització, així, anirà més enllà de les feines industrials i rutinàries i afectarà sectors clau del coneixement com són el de la salut i de les finances. Aquest nivell de robotització dependrà també de l’evolució de la tecnologia, per exemple com avançarà la tecnologia de generació de llenguatge natural.

De l’estudi, que s’ha fet als Estats Units en més de 800 ocupacions, se’n mostraran aviat uns resultats més complets. Però ara ja es disposen d’algunes dades provisionals addicionals. S’ha conclòs que, amb la tecnologia actual, es podria automatitzar el 45% de les activitats humanes remunerades i que el 60% de totes les activitats podrien veure automatitzades el 30% o més de les seves activitats.

La infografia següent mostra la viabilitat tècnica d’automatització (com més blau més viable) per a 7 feines tipus dins 19 sectors de producció. Per exemple, la venda al detall va associada a activitats com la recollida o el tractament de la informació, la interacció amb els clients i l’organització de les presentacions de mercaderies (classificades com a predictibles). Aquestes activitats tenen un potencial d’automatització diferent, determinat pel temps que els treballadors hi dediquen al llarg de la setmana.

Grau d'automatització feines per sectors.

La venda al detall, juntament amb la manufactura, els serveis relacionats amb el menjar i l’allotjament són els més susceptibles de ser automatitzats, com en general aquelles feines físiques o de maneig de màquines en entorns predictibles (soldadura, preparació d’aliments, empaquetatge…) més que no pas d’entorns impredictibles (construcció, silvicultura, criança natural d’aviram…).

En els processos d’automatització, cal tenir en compte altres aspectes com:.

  • L’automatització s’esdevé en ocupacions ben diverses, independentment del nivell de coneixement i especialització que continguin (automatitzar la feina dels auditors i la del personal d’una hamburgueseria).
  • Hi ha ocupacions que requereixen de les habilitats cognitives i socials, del judici i de la intel·ligència emocional, com per exemple en el comerç minorista.
  • En alguns casos la robotització potser no serà la millor solució ja que pot succeir que en aquell sector concret els sous dels treballadors siguin més competitius per ser més baixos (com en els bars i la restauració).
  • Les activitats més difícils d’automatitzar amb la tecnologia actual són les que impliquen la gestió i desenvolupament de persones o les que requereixen de coneixement per a la presa de decisions, la planificació o la feina creativa. Aquestes activitats definides com les feines de coneixement, on la interacció humana és la clau, fan que feines de l’entorn de la cura de la salut i l’educació siguin més difícils d’automatitzar. Per exemple, menys d’un 30% de les feines d’infermeria i un 13% dels higienistes dentals poden ser automatitzades. Amb tot, es podrien automatitzar feines de tanta inversió de coneixement com l’administració d’anestèsia o la lectura d’exploracions radiològiques. El mateix s’esdevé en l’àmbit d’ensenyament, on la part més significativa de feines automatitzables són aquelles més colaterals i que tenen lloc fora de classe.
  • Com més avanci el desenvolupament de la tecnologia de l’automatització més habilitats avançades es podran substituir. La intel·ligència artificial acabarà dissenyant components clau en entorns que ara es consideren impredictibles. El desenvolupament de la tecnologia de la veu, com s’ha dit, revolucionaràs la robotització de les feines actuals.
  • No n’hi ha prou amb les possibilitats tècniques per avaluar l’evolució cap a l’automatització de determinades ocupacions. Dependrà també del nivell d’interacció tècnica, dels beneficis i dels costos (o el model de negoci), de la dinàmica de l’oferta i la demanda de la mà d’obra i també de diversos factors de regulació i socials.
  • Els alts càrrecs i executius han de saber liderar aquest enorme procés de canvi. L’automatització de processos de negoci capgira la cultura de les organitzacions i cal que sigui percebuda com una bona palanca de canvi, alliberant les persones de les feines repetitives per centrar-se en les competències bàsiques que cap robot o algoritme pot reemplaçar, si més no encara. La majoria dels beneficis poden provenir no de la reducció dels costos laborals, sinó d’augmentar la productivitat a través d’un menor nombre d’errors, una major producció així com la millora de la qualitat, la seguretat i la celeritat.

El mapa de calor següent mostra la gran variació en la forma d’automatizar les diferents activitats de tots els sectors:

Mapa de calor de nivell d'automatització d'activitats i ocupacions

 

¿Serán de verdad así los gobiernos?

Éstas son las diapositivas que presento en Madrid para explicar cómo serán los gobiernos y las administraciones en los próximos años. Podemos pensar que las funciones y facetas que imagino en la presentación pueden variar o incluso las podemos imaginar distintas, pero no cabe duda que van a tener que transformarse digitalmente y entrar de lleno en las lógicas de movilidad, de redes y de datos abiertos (y big data).

¿Compartes la misma visión? ¿Ves la mía demasiado futurista?

La presentación tiene lugar en el IV Foro de Excelencia en Sanidad, organizado por el Club Excelencia en la Gestión en el Hospital Universitario Fundación Jiménez Díaz.

1r Drinks & Data a la Fàbrica Lehmann

Ahir vaig tenir l’oportunitat d’encetar el cicle de xerrades ‘Drinks & Data’ que organitza l’organització Iniciativa Open Data Barcelona. Em vaig sentir molt ben acompanyat, tant per la nombrosa assistència com per les bones amistats com l’organitzadora mateixa, Lourdes Muñoz, la gent de la XIP, d’Ideograma, de Desidedatum, de la Generalitat, d’ajuntaments (Barcelona, Badalona…), diputacions, universitats i empreses diverses. Gràcies per assistir-hi; com dic sempre: té molt mèrit l’assistència presencial a qualsevol mena d’acte.